L’11 de juny l’alumnat i la Tatiana Donoso vam presentar l’obra final de Creadors en Residència a la Fàbrica de Creació Fabra i Coats, conjuntament amb el projecte ‘Aula Portàtil’ de Biel Llinàs i els alumnes de l’Institut Nou Barris.
Vam passar el dia a la Fabra i Coats preparant la presentació juntament amb l’equip de mediació i la professora d’art, que ha acompanyat aquest procés. A les 17:30 entraven un públic molt nombrós amb convidats de diferent procedència (familiars, docents, gent del barri i d’altres instituts..)
L’obra portava per títol ” No hay nada más lindo que lo que hacemos juntas” i presentava una instal·lació de peces de roba reciclada que integrava les diferents obres artístiques dels alumnes, teixint un espai de memòria íntima i quotidiana. A la presentació també va haver una lectura en directe d’alguns d’aquests poemes i un petita explicació del procés de creació.
Desprès de la visita a l’exposició de la Shiaru Shiota, on hem pogut experimentar com és una instal·lació i com la transformació de l’espai afecta a les nostres percepcions,hem decidit que per la presentació final treballarem a partir del poemes que hem escrit, i cada un i una farà una peça que estigui en diàleg amb els poemes, que parlen de les petites coses del dia a dia i com aquestes conformen la nostra memòria.
La Tatiana ens ha portat diversos referents a classe, com l’artista Carolina Caycedo, Cecilia Vicuña, Elena del Rivero, Maria Lai o Teresa Lanceta, per conèixer diferents maneres de treballar amb materials íntims i quotidians l’espai expositiu. També ha convidat a l’artista Jesús Arpal Moya de Equipo Jeleton, per poder conèixer el seu treball i aportar altres formes de fer pràctica artística i dialogar amb els materials. El Jesús va començar amb una pràctica del col·lectiu LaRe, que és preguntar a cada una com és sent, fent un equivalent amb el clima: nuvolat, tormenta, solejat.. i ens hem conegut des del clima de les emocions.
El Jesús Arpal ens acompanyarà en aquesta fase final de creació de la nostra obra per la presentació final. Li hem explicat que estem fent, i ens ha fet preguntes i comentaris per ajudar a avançar en el nostre procés.
A partir del treball de Carolina Caycedo i Pia Camil (que vam veure a la Galeria Mayoral), vam trobar una idea de com portar les peces de en que estava treballant cada alumne a l’espai expositiu. Ens agradava la idea de crear un espai íntim i col·lectiu a partir d’unir roba, i crear així una paret tova que acotxes i acollís les nostres peces.
També vam decidir que el títol de la obra que presentaríem a la Fabra i Coats el dia 11 de juny seria com un vers dels poemes que havíem escrit “No hay nada más lindo que lo que hacemos juntas”. A més de la instal·lació amb les nostres peces, volíem publicar un fanzine amb els nostres poemes. La Laia Bayo va treballar en la maquetació, i el poemari recollia també fotografies i dibuixos que acompanyaven els poemes.
El dimarts 9 d’abril, vam anar d’excursió a fer un recorregut d’exposicions. La idea principal era visitar les instal·lacions del museu Tapies que tenen obres tant d’aquest mateix autor com de Chiharu Shiota. Aquesta artista treballa amb escultura i transforma espais, a partir de la idea de l’exploració de l’individu. Com que el nostre projecte també consisteix a reformar espais, volíem agafar idees. La seva obra omple tota la sala de fils vermells lligats a cadires, a l’habitació contigua hi havia unes quantes escultures de vidre bufat i una xarxa de cuir tintat. Ens va agradar molt, i ens va inspirar pel que fa al que significa transformar un espai sencer.
Després vam anar a veure altres exposicions que ens quedaven a prop; l’obra d’una artista independent que treballava amb molt de tèxtil i la memòria col·lectiva.
I la feina d’Ocaña, que explorava l’homosexualitat des d’un punt satíric. Aquest darrer ens va cridar molt l’atenció a causa de l’acidesa del seu art.
Hem gaudit molt d’aquesta experiència perquè hem conegut artistes que no coneixíem i ens n’hem inspirat
El dimecres dia 13 de març vam organitzar una sessió oberta de Creadors en Residència de cara al professorat del nostre institut, de mode que ens vam quedar (gairebé) tots a dinar i a la tarda els hi vam fer la nostra “classe” als professors. La sessió es va desenvolupar així: En primer lloc, vam presentar que era el projecte Creadors en Residència i els vam estar explicant el que havíem fet al llarg dels dos trimestres que portem d’assignatura, i ens vam centrar en tot el tema dels poemes que havíem tractat i “replicat” a la nostra manera. Un cop els hi vam llegir els nostres poemes, els hi vam fer escriure uns de propis perquè els recitessin en conjunt. Només la consigna va ser el començament de cada frase, tots havien de començar amb la frase “Me acuerdo” i “No hay nada más lindo” (tal com vam fer nosaltres amb la Tatiana). Un cop van acabar, els vam dividir en dos grups per ensenyar-los els projectes que havíem fet abans: El mapa i el diari-quadern. La resta de la sessió va ser cadascú explicant els seus propis projectes davant dels professors que preguntaven.
