Mes: Maig de 2020

Ultima ciutat
Ultima sessió
Penúltima trobada

“Jo”, Clara Nubiola, dic una paraula “musica” “viatjar” “família” “instagram”…
“Jo”, Abraham, “Jo” NIco, “Jo” Aina, “Jo” Sonia, “Jo” Dani, “Jo” Anwar, “Jo” Joan dibuixem una imatge per cada paraula.

5 minuts de silenci d’ordinador mentre en dibuixen una.
“Nois la segona”. 5 minuts més. Silenci.
Cada un porta el seu ritme, cada un s’atura on vol.

I així construim una nova ciutat collage, la Ciutat dels “Jo”.

No us penseu… no és egocentrista, ni narcisista, la nostre ciutat!
És una ciutat feta d’un conjunt de persones amb les seves particularitats, aficions, objectes i famílies… Un conjunt divers que construeix aquesta petita comunitat de veins que durant aquest any ha sigut una aula, ha sigut ENRESiDENCiA.

Avui hem acabat les sessions “via pantalla” i la setmana que ve ens direm “bon estiu” perquè s’acaben les trobades d’aquest curs però ens tornarem a trobar.

Serà el setembre.
Serà una exposició que arribarà després.
Serà un mostrar, un retrobar-nos, un explicar, un dibuixar el que ha sigut el nostre any.

Seguim! P

Última ciutat
Última sessió
Penúltima trobada

“Jo”, Clara, dic una paraula “música” “viatjar” “família” “instagram”…
“Jo”, Abraham, “Jo” NIco, “Jo” Aina, “Jo” Sonia, “Jo” Dani, “Jo” Anwar, “Jo” Joan dibuixem una imatge per cada paraula.

5 minuts de silenci d’ordinador mentre en dibuixen una.
“Nois la segona”. 5 minuts més. Silenci.
Cada un porta el seu ritme, cada un s’atura on vol.

I així construïm una nova ciutat collage, la Ciutat dels “Jo”.

No us penseu… no és egocentrista, ni narcisista, la nostra ciutat!
És una ciutat feta d’un conjunt de persones amb les seves particularitats, aficions, objectes i famílies… Un conjunt divers que construeix aquesta petita comunitat de veïns que durant aquest any ha sigut una aula, ha sigut ENRESiDENCiA.

Avui hem acabat les sessions “via pantalla” i la setmana que ve ens direm “bon estiu” perquè s’acaben les trobades d’aquest curs però ens tornarem a trobar.

Serà el setembre.
Serà una exposició que arribarà després.
Serà un mostrar, un retrobar-nos, un explicar, un dibuixar el que ha sigut el nostre any.

Seguim! Perquè ha sigut un plaer.-
Gràcies!

Hem tornat a Glòries.
Hem recuperat carrers, fanals, edificis i grues. 
Hem construït postals.

Que ens permeten parlar de la Ciutat Collage.

¿Que és un collage?

El collage com a eina d’expressió i critica que ens permet crear nous imaginaris a partir del tallar i pegar – triar, ensenyar, dissenyar, idear, amagar, inventar…- per interpel·lar al observador a partir d’una nova realitat creada per capes.

• 

Nosaltres dibuixem.
Així que el collage es crea a partir del dibuix.

Segueixen les sessions on line i avui, hem compartit imatges de Glòries a la pantalla. Cada “X” minuts unes quantes imatges.
Els alumnes triaven que dibuixaven, com ho dibuixaven i el més important: que volien dir. Aquest és el recull.

Seguim.

Seguim!

La ciutat, que abans treballàvem sobre l’asfalt, sortint al carrer, caminant la nostra plaça Glòries, dibuixant la quotidianitat i narrant la urbanitat més propera ha mutat. Però no volem deixar enrere la idea de ciutat i l’eixamplem per fer-la, -com va fer el Italo Calvino amb les seves “Les ciutats invisibles”- més plurals, més abstractes, més pròpies, més íntimes però igualment fruit d’una convivència col·lectiva i d’un compartir espais comuns.
Primer va ser la ciutat domèstica, després la ciutat narrada i avui, una ciutat íntima on l’autoretrat parla del fet plural que habita dins nostre.

¿Que és un autoretrat?
Avui hem parlat de l’autoretrat com a una representació d’un mateix que va més enllà de posar amb la millor cara. L’autoretrat com a eina per aprofundir en un jo més complex, que explica més, que mostra el que vol.

