Només faltaven dos dies per a que presentéssim a l’institut una part del que estàvem fent amb el Marc, de manera que vam dedicar gran part de la jornada a preparar l’esdeveniment. Cinc persones, la Jana, la Xiaoyu, la Kaixin, el Sebas i la Laura, van ser els escollits per llegir els textos que el Marc havia triat d’entre els que havíem anat escrivint durant tots aquests mesos.
Aquell dia estava molt nerviosa, però al final m’ho he passat bé, els professors estaven molt contents i a tothom li ha agradat. Després el Marc va posar una dinàmica divertida, una persona presenta una acció, una paraula, o una frase curta que li ha dit el Marc. No podem fer servir cap paraula, i hem de dir què és. (Kaixin Ji)
Fue entretenido aunque no había puesto puntuación porque Alejandro me dijo que no (!) importaba, y además tuve que vocalizar. (Sebastián López)
Esta actividad solo la pudieron hacer unos cuantos. Tenían que leer un texto que después iban a leer a los profesores. Mientras Sebas estaba leyendo, no vocalizaba y no ponía pausas en la lectura, entonces Marc le hizo ponerse un boli en la boca a Sebas para que vocalizase mejor. Solo ponerse el boli empezó a leer y fue muy gracioso porque al principio le costó un poco. Era muy gracioso pero al final resultó muy eficaz el método del boli porque Sebas consiguió leer súper bien el texto y se le entendió muy bien. (Adrián Brosel)
Les persones estaven practicant els textos que havien de llegir davant el claustre. Per poder vocalitzar millor el Marc va posar-li un bolígraf a la boca al Sebastián. (Estefany Padilla)
Aquí estàvem assajant perquè passats dos dies teníem el claustre de professors i jo voluntàriament volia llegir i explicar o parlar d’alguna cosa sobre aquesta optativa. Personalment a l’hora de llegir m’expresso bé amb un to proporcional a on som i faig la puntuació. Tot i així, si hi ha alguna cosa que he de millorar o el Marc em fa un comentari, ho intento canviar i fer-ho el millor possible perquè s’entengui encara millor i així anar aprenent dels meus errors. (Laura Martí)
Quan llegim textos amb el Marc és guai. Aquest cop però no eren històries ni coses així, eren uns textos triats pel Marc sobre què ens semblava l’optativa perquè havíem de presentar-ho davant de tot el claustre de profes! Al principi hi havia gent que no volia llegir davant de tothom, però, si no ho feien allà davant dels companys, ho havien de fer davant del claustre així que… A mi no em va fer molta vergonya fer-ho davant dels professors però va haver-hi gent que sí. (Laia Herrero)
Aquesta activitat la van fer poques persones. Era la sessió abans de la presentació de l’assignatura al claustre de l’Alzina, la nostra escola. Uns quants alumnes havien de llegir uns textos als professors, cosa difícil, i per tant ho vam assajar la sessió abans.
Hi havia gent que no vocalitzava suficient, i el Marc Artigau, els va fer llegir-ho amb un bolígraf a la boca. Al principi semblava una tonteria i ens feia gràcia, però al final vam veure que funcionava, i quan li treia el bolígraf, ho feia millor que abans. (Ivan Egido)
Crec que les persones que van llegir ho van fer molt bé; a mi m’hagués costat molt llegir davant de tots els professors, m’hagués posat molt nerviosa. Em va agradar el truc que ens va ensenyar el Marc de posar el dit a la boca i intentar parlar així per aprendre a vocalitzar millor. (Carlota Enseñat)
No vaig poder asisstir però, per el que he vist, crec que els meus companys ho van fer molt bé i espero que ho segueixin fent així. (Kolna Smith)
Quan vaig haver de llegir el meu text davant de tota la classe, em vaig posar molt nerviosa i em vaig angoixar una mica, però, mentre més estona estava llegint i més em corregia el Marc, anava agafant més confiança, m’anava calmant més i llegia millor. Al final no vaig poder ser-hi el dia de la presentació, però m’hagués agradat fer-ho ja que era un text molt maco i que a mi m’agrada molt. (Jana Rodrigo)
Este día los que iban a presentar en el claustro de profesores practicaron sus textos que hicieron. Cada alumno se puso de pie en medio y comenzó a leer su texto. (Alen Siradeghyan)
En aquesta sessió van estar assajant els seus textos per al claustre de L’Alzina (els professors), i tot tenia que sortir bé, perquè havien de convèncer els professors. Havien estat preparant com explicar els seus textos, i en Marc els ajudava a expressar-se millor. (Cristian Onarri)
