El dia 9 de març va ser un dia molt especial, malgrat que encara no ho sabíem: va ser el darrer dia que ens vam trobar tots plegats amb el Marc a la Sala Garcilaso.
Abans de fer-nos conèixer les quatre noves escenes que ens portava de l’obra que estava escrivint, en Marc va començar a llegir els deures: les nostres cartes dirigides a aquells que serem d’aquí 20 anys.
Però com que aquell dia costava una mica entendre l’escriptura d’algú,
va decidir que llegíssim nosaltres mateixos les nostres cartes:
Mentre la resta de companys escoltava:
Ese día lloré un poco cuando Marc leyó mis deberes. No fue porque sintiera vergüenza o estuviera nerviosa, fue porque el estado de ánimo de mi carta me hizo llorar. Es la carta para de aquí a 20 años: yo he explicando todas las malas noticias que he pasado hasta ahora. Creo que hay gente que piensa que me estaba riendo o no sé qué que me había pasado, me da igual. Igualmente cuando los compañeros han presentando sus escenas, me he reído un poco, porque era muy divertido. (Kaixin Ji)
I després vam passar, per fi, al moment més esperat i emocionant, la lectura de les quatre noves escenes: la del Kolna, la de la Jana, la de la Xiaoyu i la de l’Estefany.
Durant aquesta sessió i l’anterior vam decidir (i ara ens empenedint!) no gravar en vídeo les lectures de les escenes per no anticipar-vos res. Però com la situació és la que és, us mostrem, malgrat la mala qualitat, les preses falses d’aquella sessió, com a recordatori d’aquell dia:
Ja no vam tornar a la Sala Garcilaso… Com ens trobem a faltar!
Aquell dia, va ser l’últim que vam fer l’estimada optativa.
El Marc ens va donar 4 escenes més, que representarien els meus companys a l’obra de teatre. Com jo ja tenia la meva escena, només havia d’escoltar els meus companys llegint les seves, i no va ser tant divertit com els altres dies.
La veritat és que em vaig avorrir una miqueta, però és lògic, i l’activitat s’havia de fer.
La veritat és que el teatre m’està agradant bastant, i les escenes són molt divertides i molt entretingudes.
La veritat és que els dilluns m’ho passava molt bé a la sala, i és una de les coses que trobo a faltar. (Ivan Egido)
Aquell dia va ser igual que el passat en sentit de que vam fer lectura de les escenes de 4 companys. Les emocions i això no van ser iguals ja que les escenes eren de temes diferents. Hi havia textos molt bonics i sentimentals. No em vaig avorrir tant perquè com ja ho havia fet el Marc va fer el mateix però més agilitzat perquè no ens avorrísim, suposo. Em va agradar molt el text de la Jana, és molt bonic i està molt ben escrit. (Laia Herrero)
L’esperat dia de la meva escena: quan el Marc va dir que portava 4 escenes més, no sé per què, però m’esperava que una fos la meva, i així va ser. També va portar les escenes del Kolna, l’Estefany i la Xiaoyu. Totes em van agradar molt, sobretot la meva, em semblava molt maca, encara que em va fer bastanta cosa fer-la; llegint el text se’m va fer un nus al coll molt gran, però això no treia el que m’agradava. A part, tenia un pressentiment de que el meu text sigués aquest, quasibé igual que el que vaig escriure per una classe del Marc. Em sembla molt maca, i deixant a part la tristesa, em fa molt feliç recordar moments com el de l’escena. Vull destacar l’escena de l’Estefany perquè em va agradar molt la idea que li va proposar el Marc de que llegís el seu poema, em va semblar molt original. Per cert, aquell va ser l’últim dia que vam anar a Garcilaso i, en fi, mira que jo no soc una persona que diu molt aquestes coses, però he de reconèixer que ho trobo una mica a faltar. (Jana Rodrigo)
