13:30-14:30
(gravar les respostes amb la grabadora)
TEMPS DE XERRADA TRANQUILA AMB ELLS I DE REFLEXIÓ SOBRE LA PRESÈNCIA I EL PRESENT (30 min)
-Quines sensacions noves heu tingut amb el treball físic proposat? I amb el treball fotogràfic?
-Quins descobriments sobre vosaltres mateixos heu fet practicant aquestes tècniques amb nosaltres?
-Quins dels recursos que heu après podeu aplicar a la vostre quotidianitat ?
-Quin dels recrusos que heu après ha modificat la vostre quotidianitat?
Tant el treball físic i de suspenció, com la fotografia tenen dos aspectes claus que comparteixes ambdues tecniques, que son la l’estat de PRESÈNCIA que necessiten, i la calitat de l’ATENCIÓ que posem quan estem fent practicant una o l’altre.
El concepte presencia/present era el títol d’aquest trimestre, i l’acompanyava el concepte del “quotidia”.
Que vol dir està present per a vosaltres?
Creieu que us es fácil manteniros presents en el dia a dia? I en les activitats? Perque no ho es? En quin moment deixem d’estar presents, i quines en son les causes?
Creieu que estar tant pendents dels movils ens allunya de la presencia? O ens hi apropa (exemple reals)?
Els nostres exercicis us han portat a « vivificar » la presència ?
Hem practicat disciplines FÍSIQUES que sol.liciten el cos i el cap. A l’escola esteu sentats cada dia (excepte a educación física) i estimuleu el cos. Quines activitats teniu que també puguin requerir tant del cos com del cap (idees,reflexió, rapidesa de pensament..)?
30 minuts de DINÀMIQUES- AQUESTES DINÀMIQUES NO LES VAREM PODER DUR A TERME PER MANCA DE TEMPS (RETORN DEL CIRC D’HIVERN)
DINÀMIQUES:
-POST-IT: Cada alumne escriu 5 paraules clau que il.lustrin o reflecteixin el seu present/quotidià.
Prenem el temps per mirar-los tots junts. (potser es l’exercici menys rellevant)
BRAINSTORMING: (tenim pisarra o fulls grans?) Cada alumne escriu com a mínim dues frases del que imaginen de com hibridar les dues disciplines. (idees).(si no hi ha temps ho fem verbal)**
CADAVERS EXQUISITS: (Exercici en grups de tres o quatre). Cada grup te un foli plegat com un ventall. Es tracta d’imaginar “imatges o escenes” del que podrien arrivar a crear en colectiu. Sent concients de les “eines” i recursos que tenim a dia d’avui.
DINÀMIQUES UTILITZANT LES LLIBRETES:
-Exposem en pantalla gran les imatges. Cada alumne en tria una (no fa falta que sigui de les seves) i la relaciona amb un dels seus elements de la llibreta (text, canço). Si no hi ha temps ho podem deixar pel segon trimestre.
-Moviment i fotografía: Joc del fals “tai-chi” meitat del grup. Mentrestant l’altre meitat es distribueix discretament entre els companys i prenen fotografies.
Observem el que trien: imatges del “col·lectiu”, imatge “d’individus”, fragments del cos, cossos sencers, expressions de la cara, moviment, forma…
Algunes conclusions:
Perquè creieu que us servirà el procés de creació?
Nota: només esmenten “la tècnica” o funció, i no el procés en sí de creació.
Com ho re formulem perquè no es fixin en el que “adquireixen” en tècnica, sinó en el procés de creació? Crec que hem de donar un gir de 90graus a partir del pròxim trimestre, i posar la creació completament al centre perquè prenguin consciencia d’aquest procés, i que no sigui “aprendre coses noves a col·leccionar en cada classe”.
Comentaris que surten:
-Per aprendre Art, fotografia i circ.
-Per posar-se forts i fer fotografies bones durant les vacances
-Per agafar musculatura i aprendre a retratar als altres.