Aquesta activitat em va semblar necessària perquè només quedaven dos dies perquè ens pressentéssim al claustre de professors. Aniríem al claustre de professors a presentar l’optativa, i per presentar-la uns companys llegirien un dels textos que el Marc ens var fet escriure durant tot el que portem de curs per poder ensenyar el que fem. (Quique Pons)
Després de tota aquesta feinada, plena de nervis, en Marc ens va proposar una altra dinàmica: deia una paraula o expressió a cau d’orella a un de nosaltres i, a continuació, aquest havia de representar-la amb gestos. Aquí en teniu una mostra:
Aquí, depenent de com s’expressés la persona i com entengués el que li deia el Marc, era més difícil o menys; tot i així molt fàcil no era. Ens posem intensos al no saber què representa el nostre company o la nostra companya. Majoritàriament totes van ser dites per un altre company i guanyava el grup qui adivinés totes correctament del seu grup. (Laura Martí)
Aquell dia va ser més calmat ja que ens vam dedicar casi tota la classe a escoltar els nostres companys, que llegirien el proper dimecres davant del claustre de professors. Admiro molt la valentia que han tingut al atrevir-se a fer això; jo no podria, em faria molta vergonya. Vaig trobar força interessants els consells per llegir millor del Marc. (Marina Giménez)
Aquesta classe va ser bastant relaxada, almenys per a mi; si haguès sigut una de les persones que llegia, possiblement m’hagués mort de vergonya. Vam estar la major part de la classe, practicant els textos que llegirien en la reunió amb el claustre de professors, i si no recordo malament, em sembla que al final també vam fer alguna dinàmica, ja que davant dels professors també n’havíem de fer una. (Clara Ferrarons)
Aquesta activitat ja l’haviem fet i sincerament a mi m’agrada molt ja que m’encanta fer mímica, moure’m i l’expressió corporal. Penso que és una forma de transmetre el que sigui d’una forma diferent i original, i que és una forma diferent d’expressar-se, de parlar, que és la que acostumem a utilitzar quasi bé sempre. El Marc a vegades es passava una mica amb les coses que deia perquè feia vergonya i eren difícils d’interpretar però almenys el meu grup ho acabàvem esbrinant. (Jana Rodrigo)
Aquesta sessió va ser un sessió preparatòria, prèvia a l’actuacio que hauríem de fer al claustre. En el video es poden veure dos dels escollits pel Marc per a llegir un text que havíem fet en activitats, la Xiaoyu i el Sebas. Em va semblar molt interessant el que va fer el Marc amb el Sebas per a que vocalitzés millor. Mai havia vist aquella tècnica, però va ser bastant efectiva ja que va vocalitzar millor, i davant dels profes ho van fer molt bé. (Jordi Aragall)
Bueno, este dia yo no hice mucho porque Marc tenía que elegir a 5 de nosotros para salir a leer delante del “claustre de professors de l’Alzina”. Los que eligió fueron: la Laura, la Kaixin, la Jana ,el Sebastián y la Xiaoyu, y estuvieron practicando lo que dirían. (Mara Solé)
Hoy mis compañeros han expuesto a todos los profesores del instituto de lo que trata la optativa que hacemos. Yo no pude ir pero supongo que estaban súper nerviosos porque hablar delante de todos los profesores debe dar muchísima vergüenza y debe dar mucho respeto. Por una parte me alegro de no haber podido ir, pero por otra me da pena. (Adrián Brosel)
De los 5 escogidos, la historia que más me gustó fue la de la Xiaoyu y la de la Jana. La Xiaoyu había escrito uno de sus miedos, que eran los sentimientos. Me pareció una historia muy poética porque habla de los sentimientos humanos como algo malo, como algo que nos estorba, algo que cambia nuestros planes y otras cosas, ya que normalmente relacionamos los sentimientos como algo brillante y bello, algo único en vez de algo malo. La historia de la Jana fue realmente algo cálido y sentimental por decirlo de alguna manera. Su historia trataba de su querida abuela, pero no era una historia que contaba sobre cómo amaba a su abuela, sino que era una pequeña anécdota muy linda y hasta un poco divertida co su abuela. Y me pareció algo REALMENTE BONITO. (Hui Wang)
Avui hem assajat els textos que llegirem en el claustre de professors. Ha estat una activitat molt entretinguda i divertida. (Quique Pons)
Aquesta dinàmica és comunament coneguda com el joc de les pel·lícules, però en aquest cas era amb frases abstractes que ens deia el Marc. Algunes eres del tipus fer caca. Va ser divertit veure com els companys actuaven/representaven algunes frases, i que no esperàvem ni sabíem què podria ser. A més ens rèiem molt de com actuàvem alguns per tractar d’explicar-nos la seva frase. (Cristian Onarri)