Autor: Javier Rodrigo

Aquest mes d’abril ha estat un període d’activitat frenètica on ens hem bolcat plenament a dissenyar i polir les diverses escenes que estem ultimant. El procés creatiu ha anat molt més enllà del text, incorporant jocs de llums complexos, l’ús estratègic de projectors i un acurat treball de vestuari i attrezzo que està donant una identitat visual molt potent a l’obra. Tot i que la majoria del grup mostra una implicació creixent i entusiasta, la gestió emocional del dia a dia no ha estat senzilla; s’han produït problemes de convivència i comportament amb alguns joves que mostren una actitud passiva i a qui resulta realment difícil implicar en la dinàmica col·lectiva.

Aquesta darrera setmana, el ritme s’ha vist alterat per la diada de Sant Jordi, que va fragmentar el grup a causa de les diferents activitats programades, generant un cert caos logístic. Malgrat aquesta dispersió, les sessions de dimarts i dimecres van ser molt productives: vam aconseguir que cada membre tingués els guions de la primera escena i ja l’hem pogut muntar completament, integrant música i accions coreografiades. Paral·lelament, hem avançat en una escena innovadora sobre la cultura de l’«scroll» infinit i la dependència dels «likes», mentre l’equip acabava de transcriure el material pendent per no perdre el fil del muntatge.

Finalment, i malgrat aquests punts de tensió en la cohesió del grup, podem celebrar que ja tenim pràcticament configurades quatre escenes completes. Els efectes lumínics i els diversos treballs escènics realitzats suposen un salt qualitatiu enorme pel que fa a la dramatúrgia i el treball cooperatiu. Aquesta evolució ens ha permès posar clarament en evidència temàtiques tan urgents com l’impacte de les pantalles, la tirania de les xarxes socials i la gestió dels límits i les addiccions que aquestes generen. Tot plegat ens convida a reflexionar críticament sobre el control i la mirada sovint adultocèntrica que s’exerceix sobre aquests temes, construint un relat propi des de la visió dels mateixos joves.

Aquestes darreres setmanes, els alumnes de 4t d’ESO de l’Institut Sants han estat immersos en un procés de creació que ens ha portat des de l’expressió lliure fins a la reflexió crítica sobre el nostre entorn digital. A través del teatre i la performance, estem explorant com les tecnologies modifiquen la nostra manera de relacionar-nos.

Explorant la identitat i el compromís (4 de març)

En la primera sessió, vam treballar amb el concepte de «carta blanca», on cada grup podia triar què volia fer o què sabia fer millor. Aquesta llibertat ens va permetre veure propostes molt diverses:

• Un grup de noies va transformar la lletra d’una cançó per adaptar-la a una temàtica adolescent d’històries d’amor.
• Es van recrear balls virals, com la «Danza Kuduro».
• D’altres grups van intentar treballar amb instruments com el piano o crear cançons pròpies, tot i que no tots van arribar a concretar la proposta per falta de preparació.

Aquesta sessió ens va servir per parlar de la responsabilitat en el procés creatiu: si no hi ha un compromís amb el que es vol mostrar, la creació no arriba a bon port.

Crònica de les xarxes socials (11 de març)

En la segona sessió, vam passar a l’acció amb escenes prèviament preparades que els alumnes havien de desenvolupar i transformar. El focus es va posar en el món digital i les seves contradiccions:

• L’aïllament digital: Es va representar una escena on una persona sense telèfon intentava comunicar-se amb les altres, les quals estaven totalment absortes per les pantalles.
• La vulnerabilitat en directe: Un grup va recrear una emissió en temps real (tutorial de flors de paper) que es veia afectada pel malestar que generen els comentaris negatius dels seguidors.
• L’addicció als videojocs: Vam analitzar la història d’un nen que s’oblida de sortir i desconnectar del món real per quedar-se atrapat en el joc.
• Personificar l’algoritme: Una proposta molt interessant va ser donar vida a l’algoritme per entendre com funciona aquest mecanisme que ens envolta.
• La felicitat fictícia: Es va reflexionar sobre com a les xarxes tothom sembla feliç, arribant a la conclusió que no tot el que veiem és real.

