Hem construït un moble que té la forma del nostre institut. És un moble que volem que sigui útil, còmode, agradable, pràctic i alhora, quan l’imaginàvem, volíem que fos factible.
L’hem instal·lat a l’entrada de La Capella i tenim la sensació que és un espai molt adient. Els visitants s’hi asseuen, el fan servir!
Un cop acabat el període d’exposició, la barcassa tornarà a La Bastida! Ja tenim pensat on el col·locarem.
Hem presentat la nostra peça a La Capella. Ha estat emocionant. N’estem orgulloses!
‘Hola, bona tarda. Benvinguts a La Capella.
Avui presentarem la nostra obra d’art anomenada “La barcassa, un lloc per a tothom”, que hem fet conjuntament amb l’artista Domènec. També ens han donat un cop de mà l’Agnès, l’Àngel i les professores Irene Acevedo, Maria Roger, Maria Rosa Pintor i Nerea Cabañero.
Nosaltres som l’alumnat de 3r de l’ESO de l’Institut La Bastida i destigem que gaudiu de la nostra exposició. Ens fa molta il·lusió estar avui amb vosaltres, agraïm molt la vostra presència.
La nostra obra està pensada per a què la gent pugui passar l’estona aquí dibuixant, llegint o tranquil·litzant-se. Hem passat per moltes dificultats al llarg del procés: en un moment ens vam adonar que faltava una peça de fusta. Ara els meus companys i companyes ho explicaran. Siusplau manteniu silenci durant l’exposició, gràcies!
En Domènec és un home de 62 anys d’edat, va començar el seu camí en l’arquitectura fa 35 anys. Ell està enfocat en l’art contemporani, com l’obra que vam veure al MACBA L’estadi, el pabelló i el palau. A nosaltres ens ha acompanyat en l’assignatura optativa “Art en Residència”, que ha consistit en crear una obra tots junts. D’en Domènec, hem valorat molt la humilitat, la paciència i l’empatia. Ens fa molta il·lusió compartir aquesta obra amb tots vosaltres, esperem que us agradi!
Al llarg d’aquest procés hem fet moltes coses. A l’inici del curs, vam fer una excursió per tota Santa Coloma de Gramenet. En acabar l’excursió, vam fer una exposició amb l’artista per tal que conegués una mica més la nostra ciutat. Després vam fer uns dibuixos de la façana de la casa de cadascú. Més tard, vam dibuixar la nostra casa dels somnis i finalment la vam muntar en unes maquetes. Un cop acabades, les vam exposar als nostres professors.
Després de fer la maqueta i l’exposició al professorat, vam fer l’excursió al MACBA. Allà vam trobar la nostra inspiració, ja que vam descobrir que qualsevol peça podia tenir un significat, un sentit. Vam posar en comú que volíem que la nostra obra fos més gran que una maqueta de cartró , volíem utilitzar eines i poder crear una cosa que fos útil per a tots.
La nostra obra va començar amb una maqueta i moltes il·lusions. Quan vam començar a pensar la nostra peça final, vam fer una sessió amb una pluja d’idees de com volíem que fos i les vam anar apuntant a la pissarra. Volíem que fos còmode, que hi poguéssim dormir, escriure… que fos útil, real i alhora que fos factible.
Seguidament, en Domènec va portar un esbós del moble i va encarregar a un fuster que fes les fustes a la mesura que li vam demanar. Quan van arribar les fustes vam començar a muntar el moble i amb ell es va fer realitat el nostre somni.
Ara us explicarem la última part del projecte, que és la construcció del moble “La Barcassa”. La construcció va ser entretinguda però no va ser fàcil ni l’inici ni la organització.
Ha sigut un projecte que ha necessitat tota la nostra col·laboració i esforç. Nosaltres no hem treballat sols, ja que sempre hem tingut l’ajuda i el suport d’en Domènec, l’Àngel, l’Agnès, la Maria, l’Irene, la Maria Rosa i la Nerea.
No tot el procés ha sigut fàcil. La fusta es trencava, els materials no van arribar quan estava previst, no totes les peces encaixaven… hi havia molts inconvenients que no esperàvem. Però, tot i així, hem pogut solucionar tot i hem pogut acabar a temps i correctament. Un cop vam finalitzar el moble, vam experimentar amb ell i vam comprovar que feia la seva funció. Ha sigut una bona experiència, la repetiríem.
