Aquest mes d’abril ha estat un període d’activitat frenètica on ens hem bolcat plenament a dissenyar i polir les diverses escenes que estem ultimant. El procés creatiu ha anat molt més enllà del text, incorporant jocs de llums complexos, l’ús estratègic de projectors i un acurat treball de vestuari i attrezzo que està donant una identitat visual molt potent a l’obra. Tot i que la majoria del grup mostra una implicació creixent i entusiasta, la gestió emocional del dia a dia no ha estat senzilla; s’han produït problemes de convivència i comportament amb alguns joves que mostren una actitud passiva i a qui resulta realment difícil implicar en la dinàmica col·lectiva.
Aquesta darrera setmana, el ritme s’ha vist alterat per la diada de Sant Jordi, que va fragmentar el grup a causa de les diferents activitats programades, generant un cert caos logístic. Malgrat aquesta dispersió, les sessions de dimarts i dimecres van ser molt productives: vam aconseguir que cada membre tingués els guions de la primera escena i ja l’hem pogut muntar completament, integrant música i accions coreografiades. Paral·lelament, hem avançat en una escena innovadora sobre la cultura de l’«scroll» infinit i la dependència dels «likes», mentre l’equip acabava de transcriure el material pendent per no perdre el fil del muntatge.
Finalment, i malgrat aquests punts de tensió en la cohesió del grup, podem celebrar que ja tenim pràcticament configurades quatre escenes completes. Els efectes lumínics i els diversos treballs escènics realitzats suposen un salt qualitatiu enorme pel que fa a la dramatúrgia i el treball cooperatiu. Aquesta evolució ens ha permès posar clarament en evidència temàtiques tan urgents com l’impacte de les pantalles, la tirania de les xarxes socials i la gestió dels límits i les addiccions que aquestes generen. Tot plegat ens convida a reflexionar críticament sobre el control i la mirada sovint adultocèntrica que s’exerceix sobre aquests temes, construint un relat propi des de la visió dels mateixos joves.
