No escoltar o, el que és el mateix, escoltar distretament, és com donar l’esquena a algú que ens demana un favor. Pierre Sansot.
Aquell dia, al començament, vam alternar el joc de la construcció d’una història entre tots amb la dinàmica dels números. Com sempre, allò no tan fàcil ni habitual: silenci, concentració, escolta…
Va ser difícil perquè, quan un començava a parlar, no sabies si un altre també diria alguna cosa, però va ser divertit. (Carlota Enseñat)
Aquesta dinàmica va ser més d’escolta i d’atencio. Cadascú deia una frase i altre l’havia de seguir, així entre tots fèiem una historia. Havíem de posar atenció al que deien els nostres companys, i posar ingeni per cuan ens toqués, encara que no podies pensar alguna cosa abans de temps perquè no sabies en quin moment podria canviar la història. (Cristian Onarri)
Dins d’aquestes diverses dinàmiques que fem, hi ha una que a mi m’agrada molt. És aquella en que sense veure’ns, hem de comtar tots fins a 10. Comença una persona, llavors algú altre ha de dir dos i així fins a deu. Costa perquè no ens veiem i no estem al cap dels altres, no podem saber si està pensant en dir el número. Tot i que costi, a mi, no sé per què, m’agrada! (Laia Herrero)
Aquesta dinàmica consisteix en comptar fins a deu, de manera escalonada entre un grup de gent. Tot i que no és l’exercici més complicat que hem realitzat fins al moment, és mes díficil del que sembla, ja que molts cops dos jugadors deien el número alhora. Una de les claus per aconseguir l’objectiu era dir els números amb espai pel mig, ja que així es menys probable que coincideixin dos jugadors. A mi em va semblar divertit aquest joc, tot i que no crec que serveixi molt per millorar en el teatre. (Jordi Aragall)
En aquesta activitat havíem de numerar-nos (tots els membres del grup) sense interrompre’ns uns als altres. Per complicar-ho més, al final ho vam fer d’esquena, el que encara era més complicat, ja que no podies fixar-te en si els altres anaven a parlar o no. Aquesta dinàmica precisament no és una de les més entretingudes, però és més difícil del que sembla. (Clara Ferrarons)
Aquesta activitat ja l’havia fet a teatre, i sempre és molt interessant, almenys a mi m’ho sembla. A mi em fa posar atenció i escoltar bé l’altra gent, i fer-ho amb els teus amics o coneguts no em resulta difícil, però escoltar la gent amb qui no sols fer-ho se’t fa estrany. A més a més jo no acostumo a posar atenció als sorolls del meu voltant ja que sempre vaig amb auriculars a la meva bola. Aquesta dinàmica és bastant complicada, ja que cada vegada que ens trepitjàvem, havíem de començar de nou, però encara així, ens en vam sortir molt bé. (Jana Rodrigo)
Aquesta activitat és semblant a la dels números però amb històries. Aquesta va costar més ja que havies de parlar més i a vegades ningú seguia la frase, llavors dues o més persones saltaven de cop i es trepitjàvem… Però quan ho aconseguíem fer, sortien històries molt gracioses i també tràgiques, ja que sempre algú s’acabava fent mal o acabava a l’hospital. La veritat és que m’ho vaig passar molt bé i em vaig riure molt. (Jana Rodrigo)
Esta actividad consiste en que nos tenemos que poner en circulo y de espaldas para no saber quién va ha empezar a hablar. Después, sin pisarnos al hablar, tenemos que decir los números hasta el 10 o hasta el que quieras. Si decimos el mismo o lo decimos a la vez, tenemos que empezar desde el principio. (Mara Solé)
Encara que no vaig ser a classe, sembla una activitat creativa. De les dinàmiques que he llegit la que en sembla més curiosa és la de crear una història sense trepitjar la paraula a ningú. De segur que sortiríem unes històries molt divertides. (Estefany Padilla)
La construcció d’una història entre tots és molt divertit, però jo he participat només una mica perquè no sé què he de dir i per tant només he dit una frase curta o una paraula. La dinàmica dels números és més divertida, jo sempre vaig dir el número 4, perquè m’agrada aquest número, no és el meu número preferit però m’agrada. I després uns dels meus companys va presentar una petita història sense veu. I ens expliquem de què tracta l’història. És molt divertit. (Kaixin Ji)
Hoy hemos estado haciendo diferentes juegos, como por ejemplo: primero nos hemos puesto de espaldas en grupos haciendo un círculo sin mirarnos, entonces teníamos que ir contando hasta 10 sin decir el mismo número a la vez. Después otro juego que hicimos fue que teníamos que ir construyendo una historia improvisada entre grupos y no podíamos hablar dos a la vez, si no perdíamos. Estos juegos de improvisar son súper chulos y divertidos porque salen historias muy chulas. (Adrián Brosel)
Me gustó mucho esta actividad y realmente quería participar. Se trata de crear una historia improvisada con los compañeros. Me pareció muy divertido, porque en casi todas las historia el protagonista o algún amigo suyo terminaba en el hospital, que si la pierna rota, que si los brazos…, jaja. (Hui Wang)
Després, en Marc ens va proposar una altra dinàmica: un de nosaltres havia de representar una breu història sense paraules a una única persona (la resta no podíem mirar). A continuació, aquesta persona privilegiada havia de representar-nos a la resta el que havia entès. Més tard, els “espectadors” explicaven què creien que havien copsat de tot plegat, i finalment, el primer actor ens explicava el que havia volgut transmetre.