Comiat
Després d’aquest treball tan difícil en equip, el resultat es veu reflectit en aquesta obra. Hem posat molta il·lusió i companyoria. És un treball que no havíem fet abans però que ens feia molta il·lusió crear.
Ens vam compromotre en cada part de la creació de l’obra, tots col·laboràvem a la nostra manera i vam poder donar la nostra opinió i idees. És un treball que té la petjada de cadascú de nosaltres impresa en cada part del moble.
Finalment, per a la creació del títol de la nostra obra, van sorgir diverses idees, les quals van acabar en un manifest que ens va agradar molt i que té un bonic significat per a nosaltres. Ara ens encantaria que vosaltres poguéssiu escoltar-lo.
El dia 23 de maig vam anar a La Capella a exposar la nostra obra d’art anomenada “La Barcassa, un lloc per a tothom”. Aquesta era un moble de la forma de l’institut que servia per estudiar, relaxar-se, o simplement passar l’estona i estar junts… La vam fer d’aquesta forma per deixar la nostre marca a La Bastida. Quan vam arribar a la Capella, ens van explicar més detalladament on exposaríem, i després vam pujar a una sala a dir de què parlaríem en l’exposició. Vam fer grups de 3 o 4 i aquests grups van escollir de què volíem parlar en l’exposició. Vam parlar de com va ser tot l’inici, qui és el Domènec, quin és el nom de la obra i el seu perquè i el procés de la construcció. Quan ja estàvem tots decidits de què volíem dir, ens vam ordenar i vam practicar. Vam descansar per dinar i també alguns van jugar amb una pilota que va portar la Irene. Al acabar de dinar i jugar, vam pujar una altra vegada a aquesta sala i vam continuar practicant. Una vegada ja van ser les sis, vam anar al vestíbul per exposar i vam esperar a que arribés tota la gent i vam exposar. Alguns vam convidar a les nostres famílies. Quan vam acabar l’exposició, que la vam fer molt bé, a quatre estudiants li van fer una entrevista sobre el procés.
El dia 25 d’abril, vam començar a construir i a organitzar-nos. El primer que vam fer va ser marcar com i on, posar i muntar el moble, és a dir, visualitzar com quedaria l’estructura abans de començar a caragolar o encolar qualsevol peça. Quan ja teníem l’estructura feta l’havíem deixat secant una estona, al final quan ja estava tot enganxat, vam utilitzar un trepant per perforar un forat i posar-li claus perquè estigui més estable. Començant per aquest podíem saber com funcionava tots; els caragols, els trepants, com fer els forats…
A partir d’aquí, com ja sabíem com funcionaven les eines i el procés que havíem de seguir, ens vam distribuir tots en diferents grups per començar a muntar totes les parts de l’estructura.
Està sent un treball molt maco perquè és una cosa que no hem fet mai tot i que a vegades és estressant perquè hi ha mòduls que són molt complicats de muntar.
Fem unes sessions dedicades a la concepció de la nostra peça.
A partir de la proposta del Domènec que diu ‘De la casa de casascú a la casa de tothom’, comencem a imaginar.
Sabem que volem construir alguna cosa que sigui real, útil i amb eines de veritat. Ens ha entusiasmat el procés de les maquetes, però volem fer un pas més.
Posem totes les idees en una pissarra:
El nostre dispositiu parteix de la forma del nostre Institut, l’Institut La Bastida. A partir d’aquesta concepció compartida, decidim aprofundir de manera individual en imaginar com pensem que hauria de ser, què hauria d’incoporar…
En Domènec ens explica que per ell dibuixar és una manera de pensar, així que ens hi posem! Aquí els nostres esbossos:
Avui el Domènec ens ha explicat l’estructura que té pensada per nosaltres i com serà. Hem decidit crear un moble amb la forma de la Bastida, ja que és el que ens uneix a tots. Primer el Domènec ens va dir quines serien les mides del moble per tal que nosaltres ho visualitzèssim i ens ho poguéssim imaginar, i amb l’ajuda de les taules i les cadires de l’aula vam fer una petita representació de com seria.
Els dies següents vam acabar de decidir si l’estructura tindria prestatgeries, com la mouríem, quins materials i eines necessitaríem, etc. El Domènec va portar llibres amb fotografies de projectes semblants on ell havia participat, perquè ens poguéssim inspirar en ells a l’hora de decidir com seria l’estructura final.