No n’estava assabentada de que aquella va ser l’última classe; realment les dues hores dels dilluns les enyoro molt, igual que moltes altres coses. Sempre acabàvem rient i passan-t’ho d’allò més bé. Fent memòria, recordo que aquella classe va estar tranquil·leta, al principi vàrem llegir els deures; una carta a la jo d’aquí 20 anys. Seguidament vam passar a escoltar els nous relats que ens havia portat en Marc per quatre altres companys. Novetat: el meu no hi era. Tot i així m’agrada molt escoltar i llegir tot allò. Poc vaig fer, estar atenta a les noves parts de l’obra que el Marc, amb molt de gust, les havia estat treballant. Vull destacar una petita cosa de la part d’una companya, la de la Jana. Em sembla molt bonica i molt interessant. Impacient per veure si al final la funció podrà ser exposada o no. Tinc ganes de sortir a l’escenari amb tot el grup. (Laura Martí)
Marc había escrito 4 escenas más para mis compañeros, y era bastante aburrido ya que solo tenía que escuchar y ver las escenas de mis compañeros, pero estaba un poco emocionada que ya pronto todos iban a tener sus escenas y en unos meses presentaríamos nuestras escenas. (Hui Wang)
Pues igual que en la anterior sesión: me hubiese gustado que ya tuviese mi escena lista, pero no pudo ser, aunque me gustaron las escenas que había hecho. (Sebastián López)
Aquell dia el Marc va portar 4 escenes més de diferents companys, va ser un dia una mica avorrit, però escoltar les històries dels demés va estar bastant bé. Espero que el pròxim dia porti més escenes i puguem seguir treballant. (Adrián Brosel)
El 9 de març va ser l’últim dia que vam anar a la Sala Garcilaso abans del confinament, encara que nosaltres no ho sabíem. Vam llegir les cartes per al nostre jo d’aquí 20 anys. Aquesta activitat em va agradar molt, i quan la llegeixi d’aquí 20 anys, me’n recordaré d’aquesta optativa, del COVID-19, i d’aquest any tan surrealista en general. Després vam llegir quatre escenes més, la del Kolna, la de la Jana, la de la Xiaoyu i la de l’Estefany. Em van agradar bastant totes, i va ser interessant veure com els meus companys i companyes llegien (i practicaven) les seves escenes. (Clara Ferrarons)
Van ser les primeres escenes que vaig escoltar perquè el dilluns anterior no vaig anar, i em va agradar perquè no pensava que serien així, no pensava que serien tan de diàleg. (Carlota Enseñat)
Aquell dia, sense que ningú s’ho esperés, va ser un dels més especials de l’optativa ja que va ser l’última sessió presencial a la Sala Garcilaso. Vam escoltar i llegir QUATRE ESCENES MÉS. Com es pot observar a les imatges, jo m’ho vaig passar bastant bé, m’agraden molt les escenes que ens fa el Marc i crec que són molt divertides. Quan finalment em va donar la meva, al principi em feia vergonya fer-la però ara ja m’agrada bastant. La veritat és que ara m’agradaria molt fer una cosa que abans era rutinari, fer classes a la Sala Garcilaso, les trobo a faltar moltíssim. (Jordi Aragall)
Aquest dia va ser l’últim que vam passar a la Sala Garcilaso abans del confinament. Teníem deures de fer una carta pel nostre jo d’aquí 20 anys, les vam llegir totes i va estar bé. Em va agradar molt aquesta activitat, potser fins i tot em guardo la carta per obrir-la als 34 anys. Crec que és divertit fer-te preguntes sobre el teu futur, i més encara si en un futur la llegeixes i t’enrecordes d’aquesta optativa tant divertida.
Després vam llegir quatre noves escenes que va portar per la obra i després van practicar algunes de les que ja teníem. Em van agradar molt i em van semblar força originals. Espero que tot això tingui un bon final i que quedi bé. (Marina Giménez)
Quan el Marc va arribar i va dir que portava quatre escenes més jo estava una mica nerviosa per si portava la meva. Va dir els noms i em vaig quedar més tranquil·la, hi era la meva. Els meus company@s van llegir les seves escenes i em vaig donar compte que eren molt boniques, especialment la de la Jana. A mi la meva escena al principi no m’agradava molt perquè havia de sortir sola, però pels demés era molt bonica i podia dir el meu poema i demostrar que a vegades els que menys esperem ens donen sorpreses. (Estefany Padilla)