Sincerament em va costar una mica endevinar el que el Sebas em volia transmetre, i a mi també em va semblar complicat fer-ho al contrari, igual que a molta gent també li és difícil expressar-se d’una o d’altres maneres. L’activitat va estar bé, no és de les millors però no avorreix o no arriba al punt de dir: “què està dient ara aquest home?”. (Laura Martí)
Aquell dia no vaig poder ser-hi a classe, però sembla que era una molt bona dinàmica. Penso que els meus companys s’ho van passar molt bé, i alguns tenien una ideia molt ingeniosa a l’hora de representar… (Cristian Onarri)
Hem fet moltes dinàmiques, algunes són molt semblants i hi han d’altres que no. La majoria ens ajuden a perdre la vergonya però també ens ensenyen a saber-nos escoltar i a comunicar-nos amb símbols en lloc de paraules. A mi una de les dinàmiques que m’agrada més és la d’explicar històries entre tots nosaltres. (Marina Giménez)
Siempre que hacemos ese juego es complicado saber cuándo dirán el próximo número, para no decirlo a la vez; una vez has dicho un número, te callas. El problema viene cuando ya nadie habla y reaccionan dos de golpe. (Sebastián López)
Totes les dinàmiques van estar molt bé, però la que més em va agradar va ser la de construir una història entre tots, perquè tenies que estar atent a tot perquè, si ens trepitjavem, havíem de tornar a començar. (Quique Pons)
Aquest exercici és un dels que més m’agraden. És molt senzill i fàcil de realitzar. Tracta de posar-se en rotllana mirant a l’exterior sense veure’ns entre nosaltres. L’objectiu és contar fins a 10, per ordre i una persona només pot dir un número, per tant és més difícil del que sembla. Si dos persones diuen el mateix número, s’ha de tornar a començar, fins a arribar a 10 consecutivament. Em va agradar molt, i és una activitat molt amena. (Ivan Egido)
L’activitat que vam fer aquell dia va ser molt divertida, em va agradar molt. Però era una miqueta difícil perquè cadascú havia de dir una cosa en ordre, però a vegades havia gent que parlava alhora i havíem de començar una altra vegada, però era interessant. (Ramandeep Kaur)
Me puse algo nerviosa con esto, porque no suelo prestar mucha atención a los sonidos de mi alrededor, y mucho menos a los que dicen personas que no conozco. Pero al final resultó ser muy divertido. Al menos no es tan escalofriante como cuando alguien de repente te empieza a hablar en un espacio cerrado a oscuras, mientras que pensabas que no había nadie más. (Xiaoyu Liu)
Aquestes activitats no les vaig poder fer perquè no hi era, però tenen molt bona pinta i m’agradaria fer-les. (Kolna Smith)
En esta actividad teníamos que hacer un ejercicio de hacer frases. El ejercicio consistía en que un alumno dijera una frase y otro tenía que seguirlo sin ser interrumpido. Si se interrumpía se reiniciaba la actividad. A mí me gustó mucho este ejercicio. (Alen Siradeghyan)