Quatre escenes més

El dia 9 de març va ser un dia molt especial, malgrat que encara no ho sabíem: va ser el darrer dia que ens vam trobar tots plegats amb el Marc a la Sala Garcilaso.

Abans de fer-nos conèixer les quatre noves escenes que ens portava de l’obra que estava escrivint, en Marc va començar a llegir els deures: les nostres cartes dirigides a aquells que serem d’aquí 20 anys.

Però com que aquell dia costava una mica entendre l’escriptura d’algú,

va decidir que llegíssim nosaltres mateixos les nostres cartes:

Mentre la resta de companys escoltava:

Ese día lloré un poco cuando Marc leyó mis deberes. No fue porque sintiera vergüenza o estuviera nerviosa, fue porque el estado de ánimo de mi carta me hizo llorar. Es la carta para de aquí a 20 años: yo he explicando todas las malas noticias que he pasado hasta ahora. Creo que hay gente que piensa que me estaba riendo o no sé qué que me había pasado, me da igual. Igualmente cuando los compañeros han presentando sus escenas, me he reído un poco, porque era muy divertido. (Kaixin Ji)

I després vam passar, per fi, al moment més esperat i emocionant, la lectura de les quatre noves escenes: la del Kolna, la de la Jana, la de la Xiaoyu i la de l’Estefany.

Durant aquesta sessió i l’anterior vam decidir (i ara ens empenedint!) no gravar en vídeo les lectures de les escenes per no anticipar-vos res. Però com la situació és la que és, us mostrem, malgrat la mala qualitat, les preses falses d’aquella sessió, com a recordatori d’aquell dia:

Ja no vam tornar a la Sala Garcilaso… Com ens trobem a faltar!

Aquell dia, va ser l’últim que vam fer l’estimada optativa.
El Marc ens va donar 4 escenes més, que representarien els meus companys a l’obra de teatre. Com jo ja tenia la meva escena, només havia d’escoltar els meus companys llegint les seves, i no va ser tant divertit com els altres dies.
La veritat és que em vaig avorrir una miqueta, però és lògic, i l’activitat s’havia de fer.
La veritat és que el teatre m’està agradant bastant, i les escenes són molt divertides i molt entretingudes.
La veritat és que els dilluns m’ho passava molt bé a la sala, i és una de les coses que trobo a faltar.
(Ivan Egido)

Aquell dia va ser igual que el passat en sentit de que vam fer lectura de les escenes de 4 companys. Les emocions i això no van ser iguals ja que les escenes eren de temes diferents. Hi havia textos molt bonics i sentimentals. No em vaig avorrir tant perquè com ja ho havia fet el Marc va fer el mateix però més agilitzat perquè no ens avorrísim, suposo. Em va agradar molt el text de la Jana, és molt bonic i està molt ben escrit. (Laia Herrero)

L’esperat dia de la meva escena: quan el Marc va dir que portava 4 escenes més, no sé per què, però m’esperava que una fos la meva, i així va ser. També va portar les escenes del Kolna, l’Estefany i la Xiaoyu. Totes em van agradar molt, sobretot la meva, em semblava molt maca, encara que em va fer bastanta cosa fer-la; llegint el text se’m va fer un nus al coll molt gran, però això no treia el que m’agradava. A part, tenia un pressentiment de que el meu text sigués aquest, quasibé igual que el que vaig escriure per una classe del Marc. Em sembla molt maca, i deixant a part la tristesa, em fa molt feliç recordar moments com el de l’escena. Vull destacar l’escena de l’Estefany perquè em va agradar molt la idea que li va proposar el Marc de que llegís el seu poema, em va semblar molt original. Per cert, aquell va ser l’últim dia que vam anar a Garcilaso i, en fi, mira que jo no soc una persona que diu molt aquestes coses, però he de reconèixer que ho trobo una mica a faltar. (Jana Rodrigo)

No n’estava assabentada de que aquella va ser l’última classe; realment les dues hores dels dilluns les enyoro molt, igual que moltes altres coses. Sempre acabàvem rient i passan-t’ho d’allò més bé. Fent memòria, recordo que aquella classe va estar tranquil·leta, al principi vàrem llegir els deures; una carta a la jo d’aquí 20 anys. Seguidament vam passar a escoltar els nous relats que ens havia portat en Marc per quatre altres companys. Novetat: el meu no hi era. Tot i així m’agrada molt escoltar i llegir tot allò. Poc vaig fer, estar atenta a les noves parts de l’obra que el Marc, amb molt de gust, les havia estat treballant. Vull destacar una petita cosa de la part d’una companya, la de la Jana. Em sembla molt bonica i molt interessant. Impacient per veure si al final la funció podrà ser exposada o no. Tinc ganes de sortir a l’escenari amb tot el grup. (Laura Martí)

Marc había escrito 4 escenas más para mis compañeros, y era bastante aburrido ya que solo tenía que escuchar y ver las escenas de mis compañeros, pero estaba un poco emocionada que ya pronto todos iban a tener sus escenas y en unos meses presentaríamos nuestras escenas. (Hui Wang)