Reflexió final: de la còpia a la síntesi

Un dels reptes més grans que hem detectat en aquest procés és la tendència al «copy-paste». Hem observat que, quan es demana investigar conceptes, els alumnes sovint es queden en la superfície del que troben a internet sense fer un treball propi de síntesi.

El nostre objectiu per a les properes sessions serà despertar aquesta necessitat d’investigar i crear des de l’autenticitat, anant més enllà de la primera cerca i fomentant un pensament realment crític.

Llums i ombres: investigant altres formes de dramatúrgia, (18 mars)

En el dia d’avui hem estat treballant amb llums i ombres. Hem jugat per parelles perquè veiessin els efectes de les ombres i què passava si es movia la llum. S’han fet grups i parelles on cadascú ha anat experimentant. Han sortit coses súper maques, com ara veure com l’ombra es podia fer gran i entrar en contacte amb el cos; han sortit unes imatges molt potents. La idea és utilitzar-ne algunes perquè no tot sigui tan digital i aprofitar l’ús de l’ombra.

Amb les llanternes han estat tots molt concentrats treballant. Després hem tornat a les escenes que havien fet la vegada anterior perquè les revisessin i tinguessin temps d’explorar, indagar i millorar-les. A un grup se li ha donat més material perquè sumés al que ja tenia i les escenes han millorat. Per exemple, han treballat l’escena de la noia que canta, i les que canten han millorat. La recomanació que se’ls ha fet és que tallessin una mica més la cançó, però està bé que estiguin motivades, que hagin canviat la lletra i que tinguin ganes de continuar amb aquesta feina. Així que, en general, ha anat bé.

L’última sessió de treball es va viure com una jornada marcada per l’honestedat i la descoberta mútua. El grup va començar amb un espai de reflexió profunda sobre la mostra anterior, on els alumnes van compartir amb sinceritat com es van sentir en estar exposats i sota la mirada dels altres. Tot i que alguns van esmentar la incomoditat de l’espera i el cansament físic, el més valuós va ser la seva capacitat autocrítica: el grup va coincidir que tenen el potencial per fer-ho encara millor. Malgrat que la classe va començar amb un ambient una mica dispers, es va aconseguir reconnectar a través de la paraula, recordant la importància d’aprofitar cada minut en aquest espai de creació tan valorat pel professorat.

El nucli de la sessió va ser un debat de gran actualitat: la proposta de limitar l’accés a les xarxes socials als menors de 16 anys. Aquesta notícia va servir de motor per crear quatre esquetxos per grup, on els estudiants van explorar les seves opinions a través de l’exageració, la comèdia i la síntesi visual. Com a novetat tècnica, es va introduir l’ús de llanternes per jugar amb llums i ombres; un exercici de disciplina i creativitat on es va posar l’accent en el fet que el bon maneig de l’equip és part essencial del respecte a l’ofici teatral.

El resultat va ser fascinant, amb propostes que van anar des de representacions dramàtiques de conflictes familiars fins a peces minimalistes que, amb només una paraula i una imatge, aconseguien transmetre missatges potents. A més, l’atzar va regalar nous aliats al muntatge: un piano i dues portes trobades a l’espai que ja s’han incorporat a l’escenografia. De cadascun d’aquests exercicis n’ha nascut un element clau que s’integrarà en el muntatge final, demostrant que el procés continua viu i amb més força que mai.

El passat 18 de febrer vam dur a terme una sessió clau en el nostre projecte d’arts escèniques. Vam dedicar tota la jornada a realitzar un assaig general intensiu de les cinc coreografies que conformen el cos del treball, amb l’objectiu de consolidar una primera presentació coherent i vertebrada sota una temàtica específica. Malgrat els nervis lògics del grup davant d’aquest repte, el suport de la Carolina i en Lluís —qui han acompanyat els joves en el treball de ritmes, moviment i danses— va ser fonamental per dotar-los de seguretat i tècnica.