Crec que en general es va gaudir molt, ja que aquell claustre no va tenir res a veure amb els que normalment fan (segons ells deien), i creiem que var ser un moment molt bonic en què van compartir records i sentiments en els quals tothom es veia reflectit entre els altres docents, els companys de feina.
Laia Bayo
Poemes dels profes:
Me acuerdo de ese sueño que tuve, y me persiguió durante años.
Me acuerdo que odiabas las mandarinas.
Me acuerdo del primer día que els de 4t van creuar la porta del carrer Segre.
Me acuerdo dels meus estius d’infantesa infinits a la Costa Brava.
Me acuerdo de las puestas de sol en el pueblo.
Me acuerdo de cuando Valentina hacia dibujos mientras explicaba.
Recordo els estius d’infantesa jugant a la xerranca.
Me acuerdo de cuando yo era estudiante del instituto.
Me acuerdo del sol de media tarde acariciar mi cara mientras cerraba los ojos.
Me acuerdo de cuando viajaba con una mochila y nada más.
Me acuerdo del olor de la tierra empapada en ese pequeño pueblo olvidado.
Me acuerdo de las conversaciones interminables con mis amigas después de una buena cena.
Me acuerdo… com si fos ahir, de l’emoció d’anar a la barraca amb me àvia a ajudar-la a plantar.
Me acuerdo de tu risa contagiosa que me anclaba al presente y me hacía olvidar los problemas.
Me acuerdo de los momentos geniales que viví en el instituto.
Me acuerdo de la calidez que desprende aquella mano gigante y protectora que me recogía a la salida de la escuela.
Me acuerdo de cuando tenía resaca.
Me acuerdo de casi nada
Me acuerdo de que me cabías en la palma de mi mano.
Me acuerdo que abans volia recordar.
Me acuerdo dels macarrons que cuinava ma padrina
Me acuerdo del vestido amarillo.
Me acuerdo de aquellos partidos con los amigos hasta el anochecer.
Me acuerdo de mis buenos amigos del instituto.
Me acuerdo de la cara de alegría de los alumnos cuando les deje: “Avui, course Navette”.
No hay nada más lindo que perdre’s en nits que no acaben i matins que no arriben.
No hay nada más lindo que el cel blau d’estiu.
No hay nada más lindo que el sol en mi cara.
No hay nada más lindo que ver un amanecer.
No hay nada más lindo que trabajar de lo que te apasione.
No hay nada más lindo que la respuesta a mis preguntas.
No hay nada más lindo que un día de primavera.
No hay nada más lindo que llevar-se després d’una nit de tempesta.
No hay nada más lindo que una mirada y una sonrisa cómplice.
No hay nada más lindo que los abrazos infinitos de Liam.
No hay nada más lindo que ver la cara de felicidad de los alumnos cuando entienden las matemáticas.
No hay nada más lindo que dar un abrazo a las personas que quieres
No hay nada más lindo que un día en la montaña.
No hay nada más lindo que oler a montaña mientras paseo en primavera.
No hay nada más lindo que vaciar tu bufeta después de haber aguantado durante horas.
No hay nada más lindo que pasar por ese camino a tu lado.
No hay nada más lindo que las sonrisas de mis alumnas al saludarlas.
No hay nada más lindo que… arribar a casa u que per la terrassa entri l’últim raig de sol i il·lumini el piano.
No hay nada más lindo que escuchar el canto de las golondrinas anunciando que el verano se acerca.
No hay nada más lindo que compartir momentos entrañables de alegría y paz.
No hay nada más lindo que cantar un gol de la victoria en el último minuto.
No hay nada más lindo que perder el tiempo.
No hay nada más lindo que tus pues bajo la sábana.
La Tatiana ens va proposar un dia d’anar a un parc i fer un exercici d’observació.
A partir d’allà vam començar a explorar un tipus de poesia alternativa, molt diferent de la que ens donen per llegir a assignatures com català o castellà. Fins ara vam fer tres exercicis d’observació i dos com de retrospecció o mirada interna. Els vam recollir en un fanzine. Primer els vam escriure en paper, després els passem a ordinador i per últim els hem recollit al fanzine. Ho hem fet per ampliar les nostres capacitats d’observació i conèixer diferents tipus de poesia. Hem llegit poetes com Vivi Tellas i Francisco Garamona, Joe Brainard i , Mariano Blatt.
