Biel Llinàs EN RESiDÈNCiA a l’Institut Nou Barris

El projecte s’ha presentat el dimarts 11 de juny a la tarda a la Fabra i Coats, en el marc de la trobada de l’Orxata d’EN RESiDÈNCiA, juntament amb la presentació del grup de l’Institut Sagrera Sant Andreu acompanyat per la Tatiana Donoso. El grup d’alumnes, juntament amb en Biel Llinàs i les dues professores, han presentat i compartit el procés de creació. La presentació es composa de l’aula portàtil estesa a terra, amb les llibretes de les alumnes exposades a sobre, i una projecció en gran de les fotografies del procés, així com una taula amb les publicacions que recullen el material del procés, perquè el públic les consulti i en pugui agafar. Entre dues columnes al fons de la sala, s’exposen els fulls d’una de les publicacions sencera, que després de la presentació poden consultar els assistents.

A la presentació han vingut familiars i amics dels alumnes i d’en Biel, així com responsables del programa i persones vinculades amb la cultura, i també l’Isidre Ramos de l’associació de veïns de La Prosperitat. Ha estat una presentació molt agradable i profitosa, en la qual hem pogut intercanviar impressions amb l’altre grup d’EN RESiDÈNCiA que presentava el seu projecte, i ha estat especialment interessant poder compartir les reflexions a partir d’un procés tan experiencial com aquest.

 

Hem estès l’aula a la Plaça de les treballadores i els treballadors de la Harry Walker, un espai molt significatiu que ja havíem visitat abans, però ara ho hem fet amb l’aula acabada. Hem estat veient les imatges de l’arxiu històric de La Prosperitat, i també valorant opcions de maquetació per la publicació del projecte. Després hem fet un exercici anomenat El Desenterrador de paraules, amb l’objectiu d’arribar a l’essència de les paraules i trobar noves associacions. Hem treballat a partir de la paraula Barri, i han sortit conceptes com la lluita veïnal, les infraestructures, els records, la pobresa… Conjuntament hem arribat al fet que per construir un barri millor necessitem fonaments, que es construeixen amb les accions i lluites de les veïnes.

Vam anar a la Via Júlia i vam posar l’aula portàtil. Asseguts en cercle vam llegir un text sobre el projecte de la Plaça Àngel Pestaña, de l’Enric Miralles, transformant aquest espai públic en un espai interior. També ens va visitar una senyora que passava per allà. La gent del carrer s’estranyava i ens miraven encuriosits. Vam aprofitar per donar un cop d’ull a la maquetació de la publicació pel dia de la presentació del projecte a la Fabra i Coats. Ens costava molt escoltar i escoltar-nos, perquè estàvem entre dues vies. Ens feia vergonya estar allà enmig de tot, ocupant la via pública, però… per alguna cosa és pública… la gent havia de modificar el seu trajecte per passar per allà. Què fèiem allà tapant el camí posant una catifa a la Via Júlia com si estiguéssim de pícnic?

 

Xerrada amb l’Isidre Ramos de l’associació de veïns de La Prosperitat a la plaça Ángel Pestaña, un espai molt significatiu del barri pel que fa a la lluita veïnal. La plaça es troba al costat de l’institut, un espai on s’hi havien construït barracons com a conseqüència a l’especulació immobiliària, i és un símbol de totes les lluites que han portat a terme les veïnes per aconseguir un barri digne.

Hi ha algunes coses que destaquem de la conversa amb l’Isidre i que han estat significatives pel projecte:

– El lema de les lluites “Que no nos venza el hambre”, com a símbol d’allò que defineix la lluita del barri per la dignitat de les veïnes en el context del franquisme, i que els va moure a fer la vaga dels 62 dies.

– Aconseguir que en comptes de blocs de pisos, al recinte de la Harry Walker s’hi posés un institut.

– Que la plaça no es digués Harry Walker, sinó “Plaça dels treballadors i les treballadores de la Harry Walker”, fet significatiu perquè el nom de la fàbrica remet a una empresa explotadora, en canvi posar el nom de les treballadores canvia el punt de vista, i ho centra en la lluita que van dur a terme.

Vam començar a preparar la sessió oberta amb les següents preguntes: què, com i on volíem mostrar el que estem treballant. Això ens va servir per estructurar-nos i també per reflexionar sobre tota la feina feta des de l’inici del projecte.