Cohesió i posada en escena

Entenent que la confiança és la base de qualsevol creació col·lectiva, abans de la mostra vam organitzar una convivència intensiva de grup. Aquest espai compartit (amb unes pizzes i un temps de distensió) va ser vital per generar la pinya necessària i afrontar la presentació des d’una actitud més tranquil·la i compenetrada.La mostra, que va durar uns 25 minuts aprox., va comptar amb l’assistència d’una desena de docents. El grup va respondre amb una serietat i una coordinació admirables, transitant per escenes que exploraven:

• Els gustos personals i el moviment propi.
• La coordinació grupal i el llenguatge corporal.
• La reflexió crítica sobre l’actualitat i les fake news.
• El tancament rítmic a través de la percussió corporal i el rap.

Diàleg i aprenentatges compartits

L’acte no va acabar amb els aplaudiments; el post-funció va ser un dels moments més rics de la jornada. Es va obrir un espai de retorn on els joves van poder expressar què havien après, com havien viscut el treball en equip i el reconeixement mutu dins d’aquest grup mixt de persones que, inicialment, no es coneixien.

D’altra banda, el diàleg amb el professorat va ser revelador. Les docents van destacar com els alumnes desbordaven o transformaven els seus rols habituals a l’aula en pujar a l’escenari. Especialment, va suscitar un gran interès el tractament de les notícies falses, un tema que va generar preguntes sobre les motivacions i la mirada crítica dels joves.

Obrint el procés en col·lectiu ….

Aquesta jornada ens ha permès extreure els punts forts i febles de la fase actual del projecte. Ha estat una experiència enriquidora que no només ha validat la feina feta en l’àmbit artístic, sinó que ha consolidat el grup i ha obert una via de comunicació molt potent entre l’alumnat i el professorat a través de les arts escèniques.

La sessió del passat 4 de febrer va començar amb l’energia de sempre: la nostra coreografia d’escalfament ja és un ritual sagrat que ens serveix per connectar el cos i preparar-nos per al que vingui. I el que venia no era poca cosa! Ens hem llançat de ple a explorar el món de les «Fake News» i l’expressió dramàtica, dividint-nos en cinc grups per donar vida a titulars —reals o inventats— amb tota la ironia i llibertat creativa del món.

El resultat ha estat un mosaic de reflexions fascinant. Un dels grups ens va fer riure (i pensar) amb el mite del canvi d’hora de Franco i el te amb els anglesos, servint-nos en safata el debat sobre com la història es pot interpretar des de la sàtira. Un altre grup va portar la salut a escena, derivant en una xerrada supernecessària sobre la fiabilitat de Google i ChatGPT: realment ens podem fiar de tot el que ens diu la IA?

Però també hi va haver espai per a la crítica social profunda. Es van posar sobre la taula temes punyents com el racisme i els prejudicis migratoris, desmuntant amb dades reals els mites sobre les ajudes socials i qüestionant per què posem etiquetes diferents segons el país d’origen. També vam viatjar a l’espai amb «alienígenes terraplanistes» per entendre com processem la informació científica, i vam acabar trencant estereotips de gènere amb una conclusió clara: no es pot generalitzar, ni per cultura, ni per religió, ni per sexe.

Després d’aquest «sacseig» mental, vam passar a l’acció musical. El grup està a tot gas amb la creació de temes originals! Ara mateix tenim diversos fronts oberts: des de coreografies vibrants i un grup instrumental amb guitarra elèctrica i baix, fins a temes de collita pròpia de nois i cançons sobre l’amor adolescent compostes per les noies. L’institut sona millor que mai!

I ara, què ens espera? No ens aturem. Aquest dimarts toca revisar els àudios de les entrevistes que els alumnes han fet a casa sobre com es comunicaven els seus pares antigament (gràcies, Cristina, per la coordinació!). I dimecres. 18 gener.. Assaig general! Amb en Luis acabarem de lligar totes les coreografies per tenir l’engranatge a punt.