Hem fet una separació:

L’autoretrat fotogràfic
L’autoretrat figuratiu
L’autoretrat abstracte.

I després, hem treballat els nostres “jo”.

Aquí el resultat.
Les nostres ciutats segueixen creixent!

I acabem… amb els nostres referents 😉

Dimarts 12 de maig, seguim en el confinament. La ciutat, que abans treballàvem sobre l’asfalt, sortint al carrer, caminant la nostra plaça Glòries, dibuixant la quotidianitat i narrant la urbanitat més propera ha mutat. Però no volem deixar enrere la idea de ciutat i la eixamplem per fer-la, -com va fer el Italo Calvino amb les seves “Les ciutats invisibles”- més plurals, més abstractes, més pròpies, més íntimes però igualment fruit d’una convivència col·lectiva i d’un compartir espais comuns.
Primer va ser la ciutat domèstica, després la ciutat narrada i avui, una ciutat íntima on l’autoretrat parla d’allò plural que habita dins nostre.

¿Què és un autoretrat?
Avui hem parlat del autoretrat com a una representació d’un mateix que va més enllà del posar amb la millor cara. L’autoretrat com a eina per aprofundir en un jo més complex, que explica més, que mostra el que vol.

Hem fet una separació:

L’autoretrat fotogràfic
L’autoretrat figuratiu
L’autoretrat abstracte.

I després, hem treballat els nostres “jo”.

Aquí el resultat.
Les nostres ciutats segueixen creixent!

Nova trobada en la distància per dibuixar i pensar plegats, per mantenir-nos connectats. Parlem de les ciutats inventades i del poder que tenen per transformar la realitat, fer crítica o fer propostes

Moltes ciutats que han inventat escriptors, artistes o performancers serveixen perplantejar canvis, dubtes i possibilitats.

Per exemple, el nostre treball a Glòries pot servir per plantejar dubtes, parlar d’espai urbà i mobilitat o fins i tot dissenyar espais urbans. Parlem de l’escriptor Italo Calvino i del seu llibre LES CIUTATS INVISIBLES. També veiem dibuixos de ciutats inventades .

PROPOSTA DE TREBALL. Dibuixar a partir de les paraules. La idea és fer dos dibuixos.  

1. El primer de la nostra habitació, dibuixant amb paraules on són les coses i quin espai ocupen. La paraula LLIT serà molt més gran que la paraula SABATILLES. Intentar dibuixar l’espai amb paraules (IMPORTANT APUNTAR A “JO”. ON ESTEU VOSALTRES) . Un cop acabat la tasca és DONAR SIGNIFICAT A AQUEST ESPAI A PARTIR DE LES COSES QUE PASSEN EN ELL. Llit desfet, habitació petita, avorriment, comparteixo amb germans, quatre parets claustrofòbiques o sabatilles horribles.  

• 

• 

2. Una vegada acabada l’habitació la idea és fer el mateix amb una ciutat inventada. Primer dibuixar (com la ciutat que us agradaria, inspirar-en la vostra carrer, o si es vol, fer una ciutat horrible)… Un cop acabat el dibuix AMB LLETRES SEMPRE, afegir-el que sí que us agrada o el que no ….

Aquí algunes de les ciutats que narrem…

• 

• 

• 

Algunes captures de la trobada virtual i de les imatges de referència que hem visionat conjuntament abans d’iniciar la proposta.

Avui dimarts 28 d’abril ens hem retrobat quasi tots de forma virtual! Les trobades digitals doncs, ja estan en marxa! I hem decidit seguir imaginant ciutat, construint ciutats.

Avui hem parlat  de ciutats possibles, de ciutats imaginades, de ciutats domèstiques o ciutats minúscules. Perquè és això el que anirem treballant en aquests dies de trobades digitals.

Quantes ciutats podem crear? Com es construeix una ciutat imaginada? Després de compartir l’obra de diferents artistes que treballen la idea de “ciutat imaginada” hem començat a treballar. Necessitavem 5 objectes quotidians, rotuladors i paper. Hem dibuixat dos objectes en una fulla horitzontal. Sense saber el que ni el perquè.

Un cop acabat, hem pensant en com convertir aquests objectes en un element urbà. Pots de colònia s’han convertit en edificis de tres plantes, un estoig en un autobús urbà i una playstation en un banc d’un parc. Hem creat una ciutat  col·lectiva a partir de tots els dibuixos realitzats i de moment de nom li hem posat “ciutat domèstica”. Seguim inventant ciutats!