Al moment del tancament, per part del professorat, hi ha hagut comentaris i felicitacions tant pel treball realitzat com pel muntatge de la sessió. Els assistents han agraït el fet d’haver-los obert les portes per conèixer En Residència a través d’un recorregut experiencial.
També la sessió ha desplegat curiositat, preguntes… Principalment el professorat ha demanat, per una banda, valoracions personals a l’alumnat del recorregut fet, d’allò après i viscut. D’altra banda, han preguntat pel “i ara què?“Com seguirà el treball d’En Residència a partir d’ara? Fins a final de curs, sabeu per on anirà el treball? Les respostes de l’alumnat han evidenciat la seva implicació en el projecte, que ja és seu.
P. Què diríeu que us ha aportat la participació en el projecte En Residència fins ara?
“El taller amb la Mariona i el Pedro té un altre ritme, és diferent a les classes. No és com les assignatures en que hi ha coses ben fetes i coses mal fetes’, no treballem amb aquestes categories. “
“Teixir em fa estar en el present. “
“Abans de treballar amb el Pedro i la Mariona quan veia una pintura o un dibuix que no representava res no ho entenia ni ho valorava. Ara, en canvi, que jo mateixa he fet coses així, amb formes, estructures, doncs penso i miro diferent les obres d’art.”
P. Com creieu que seguirà aquest procés que ens heu ensenyat? en què treballareu a partir d’ara? Teniu alguna idea?
“Jo crec que com fins ara hem anat fent coses una darrera l’altra i tot ha estat relacionat. No sabíem com acabaria però sí que les accions estaven relacionades i tenien a veure amb nosaltres, amb el nostre entorn. Per exemple, del passeig pel barri vam extreure uns materials, i de l’observació de l’escola unes formes, uns colors. De la Mariona i el Pedro hem après el seu procés de treballar i sobre els teixits…. No sabem com seguirem ben bé però tindrà relació amb el que hem estat fent fins ara, seguirem d’alguna manera experimentant i arribarem a algun lloc i alguna cosa passarà”
Escrits, dibuixos i produccions plàstiques diverses han servit per recollir i fer-nos presents les moltes vivències, algunes personals, d’altres compartides, dels primers mesos d’En Residència.
Aquí tenim la peça en el moment d’extreure-la del teler. La Mariona i el Pedro, després de la nostra visita, van seguir texint els fils de paper que encara ens quedaven, i el resultat és impressionant!
Reflexionant-hi plegats, hem pensat que hi ha moltes raons per les quals ens sentim vinculats a aquesta peça. Sens dubte pels materials emprats i per tots el processos que ha implicat la seva transformació; i també pel treball col·lectiu de mans, veus i decisions que li ha anat donant la forma que finalment té. El Pedro ens assenyala que ‘conté alguna cosa del viscut entre nosaltres d’ençà que vam començar el projecte’.
En veure desplegat el teixit, en tocar-lo, i apreciar-ne les qualitats (és consistent i alhora lleuger…) ens mostra el potencial plàstic (arquitectònic, escultoric…) d’una estructura tramada com aquesta!
Després de l’estada al seu espai de producció artística, la Mariona i en Pedro ens han acompanyat a un espai expositiu que està molt a prop del seu taller: el Museu del Tapís Contemporani de Sant Cugat del Vallès.
Ha estat molt inspirador poder veure l’exposició dedicada a Aurèlia Muñoz de la mà de la Mariona i el Pedro. Aquesta artista va treballar el teixit d’una manera innovadora, investigant amb molta llibertat les seves possibilitats plàstiques i constructives.
Com l’Aurèlia Muñoz, la Mariona i el Pedro fan de les fibres tèxtils un camp de recerca artística. Els interessa la capacitat del teixit de crear estructures, i el seu potencial constructiu i expressiu.
