Aquí tenim la peça en el moment d’extreure-la del teler. La Mariona i el Pedro, després de la nostra visita, van seguir texint els fils de paper que encara ens quedaven, i el resultat és impressionant!
Reflexionant-hi plegats, hem pensat que hi ha moltes raons per les quals ens sentim vinculats a aquesta peça. Sens dubte pels materials emprats i per tots el processos que ha implicat la seva transformació; i també pel treball col·lectiu de mans, veus i decisions que li ha anat donant la forma que finalment té. El Pedro ens assenyala que ‘conté alguna cosa del viscut entre nosaltres d’ençà que vam començar el projecte’.
En veure desplegat el teixit, en tocar-lo, i apreciar-ne les qualitats (és consistent i alhora lleuger…) ens mostra el potencial plàstic (arquitectònic, escultoric…) d’una estructura tramada com aquesta!