Les fustes van arribar un dilluns 22, però poder començar la construcció, primer havíem de classificar-les per saber a quin mòdul pertany cadascuna, per a organitzar-nos millor, i això vam fer. El moble està dividit en tres mòduls, als quals vam assignar tres colors: vermell (la part dels seients), groc (la part on seiem), i blau (que és la part central de l’estructura).
Avui amb la meitat de l’alumnat hem rebut 4 nocions bàsiques de fotografia. L’altre meitat estaven en una altra excursió. Després d’això, alguns i algunes de les alumnes li han demanat al ChatGPT que els ajudi a fer l’entrada al blog i hem obtingut resultats ben curiosos en els quals seguirem treballant el proper dilluns. Mireu un parell d’exemples:
En la classe de fotografia, els alumnes es preparen per explorar els aldarulls creatius de l’art de capturar imatges. Amb càmeres en mà i ulls curiosos, ens aventuram als voltants de l’institut per buscar moments dignes d’immortalitzar. Les parets antigues del pati escolar, plenes de grafits colorits, serveixen com a teló de fons perfecte per a les nostres primeres captures. Amb cada clic de l’ull de la càmera, capturam la bellesa oculta de l’entorn escolar: les fulles dançant en el vent, els reflexos del sol en els finestrals i els somriures espontanis dels nostres companys d’aventura. La classe de fotografia ens recorda constantment que la màgia no només es troba en els llocs llunyans, sinó també en els petits detalls que ens envolten cada dia.
Avui va ser un dia genial! A la tarda, després del pati, vam tenir la sessió més xula de “En recidència”. L’optativa que, sincerament, no pensava que fos tan divertida! Ens van portar fora, a les muntanyes i la ciutat, per fer fotos com uns autèntics professionals. Va ser com si ens convertíssim en fotògrafs experts per un dia. I el millor de tot és que no només vam disparar amb els nostres mòbils, sinó que també vam aprendre a canviar els ajustos de la càmera per aconseguir les millors imatges. Les vistes eren espectaculars, amb el sol començant a posar-se i creant ombres interessants sobre els edificis i les muntanyes. Vam provar diferents ànguls i situacions, i vam descobrir com el simple canvi d’ajust podia transformar completament una foto. Va ser com un joc d’aventures fotogràfiques, saltant d’un lloc a l’altre, capturant moments inesperats i aprenent trucs nous. Els nostres professors d'”En recidència” van ser increïbles, sempre ajudant-nos a millorar i donant-nos consells per aconseguir les millors fotos possibles. Va ser com si haguéssim fet un viatge màgic a través de la lent de la càmera del mòbil, explorant la bellesa de la natura i de la ciutat en un sol instant. Aquesta experiència definitivament ha despertat la meva passió per la fotografia, i estic segura que no oblidaré mai aquest dia increïble a “En recidència”.
D’altres, han fet les seves pròpies conclusions sense ajuda:
Avui a l’hora de després del pati vam anar amb la classe a una activitat molt xula de la optativa de residència. Vam fer una sortida a un parc natural, millor dit al costat de l’institut, on vam fer un munt de fotos amb els nostres mòbils. Descobrint diferents angles i altres coses. Va ser súper divertit captar els moments i poder aprendre a com fer-ho.
També caldrà revisar els textos però això serà el proper dia. Avui ja toca descansar. Bona feina!
Quan era hora de començar, vam trobar-nos amb els convidats al vestíbul, i els vam portar a la sala d’actes on els vam explicar qui era el Domènec i les seves obres.
Durant l’exposició vam parlar sobre el Domènec donant una breu informació sobre ell: com que és un artista visual. Un professional en l’art de la fotografia, pintura, escultura i dibuixos tècnics. A més, dels projectes que va fer en diferents països.
També vam parlar sobre tres obres que va fer ell que són les següents:
L’estadi, el pavelló i el palau: era una obre per recordar a la gent que vivia en cases abandonades.
El erizo checo: és una figura que s’utilitzava per defensar tancs en l’antiguitat que es quedaven les rodes encallades.
BKF: són dos cables tubulats que tenen forma de cadira.
Seguidament, els vam guiar cap al gimnàs, i els vam demanar que fessin grups de 5-7 persones. Vam situar a cada grup en una part diferent de la sala. Després de tenir a tots els grups en bona posició, era hora de començar…
Quan tots els grups van passar per totes les estacions, els vam ajuntar a tots per poder fer preguntes, i finalment ens vam acomiadar.