Vam anar a la Via Júlia i vam posar l’aula portàtil. Asseguts en cercle vam llegir un text sobre el projecte de la Plaça Àngel Pestaña, de l’Enric Miralles, transformant aquest espai públic en un espai interior. També ens va visitar una senyora que passava per allà. La gent del carrer s’estranyava i ens miraven encuriosits. Vam aprofitar per donar un cop d’ull a la maquetació de la publicació pel dia de la presentació del projecte a la Fabra i Coats. Ens costava molt escoltar i escoltar-nos, perquè estàvem entre dues vies. Ens feia vergonya estar allà enmig de tot, ocupant la via pública, però… per alguna cosa és pública… la gent havia de modificar el seu trajecte per passar per allà. Què fèiem allà tapant el camí posant una catifa a la Via Júlia com si estiguéssim de pícnic?