Sessió del 21 de gener: Investigació, moviment i la veu del grup

La sessió va arrencar posant el focus en la realitat immediata a partir de notícies i històries que l’alumnat havia investigat prèviament. El grup es va dividir en tres equips per abordar temàtiques molt diverses: el primer va treballar sobre el robatori al Museu del Louvre, interpretant la notícia a la seva manera; el segon es va centrar en la publicitat i les estafes digitals via SMS; i el tercer va optar per ficcionar la troballa d’un ou de dinosaure a la Patagònia, donant-li un enfocament teatral i visual.

Després d’aquesta posada en comú narrativa, vam passar al treball corporal a l’espai. A través de diverses metodologies, vam experimentar amb dinàmiques de velocitat, exercicis d’escolta grupal i jocs de seguiment com el «mirall». Per tancar la jornada, vam realitzar una dinàmica detonant anomenada «El món d’avui en dia és…», on els participants completaven la frase mentre caminaven. Les reflexions van ser profundes i contrastades, definint el món com «injust», «car» o «desequilibrat», però també com «increïble» o «molt evolucionat», deixant patent la complexitat de la seva mirada sobre el present.

Àudio de El món d’avui en dia és.

Sessió del 29 de gener: De la silueta al moviment: Identitat i justícia a escena

Aquesta sessió, facilitada per la Carolina, va servir per transitar des de la intimitat individual fins a l’expressió col·lectiva. La primera part es va dedicar a desenvolupar un «mapa de nosaltres mateixos»: vam dibuixar siluetes a mida real de cadascun dels joves. En un ambient de col·laboració, vam generar 18 figures diferents i les vam omplir de contingut, escrivint a l’interior qui són, quins talents i destreses tenen i cap a on es dirigeixen. Aquest exercici va permetre que les figures dialoguessin entre elles, introduint temes i formes molt interessants.

A la segona part, vam recuperar l’àudio gravat en la sessió anterior sobre «com és el món d’avui» per treballar escenes concretes relacionades amb la injustícia mitjançant la tècnica del teatre-imatge. Partint d’aquest tema general, vam aterrar en representacions senzilles que van derivar en una coreografia grupal. Aquesta seqüència de moviment, repetida i polida, va culminar amb una imatge potent: una línia diagonal on el grup, mitjançant gestos de mans i símbols de balança, representava el concepte de «ni tan bé, ni tan mal». La sessió va demostrar que el grup s’articula i flueix amb molta naturalitat en la creació de coreografies col·lectives

---

Les darreres sessions del projecte en el mes de desembre han representat un punt d’inflexió en la cohesió del grup i la definició del llenguatge escènic. Mitjançant la fusió de les habilitats individuals i el treball rítmic col·lectiu, s’ha avançat en la construcció d’una identitat compartida.

1. Cohesió i Compromís Grupal

Durant les sessions de desembre, el focus es va situar en la integració del talent individual dins de la creació col·lectiva. Els alumnes van compartir les seves habilitats especials per enriquir la posada en escena, transformant la repetició de moviments en una construcció amb valor personal. Tot i alguns moments de dispersió, es va fer una reflexió profunda sobre la responsabilitat individual, fet que va permetre millorar la concentració i la qualitat de l’assaig, especialment en el poliment de les coreografies.

2. Ritmes Urbans i Creació Coral

Es va treballar intensament la improvisació gestual a partir de la música urbana. Un dels moments clau va ser la interpretació d’un rap propi d’un alumne sobre les fake news, que va servir de motor rítmic per a una coreografia coral coordinada amb palmes. Aquesta dinàmica es va enllaçar amb seqüències de percussió corporal i l’assaig de la «coreografia del periòdic», aconseguint integrar les notícies i l’entorn digital amb l’expressió física. i també de pas hem inclòs una lletra i cançó rap per articular aquesta primera part

3. Afiançament i Noves Narratives (gener 2026)

A la tornada de les vacances, la sessió del 14 de gener s’ha centrat a refrescar i consolidar aquests ritmes mitjançant el suport entre parelles. S’han implementat les següents estratègies:

• Aprenentatge entre iguals: Els alumnes amb més domini han ajudat aquells més perduts per anar sumant efectius fins a completar tot el grup.
• Autogestió creativa: Un grup de quatre alumnes amb dificultats de concentració ha proposat el seu propi ritme i coreografia, explorant camins alternatius d’expressió.
• Treball d’escolta: S’han recuperat els exercicis de «mirall» amb parelles poc afins per potenciar l’escolta activa i l’empatia.
• Investigació del medi: S’ha utilitzat el llenguatge de TikTok i els influencers com a base per a noves notícies, incloent-hi temes tan diversos com el robatori al Louvre o la troballa d’un ou de dinosaure a l’Argentina.

