El dia 19 octubre vàrem començar la Residència a l’Institut, amb ala mediación i treball de 2 sessions de Transductores amb un grup de  3r ESO dimarts matí 10:15  a 12,15 aprox i el seu referent, l’Elies.

El primer dia, 19 setembre, vàrem veure algunes peces de l’Artista, Carla Rovira, i d’altres col·lectius per poder parlar de formes diverses de les arts vives i de formats i temàtiques possibles: teatre en moviment, arts del carrer, teatre fòrum, dansa i performance, etc. Vàrem terminar la sessió amb un petit exercici de dinàmiques de teatre per veure si el grup es coordinava des de la veu i la paraula.

El dia 26 varem diversos exercicis de grup, i la segona part la vàrem dedicar a generar una minihistòria, escena de l’experiència de migració pe grups de treball: varen sortir històries d’avis, de migracions des de Llatinoamericà, i fins i tot històries des de Rússia.

El tercer dia el grup va compartir històries d’esdeveniments, accidents i marques, ja acompanyats amb la Carla. Després varen fer un exercici de trobar ferides i marques a l’edifici de l’institut i inventar-se una possible història o escena. Ben aviat, us explicarem més coses d’aquestes activitats i altres

Compartim amb vosaltres algunes fotos:

Carla Rovira EN RESiDÈNCiA a l’Institut Montjuïc

Carla Rovira ja ha iniciat el procés de creació EN RESiDÈNCiA a l’Institut  Montjuïc, al barri de La Marina del Prat Vermell (Sants-Montjuïc, Barcelona). En aquest blog podreu seguir els moments clau d’un procés obert, amb un final no predefinit. Fins molt aviat!

CARLA ROVIRA PITARCH

Graduada en Interpretació per l’Institut del Teatre i especialitzada en el treball de veu i oratòria. Ha participat en diversos espectacles com a actriu i assessora de veu. El 2015 estrena la seva primera creació en solitari Most of all, you’ve got to hide it from the chicks, guanyador de l’Aplaudiment a la Creació Emergent 2016 del Premi FAD Sebastià Gasch, un espectacle amb nenes sobre el dolor i la relació entre nenes i adultes. A 2016 presenta While the Machine keeps on running, un espectacle amb adolescents d’Ansan a Corea del Sud, espectacle sobre l’enfonsament del Sewol, un ferri que va deixar 304 joves morts de la mateixa ciutat. El 2017 estrena l’espectacle Aüc, el So de les Esquerdes amb la companyia Les Impuxibles, espectacle sobre les violències sexuals i MÀTRIA, premiat amb el premi L’Apuntador 2017 de la Revista Núvol, un projecte que reflexiona sobre la memòria històrica des d’una perspectiva familiar. El 2018 estrena Calla, Hamlet, calla al Festival Temporada Alta, un espectacle que aborda la llibertat d’expressió a partir de l’obra Hamlet. El 2019 participa en el cicle de lectures dramatitzades Clàssics Desgenerats del Teatre Lliure amb el text propi Kill Agamèmnon, versió lliure del mite de Clitemnestra; cocrea La Defensa Alien, espectacle de Jordi Duran sobre l’estat de la cultura actual des de la perspectiva del viatge de Dante al festival Temporada Alta i estrena l‘Amansi(pa)ment de les Fúries conjuntament amb la companyia Parking Shakespeare, una versió feminista de l’Amansiment de l’Harpia de William Shakespeare i és artista resident al Teatre Lliure en el qual presenta Posaré el meu Cor en una Safata, una aproximació a la mort des d’una perspectiva ecofeminista. També dirigeix: Jo encara no somio en gent amb mascareta, un taller final de carrera de l’escola ERAM. El 2022 acompanya en la dramatúrgia l’espectacle EZ de l’artista Elena Zanzu. Estrena a FiraTàrrega ÈXIT THROUGH THE GIFT SHOP, un espectacle i instal·lació sobre els conceptes d’èxit i fracàs en els processos de gestació i guanya el XII Torneig de Dramatúrgia Catalana amb el text El Canvi. El 2023 coordina i dirigeix La ciutat és nostra, espectacle del projecte Escena Pilot del Teatre Lliure amb estudiants de cinc instituts de Barcelona. Es dedica a la docència a l’ESAD d’Eòlia en les especialitats d’Interpretació i de Direcció i Dramatúrgia.

Context de partida de la creació per Institut Montjuïc

El futur ha esdevingut un espai a conquerir. Sembla que ja no podem somiar amb escenaris possibles que permeten la vida, però l’esperança és un dret inalienable. Especialment, si tens encara tota la vida al davant. Amb els escenaris climàtics o la pujada de l’extrema dreta es veu  més imprescindible que mai pensar que les coses poden anar bé. Poder pensar futurs vivibles i desitjables és necessari per desitjar la vida, i és el camí per creure que una vida millor és possible. I que, per tant, podem aconseguir-la transformant allò que no ens agrada del que tenim ara. La perspectiva d’un futur millor, d’una utopia, ens converteix en agents de transformació i incidència política. I com que el teatre és un espai utòpic perquè és capaç d’aturar el temps o convertir-lo i doblegar-lo ens és obligatori entomar la tasca de construir nous relats del futur. Conquerir el futur per apropiar-nos-el. L’objectiu és treballar sobre la utopia per crear aquests nous relats.

Ho farem des del debat, des del treball amb materials varis, la documentació i amb la improvisació com a mecanisme.