Sessió del 21 de gener: Investigació, moviment i la veu del grup
La sessió va arrencar posant el focus en la realitat immediata a partir de notícies i històries que l’alumnat havia investigat prèviament. El grup es va dividir en tres equips per abordar temàtiques molt diverses: el primer va treballar sobre el robatori al Museu del Louvre, interpretant la notícia a la seva manera; el segon es va centrar en la publicitat i les estafes digitals via SMS; i el tercer va optar per ficcionar la troballa d’un ou de dinosaure a la Patagònia, donant-li un enfocament teatral i visual.
Després d’aquesta posada en comú narrativa, vam passar al treball corporal a l’espai. A través de diverses metodologies, vam experimentar amb dinàmiques de velocitat, exercicis d’escolta grupal i jocs de seguiment com el «mirall». Per tancar la jornada, vam realitzar una dinàmica detonant anomenada «El món d’avui en dia és…», on els participants completaven la frase mentre caminaven. Les reflexions van ser profundes i contrastades, definint el món com «injust», «car» o «desequilibrat», però també com «increïble» o «molt evolucionat», deixant patent la complexitat de la seva mirada sobre el present.
Àudio de El món d’avui en dia és.
Sessió del 29 de gener: De la silueta al moviment: Identitat i justícia a escena
Aquesta sessió, facilitada per la Carolina, va servir per transitar des de la intimitat individual fins a l’expressió col·lectiva. La primera part es va dedicar a desenvolupar un «mapa de nosaltres mateixos»: vam dibuixar siluetes a mida real de cadascun dels joves. En un ambient de col·laboració, vam generar 18 figures diferents i les vam omplir de contingut, escrivint a l’interior qui són, quins talents i destreses tenen i cap a on es dirigeixen. Aquest exercici va permetre que les figures dialoguessin entre elles, introduint temes i formes molt interessants.
A la segona part, vam recuperar l’àudio gravat en la sessió anterior sobre «com és el món d’avui» per treballar escenes concretes relacionades amb la injustícia mitjançant la tècnica del teatre-imatge. Partint d’aquest tema general, vam aterrar en representacions senzilles que van derivar en una coreografia grupal. Aquesta seqüència de moviment, repetida i polida, va culminar amb una imatge potent: una línia diagonal on el grup, mitjançant gestos de mans i símbols de balança, representava el concepte de «ni tan bé, ni tan mal». La sessió va demostrar que el grup s’articula i flueix amb molta naturalitat en la creació de coreografies col·lectives