-Agafar control dels nostres cossos, conèixer el cos. Saber fer una bona fotografia.
Com imagineu que podríem hibridar el treball fotogràfic amb el treball físic?
-Fent fotos mentre estan suspesos(luca)
-Durant els exercicis fisics partir en meitats de grup. Una meitat fa l’exercici i l’altre els retrata.(luca?)
-Hacer fotos de una persona balanceándose.(santi)
-Hacer diabolo y que nos tomen fotos (comentari pel fet que avui n’han fet i els hi han fet fotos-reportatge).(santi) (aquesta idea s’allunya)*
-Fer fotos desde una “prespectiva física” Per exemple mentres fem estirament fer fotos del que veiem desde el punt de vista del nostre propi cos extirant-se. (nika)
-Fotografies de gent saltant ( idea Carla: fotografíes de gent flotant).
-Treballar la suspensió amb la llum i la foscor. Provant imatges del que “ensenyes” i el que “no ensenyes”.(laia)
-Pendre una fotografía d’una persona suspesa vist des del reflex d’una bassal d’aigua del pati.(aram)
-Jugar amb llum/contrallum i siluetes.
-Vídeo amb frisbi (aquesta idea s’allunya)*
IMATGE DEL QUE US IMAGINEU QUE PODRIEM CREAR:
-SANTI) Una persona balancejant-se molta estona.
-NIKA) Imatge d’un “salt sobre la càmera”.
-MERITXELL: M’ho imagino en format d’exposició de fotografies de cos.
COMENTARIS SOBRE LA PRESÈNCIA:
Que creieu que vol dir “presencia” o estar present?
-Vol dir estar en el que estàs fent en aquell moment.
Sobresurt que no sempre es fàcil estar present. Que una manera d’evadir-se de la realitat o del present “molest” o avorrit segons els seus canons es abstraure’s amb el telèfon.
Al mateix temps sobresurt que l’Eric quan juga al mòbil està tant capficat amb el que fa que li passen les hores volant… això no seria presencia també?
Quan els hi pregunto que si creuen que els telèfons ens allunyen de l’estar present, tots responen que si…
A ARREL D’AQUEST TEMA SURT EL “SISTEMA EDUCATIU” QUE NO ELS CAPTA L’ATENCIÓ EN MOLTES OCASIONS
Quan parlem de l’escola i del sistema educatiu ( que critiquen per no resultar-li interessant) em diuen que a plàstica només fan “imatge” i que mai creen amb les mans. Que a física i química, només fan química, i que mai no fan experiments pràctics.
Que no entenen de que els hi servirà a la pràctica conèixer oficis antics, o matemàtiques…
Quan demano si saben altres disciplines que empleen tant el cos com el cap, no en surt cap.
Es queixen de faltes d’objectiu, o de no entendre la utilitat concreta de moltes assignatures.
Nota: Quina utilitat té l’art? I un espectacle? I una exposició de fotografia? I ser futbolista? Realment es important aquesta “utilitat?”
Escrits després de la conversa amb la Estela:
-Necesidad de alejar-los de la facilidad (ejemplo: ejercicio apneas: regulación entre auto exigencia y autocomplacencia)
Para hacer trapecio por ejemplo he tenido que pasar por muchos lugares que no me apetecía, o que no hacia a gusto, pero la “guía” el “objetivo” es lo que te obliga a tirar adelante transitando momentos menos agradables. Esto reúne uno de los objetivos de nuestro curso con ellos, que es buscar esta guía interna para cada uno.
-Crítica sin compromiso: Seria genial poder cambiar el decir “lo que no va” y ya está, pudiendo decir “lo que no va” y como sería posible que fuera mejor. De esta forma se implican, y no critican.
-No al juicio binario: bueno/malo. (Como por ejemplo, está mal que estén tan pendientes del teléfono…) O que es lo que te gusta más, esto o esto. Creo más interesante ir a buscar el porqué, buscar las capas de interés de cada ejercicio…
