Presentació de l’Aula portàtil

El projecte s’ha presentat el dimarts 11 de juny a la tarda a la Fabra i Coats, en el marc de la trobada de l’Orxata d’EN RESiDÈNCiA, juntament amb la presentació del grup de l’Institut Sagrera Sant Andreu acompanyat per la Tatiana Donoso. El grup d’alumnes, juntament amb en Biel Llinàs i les dues professores, han presentat i compartit el procés de creació. La presentació es composa de l’aula portàtil estesa a terra, amb les llibretes de les alumnes exposades a sobre, i una projecció en gran de les fotografies del procés, així com una taula amb les publicacions que recullen el material del procés, perquè el públic les consulti i en pugui agafar. Entre dues columnes al fons de la sala, s’exposen els fulls d’una de les publicacions sencera, que després de la presentació poden consultar els assistents.

A la presentació han vingut familiars i amics dels alumnes i d’en Biel, així com responsables del programa i persones vinculades amb la cultura, i també l’Isidre Ramos de l’associació de veïns de La Prosperitat. Ha estat una presentació molt agradable i profitosa, en la qual hem pogut intercanviar impressions amb l’altre grup d’EN RESiDÈNCiA que presentava el seu projecte, i ha estat especialment interessant poder compartir les reflexions a partir d’un procés tan experiencial com aquest.

 

Portem l’Aula portàtil a la plaça de les treballadores Harry Walker

Hem estès l’aula a la Plaça de les treballadores i els treballadors de la Harry Walker, un espai molt significatiu que ja havíem visitat abans, però ara ho hem fet amb l’aula acabada. Hem estat veient les imatges de l’arxiu històric de La Prosperitat, i també valorant opcions de maquetació per la publicació del projecte. Després hem fet un exercici anomenat El Desenterrador de paraules, amb l’objectiu d’arribar a l’essència de les paraules i trobar noves associacions. Hem treballat a partir de la paraula Barri, i han sortit conceptes com la lluita veïnal, les infraestructures, els records, la pobresa… Conjuntament hem arribat al fet que per construir un barri millor necessitem fonaments, que es construeixen amb les accions i lluites de les veïnes.

Portem l’Aula portàtil a la Via Júlia

Vam anar a la Via Júlia i vam posar l’aula portàtil. Asseguts en cercle vam llegir un text sobre el projecte de la Plaça Àngel Pestaña, de l’Enric Miralles, transformant aquest espai públic en un espai interior. També ens va visitar una senyora que passava per allà. La gent del carrer s’estranyava i ens miraven encuriosits. Vam aprofitar per donar un cop d’ull a la maquetació de la publicació pel dia de la presentació del projecte a la Fabra i Coats. Ens costava molt escoltar i escoltar-nos, perquè estàvem entre dues vies. Ens feia vergonya estar allà enmig de tot, ocupant la via pública, però… per alguna cosa és pública… la gent havia de modificar el seu trajecte per passar per allà. Què fèiem allà tapant el camí posant una catifa a la Via Júlia com si estiguéssim de pícnic?

 

Trobada amb l’Isidre de l’associació de veïns a la plaça Ángel Pestaña

Xerrada amb l’Isidre Ramos de l’associació de veïns de La Prosperitat a la plaça Ángel Pestaña, un espai molt significatiu del barri pel que fa a la lluita veïnal. La plaça es troba al costat de l’institut, un espai on s’hi havien construït barracons com a conseqüència a l’especulació immobiliària, i és un símbol de totes les lluites que han portat a terme les veïnes per aconseguir un barri digne.

Hi ha algunes coses que destaquem de la conversa amb l’Isidre i que han estat significatives pel projecte:

– El lema de les lluites “Que no nos venza el hambre”, com a símbol d’allò que defineix la lluita del barri per la dignitat de les veïnes en el context del franquisme, i que els va moure a fer la vaga dels 62 dies.

– Aconseguir que en comptes de blocs de pisos, al recinte de la Harry Walker s’hi posés un institut.

– Que la plaça no es digués Harry Walker, sinó “Plaça dels treballadors i les treballadores de la Harry Walker”, fet significatiu perquè el nom de la fàbrica remet a una empresa explotadora, en canvi posar el nom de les treballadores canvia el punt de vista, i ho centra en la lluita que van dur a terme.