Aquest procés ens ha permès deixar les coreografies pràcticament enllestides, pendents de seguir explorant com les notícies del barri i les xarxes socials es converteixen en moviment.

Us deixem fotografies del vídeo que hem fet de la seqüència que tenim fins ara:

La sessió del dia 26 de novembre ha estat la primera sessió del mes de desembre amb en Lluís per treballar coreografies i moviments. A la primera part hem repassat algunes de les coreografies i treballs de moviment i de cos que havíem anat desenvolupant al llarg del trimestre. Hem començat en cercle, revisant els gestos associats al nom de cadascú i recuperant la darrera coreografia treballada, així com l’exercici creat a partir de les notícies dels diaris.  Tot seguit, en Lluís ha introduït una sèrie d’exercicis d’escalfament corporal i de ritme que han servit per activar el grup i preparar-lo per a la següent dinàmica. Després hem iniciat un treball coral per reentrar en l’ús dels diaris com a material coreogràfic. S’han repartit diaris entre totes les participants, s’han creat tres files i, a partir d’uns gestos comuns, hem desenvolupat un exercici de coordinació que acabava formant una coreografia visual amb els papers.

Aquesta part ha donat peu a nous moviments centrals, més lliures amb els diaris, que s’han anat trenant amb el primer treball de la sessió i amb la línia diagonal que havíem generat en l’última trobada sobre les notícies. Finalment, tot aquest procés s’ha fusionat en una peça conjunta, una petita composició coreogràfica que hem enregistrat i que ja podria esdevenir l’inici d’una futura peça sobre els cossos, els moviments i la manera com les notícies travessen el nostre dia a dia. A la segona part de la sessió, i per continuar escalfant i reforçar la cohesió del grup, hem treballat diversos exercicis introductoris de salsa i bachata. L’objectiu era que el grup de joves pogués adquirir més entrenament corporal, però també crear un clima de confiança i complicitat —fer més pinya— per continuar desenvolupant el projecte amb un cos col·lectiu cada vegada més connectat.

Per altra banda, la sessió del 3 de desembre es va  centrar en la cohesió grupal i el procés d’aprenentatge cooperatiu, utilitzant l’expressió corporal com a eix vertebrador per abordar temàtiques rellevants per als joves.

• Coreografia rítmica (Charleston i Body Percussion): L’equip ha desenvolupat una seqüència basada en els passos del Charleston que integra moviments, sons i percussió corporal. Aquesta activitat fomenta el treball en equip mitjançant el desplaçament per l’espai i la coordinació sonora col·lectiva. Tot i la seva brevetat, la peça serveix d’introducció a conceptes actuals com les fake news, l’impacte dels algoritmes i la desvirtualització de la informació en l’entorn digital. La naturalesa rítmica de la proposta promou l’escolta activa i la cohesió entre els participants.
• Coreografia dels diaris: S’ha realitzat una revisió i ampliació d’aquesta peça central, que neix de les improvisacions teatrals prèvies sobre el món de la premsa. En aquesta coreografia, els alumnes manipulen diaris físics per crear diverses figures, utilitzant el cos com a eina comunicativa i simbòlica. Durant la sessió, s’han incorporat noves accions per enriquir la seqüència de moviments.
• Talents i compromís: S’ha demanat als joves que aportin els seus talents especials per personalitzar la posada en escena. Tot i que s’ha detectat un moment de dispersió, s’ha treballat la importància del compromís i la concentració per aconseguir un resultat de qualitat, millorant l’actitud general en el tram final de la sessió.

Amb el treball d’aquestes dues peces, el grup consolida la seva dinàmica de treball cooperatiu i utilitza el moviment com un vehicle poderós per explorar les complexitats del panorama informatiu actual.