L’últim dia d’expressió artística abans de Nadal, la Lara (substituta de la Tatiana) va portar-nos a veure el coworking de la Fabra i Coats. En aquest lloc treballen divers@s artistes, incloses elles dos. Ens van explicar que hi ha un nombre de places disponibles, a les quals pots aspirar presentant un projecte. Si t’accepten, et donen un temps de residència després del qual has de marxar. Van portar-nos a veure els tallers de totes dues. La Lara ens va ensenyar imatges d’un projecte en què va participar anomenat “Eres basura” que consistia a fer música amb material reciclat. La Tatiana tenia un espai tancat per treballar, dins hi havia algunes de les fotografies intervingudes amb la mateixa tècnica que ens va ensenyar a classe. Després d’acabar de passejar per les instal·lacions, ens van portar a baix a fer una activitat final. Com el treball de les nostres artistes també té relació amb la poesia, ens van proposar que seleccionéssim una frase que ens agradés dels llibres que hi havia a la taula. Després, havíem de pronunciar-la davant del micro mentre la resta de companys feien soroll amb diferents objectes. Tot això va quedar enregistrat, de tal manera que en conjunt quasi semblava una cançó. Aquesta sessió em va semblar força interessant, especialment l’activitat final, en la qual vam poder tenir l’oportunitat experimentar l’art d’una manera diferent i que ens va deixar a tots amb un bon sabor de boca abans de marxar de vacances.
L’últim dia d’expressió artística abans de Nadal, la Lara (substituta de la Tatiana) va portar-nos a veure el coworking de la Fabra i Coats. En aquest lloc treballen divers@s artistes, incloses elles dos. Ens van explicar que hi ha un nombre de places disponibles, a les quals pots aspirar presentant un projecte. Si t’accepten, et donen un temps de residència després del qual has de marxar. Van portar-nos a veure els tallers de totes dues. La Lara ens va ensenyar imatges d’un projecte en què va participar anomenat “Eres basura” que consistia a fer música amb material reciclat. La Tatiana tenia un espai tancat per treballar, dins hi havia algunes de les fotografies intervingudes amb la mateixa tècnica que ens va ensenyar a classe. Després d’acabar de passejar per les instal·lacions, ens van portar a baix a fer una activitat final. Com el treball de les nostres artistes també té relació amb la poesia, ens van proposar que seleccionéssim una frase que ens agradés dels llibres que hi havia a la taula. Després, havíem de pronunciar-la davant del micro mentre la resta de companys feien soroll amb diferents objectes. Tot això va quedar enregistrat, de tal manera que en conjunt quasi semblava una cançó. Aquesta sessió em va semblar força interessant, especialment l’activitat final, que ens va deixar a tots amb un bon sabor de boca abans de marxar de vacances.
Aquest dijous hem anat a visitar amb la Cremen la Tatiana i la Lara La Fabra i Coats. Primers ens van fer un visita de la Fabra i ens van explicar que ara és un taller molt gran on diferents artistes de Barcelona poden rebre una “beca” per poder treballar en els seus projectes artistes allà. Després ens han ensenyat el seu taller i al final hem fet un taller de so on escollem un llibre a l’atzar i llegíem una línia que en crides l’atenció mentre els nostres companys sanaven fent “so” al voltant. L’activitat va ser bastant bonica i a dames vam poder tenir l’oportunitat experimentar l’art d’una manera diferent. – Cyane
Al novembre, vam fer un Mapa personal inspirat en el que ens va portar la Tatiana, un mapa brodat de la seva infància al barri de la Trinitat Vella.
Aquesta va ser la primera sessió del mapa:
Vam agafar un paper gran gairebé tots, ja que era l’opció més senzilla. El dilema més gran va ser que no sabíem com fer-ho, així que els que vam tenir més iniciativa vam començar, i els que no, van anar migrant per les taules agafant idees.
Cada mapa s’estava fent de forma diferent, diferents vides, diferents maneres de representar-ho i llocs per a col·locar-hi.
A dins del mapa s’havia de col·locar després un personatge que vam inventar, a partir d’una llista de la compra que havíem fet prèviament.
Uns, van decidir d’on ferien el mapa i quin seria el seu recorregut, altres ja van començar a pensar i dissenyar el personatge al qual donarien vida.
Finalment, en una altra sessió vam acabar-los, però això seria unes quantes sessions després.
Van sortir mapes molt diferents i molt interessants.
Un dia en entrar a l’aula ens vam adonar que les taules estaven dividides en diversos grups, amb diferents materials a sobre. En seure’ns amb els grups que nosaltres vam decidir, ens van explicar que havíem de fer, vam començar un projecte nou, que constava en fer un diari de creació a partir de diferents tècniques artístiques, que podia ser cosint, fent un collage amb revistes, dibuixar i afegir paraules o frases d’una cançó que ens agradés… Vam estar diverses sessions treballant en aquest projecte.
Parlant entre tots, va ser un moment molt divertit a l’hora de compartir el que fèiem amb els companys i companyes.
El primer dia, la Tatiana ens va ensenyar una mica del seu treball, que vam veure també en una exposició que té al Centre Cívic Can Basté.
Ens va ensenyar una llista de la compra que té brodada sobre un drap de cuina, i ens va demanar que ens pressentíssim cada un a través d’una llista de la compra, que vam fer a classe i que vam llegir en veu alta perquè ens comences a conèixer.