Primer vam fer un repàs sobre tot el que havíem fet al llarg del projecte, i una vegada ho teníem tot, ho vam apuntar a la pissarra i ens vam repartir els apartats entre la classe en grups per poder exposar-ho més endavant a l’equip directiu.

Vam crear una presentació amb fotografies sobre tots els temes com a suport visual i vam triar el gimnàs com a lloc on mostrar la nostra Aula Portàtil.

El dia de la presentació tot va sortir perfectament, tots els alumnes van exposar la part del projecte que li corresponia en companyia del Biel.

A la presentació vam proposar als professors de fer una activitat que consistia en calcular quantes classes podrien cabre en el gimnàs sense fer l’ús d’una cinta mètrica.

En aquesta sortida vam anar a la Xarxa de Dones Cosidores que està al carrer del Canigó de Barcelona. El Biel havia contactat prèviament amb elles per explicar-los el nostre projecte, que necessitàvem cosir teles de molta llargada i els va demanar si ens podrien ensenyar a cosir.

Quan vam arribar, les dones cosidores ens havien preparat unes mostres amb diversos punts d’inserció. Després d’explorar les diferents possibilitats que oferia cadascun, vam escollir quins eren els tipus que volíem aprendre i ens els van ensenyar a cosir. Després d’haver après les puntades bàsiques, ens van deixar cosir allò que volguéssim, per exemple hi va haver companys que es van cosir una funda pel mòbil o coses petites com cors, bossetes petites per posar bales de vidre i formes diverses. Mentre cosíem i xerràvem ens van convidar a esmorzar galetes i sucs.

Vam gaudir molt d’aquesta experiència, vam aprendre i ens ho vam passar superbé.

Vam anar a visitar el Centre d’Art Santa Mònica a Ciutat Vella i hi havia una exposició sobre el colonialisme. Després vam visitar La Capella, al carrer Hospital on hi havia una exposició col·lectiva de la qual en Biel en formava part.

Va ser el primer cop que vèiem l’obra del Biel en directe, i ens va agradar molt. Hi havia pistes de la seva vida i espais on ha treballat i viscut. Hem intentat esbrinar com era i quant mesurava l’espai construït. En Biel ha respost a totes les nostres preguntes i quan hem tornat a l’institut hem seguit xerrant sobre què ens havia aportat l’obra i quina relació tenia amb el que estem treballant.

Vam anar a la Fabra i Coats i ens van fer una visita guiada per la fàbrica. Vam començar a la planta baixa davant d’un mur on hi havia imatges, vídeos i estava decorat amb una trama feta de fils de colors, ens van explicar la història de l’edifici: d’una antiga fàbrica de fils.

Després vam anar a veure l’estudi d’en Biel i ens van fer la proposta de què fessin un dibuix del seu estudi.

Finalment vam veure una exposició de David Bestué, “La ciutat de sorra” que estava disposada en 3 plantes.

L’exposició mostrava diferents aspectes de Barcelona, com els materials dels quals està feta, de com va créixer la ciutat i com ha canviat el seu aspecte, des del 1992 es van començar a fer moltes coses i es va anar transformant. A partir de les olimpíades la ciutat va canviar profundament.

Vam veure maquetes de Barcelona i ens va cridar l’atenció una vitrina que mostrava la remodelació de la Via Júlia, molt a prop d’on és el nostre institut. Ens va fer molta il·lusió reconèixer el lloc.

Abans que el Biel tornés a venir per segon cop vam estar preparant una visita per l’institut. Cadascú de nosaltres vam pensar en un espai que tingués un significat especial per nosaltres i ens vam organitzar per presentar-los per ordre des del pis de dalt (on és la nostra aula de Visual i Plàstica) fins a baix per evitar estar pujant i baixant tota l’estona.

El primer dia que va venir el Biel Llinàs a l’institut ens vam posar en rotllana i ell es va presentar,  i també ens va ensenyar el seu treball. Ens va portar les seves llibretes i les vam poder fullejar. També ens va preguntar què esperàvem fer amb ell i ens va explicar què faríem.

Ens va demanar que a les llibretes que havíem preparat féssim un dibuix de l’institut, però des de dalt, com el recordéssim,  perquè ell és un artista que treballa els espais.

Per acabar vam mostrar els dibuixos que havíem fet i el Biel els va anar mirant un per un.