Una exposició d’objectes trobats que parlen de les expectatives de futur
Aquesta exposició sorgeix d’una manera de pensar que comença de manera individual i que poc a poc veiem que és un sentiment col·lectiu. Tots estem expectants pel nostre futur i això, a estones, es torna en preocupació. Sorgeixen sentiments i emocions que canalitzem de maneres molt diferents i aquesta col·lecció d’objectes trobats que avui presentem aquí la representen molt bé.
D’una banda veiem la necessitat de preocupar-nos pel nostre futur, tant acadèmic com laboral. Justament a la classe d’expressió artística parlem de com els estudis més relacionats amb les arts són els menys apreciats per la societat. Cal prendre decisions i cal prendre-les ara… I ara… què? Què en fem de la lliberta? De la responsabilitat de triar?
D’altra banda també ens trobem amb una futur heretat, fruit del que els altres han deixat abans que nosaltres. Tant des d’un punt de vista ecològic com vital. Què hem de fer amb el que tenim, amb el que queda? Hi ha espai per alguna cosa nostra? D’alguna manera aquesta exposició també parla d’això, d’agafar el que ja hi havia, el que ens han deixat (en aquest cas un conjunt d’objectes existents a la sala de dibuix de l’institut) i apropiar-nos-en per fer el nostre propi discurs.
Finalment aquesta proposta artística també és una manera d’agafar el poder de la narració: poder expressar, a través de coses que no són nostres, el que nosaltres sentim i ajudar a la resta de la gent a veure les coses des del nostre punt de vista. Si hi penses, un got és un got. Nosaltres et podem convèncer de si està mig ple o mig buit.
