Avui toca reflexionar una mica sobre com va anar l’exposició, què és el que va funcionar bé i tot el que s’ha de millorar de cara a final de curs.
La Magda ens va preguntant com ens vam sentir, si les coses van sortir com volíem o si va fallar alguna cosa, quina va ser la reacció del públic, quin era l’objectiu de la nostra exposició…
Les respostes van ser diverses: guai, divertit, ens vam sentir bé, teníem ganes de fer-la, algun grup va reconèixer que els hi va faltar organització, d’altres que s’havien oblidat de preparar com presentar-la al públic, ens van sorprendre algunes reaccions i preguntes del públic, vam tenir nervis i inseguretat per si no sortia bé, que vam haver d’adaptar-nos al públic perquè en alguna ocasió no participaven i no responien a les seves preguntes, també vam reconèixer que en algun moment no hi va haver una bona entesa entre el grup, que van haver faltes d’ortografia…
A mesura que els grups van comentant l’experiència s’observa que ens posem una mica a la defensiva i ens justifiquem. Ens manca una actitud crítica amb nosaltres mateixos.
Veiem el vídeo que la Magda va fer durant l’exposició i reflexionem una mica sobre com va anar. La Magda ens va fent alguns comentaris personalitzats:
- Autoretrats projectables: la idea que el públic intentés esbrinar qui era qui va ser bona, però va mancar una mica de presència del grup a l’inici de l’exposició.
- Preguntes sense resposta: el públic va participar força, però s’hauria d’haver repartit més la participació de les dues components del grup i haver-ho preparat una mica més.
- Rap: era el grup més arriscat perquè actuaven en directe encara que la posada en escena ajudava a que no se’ls veiés gaire i això va ser una bona estratègia contra la vergonya. També comenta que s’hauria d’haver repartit més la participació entre els dos components del grup i que s’hauria d’haver preparat més la presentació.
- Reivindicar: l’exposició estava treballada, però va faltar una mica d’energia a la rebuda del públic.
- Autoretrats: el públic va mostrar interès de seguida per l’exposició i va participar molt dibuixant el seu propi autoretrat al mirall. A millorar també la participació de les dues components del grup, una d’elles directament va demanar a l’altra no parlar en la presentació perquè li feia molta vergonya. Magda comenta que s’ha d’ajudar a que tots els membres del grup hi participin.
- Què és l’art? Ingrid es va sorprendre de que el públic mostrés vergonya, quan havia de ser ella la vergonyosa. La Magda comenta que quant més es demana la intervenció del públic més dificultats ens podem trobar. En aquest sentit l’Ingrid improvisa per ajudar a que el públic respongui a les seves preguntes.
La Magda conclou que l’exposició va anar bé, que en cada càpsula hi havia part de cada component del grup i que es important reflexionar per millorar.
Remarca que tot el material que es va generant s’ha de cuidar perquè és possible que s’utilitzi posteriorment i que hem de recordar que som un grup i que tot es responsabilitat de tots. No va anar gaire bé la recollida de l’exposició. És cert que anàvem justos de temps, però no es pot deixar tot per fer i arrancar a córrer.
Aconseguit l’objectiu de posar-se davant d’un públic, vèncer la vergonya, saber improvisar, adaptar-nos al públic i veure de què som capaços sobretot pensant en el Lliure a final de curs.