Pues igual que en la anterior sesión: me hubiese gustado que ya tuviese mi escena lista, pero no pudo ser, aunque me gustaron las escenas que había hecho. (Sebastián López)

Aquell dia el Marc va portar 4 escenes més de diferents companys, va ser un dia una mica avorrit, però escoltar les històries dels demés va estar bastant bé. Espero que el pròxim dia porti més escenes i puguem seguir treballant. (Adrián Brosel)

El 9 de març va ser l’últim dia que vam anar a la Sala Garcilaso abans del confinament, encara que nosaltres no ho sabíem. Vam llegir les cartes per al nostre jo d’aquí 20 anys. Aquesta activitat em va agradar molt, i quan la llegeixi d’aquí 20 anys, me’n recordaré d’aquesta optativa, del COVID-19, i d’aquest any tan surrealista en general. Després vam llegir quatre escenes més, la del Kolna, la de la Jana, la de la Xiaoyu i la de l’Estefany. Em van agradar bastant totes, i va ser interessant veure com els meus companys i companyes llegien (i practicaven) les seves escenes. (Clara Ferrarons)

Van ser les primeres escenes que vaig escoltar perquè el dilluns anterior no vaig anar, i em va agradar perquè no pensava que serien així, no pensava que serien tan de diàleg. (Carlota Enseñat)

Aquell dia, sense que ningú s’ho esperés, va ser un dels més especials de l’optativa ja que va ser l’última sessió presencial a la Sala Garcilaso. Vam escoltar i llegir QUATRE ESCENES MÉS. Com es pot observar a les imatges, jo m’ho vaig passar bastant bé, m’agraden molt les escenes que ens fa el Marc i crec que són molt divertides. Quan finalment em va donar la meva, al principi em feia vergonya fer-la però ara ja m’agrada bastant. La veritat és que ara m’agradaria molt fer una cosa que abans era rutinari, fer classes a la Sala Garcilaso, les trobo a faltar moltíssim. (Jordi Aragall)

Aquest dia va ser l’últim que vam passar a la Sala Garcilaso abans del confinament. Teníem deures de fer una carta pel nostre jo d’aquí 20 anys, les vam llegir totes i va estar bé. Em va agradar molt aquesta activitat, potser fins i tot em guardo la carta per obrir-la als 34 anys. Crec que és divertit fer-te preguntes sobre el teu futur, i més encara si en un futur la llegeixes i t’enrecordes d’aquesta optativa tant divertida.
Després vam llegir quatre noves escenes que va portar per la obra i després van practicar algunes de les que ja teníem. Em van agradar molt i em van semblar força originals. Espero que tot això tingui un bon final i que quedi bé.
(Marina Giménez)

Quan el Marc va arribar i va dir que portava quatre escenes més jo estava una mica nerviosa per si portava la meva. Va dir els noms i em vaig quedar més tranquil·la, hi era la meva. Els meus company@s van llegir les seves escenes i em vaig donar compte que eren molt boniques, especialment la de la Jana. A mi la meva escena al principi no m’agradava molt perquè havia de sortir sola, però pels demés era molt bonica i podia dir el meu poema i demostrar que a vegades els que menys esperem ens donen sorpreses. (Estefany Padilla)

Lectures de quatre primeres escenes!

El 2 de març (que lluny sembla ara!) en Marc ens va dir que ja tenia enllestides, provisionalment, però, quatre escenes de l’obra que estava escrivint inspirat en nosaltres (cada escena té com a protagonista a un de nosaltres). Sense dir-nos quines eren, va començar a llegir-les, i nosaltres a escoltar-lo expectants i nerviosos.

El Marc al centre, i al fons i de grog la Kaixin.

A mesura que anava llegint, anàvem descobrint de qui es tractava: primer l’Adrián, després el Quique, a continuació l’Ivan i, finalment, la Hui. Aquí teniu algunes de les cares que feien mentre escoltaven la seva escena:

Quan el Marc va arribar i va dir que ja tenia 4 escenes, vaig pensar que segurament no tindria la meva. Després va dir que tenia la meva, la de l’Ivan, la de l’Adrián i la de la Hui. Jo, quan va dir el meu nom, vaig pensar a veure com es, i vaig començar a pensar en què havia posat. Pensaba que havia escrit alguna cosa del beisbol o alguna cosa així, però em va sorprendre i em va agradar molt la idea. (Quique Pons)

L’Ivan.
La Hui (al centre, envoltada de la Mara, a l’esquerra de la imatge, i de la Ramandeep, a la dreta de la imatge).

Després que el Marc ens fes la lectura dels textos que havia escrit, va arribar el moment de màxima tensió, inesperat malgrat molt esperat: cada protagonista havia de llegir en públic la seva escena. El primer a sortir a la palestra va ser l’Adrián:

Aquest dia va ser dels millors que recordo d’aquesta assignatura, per un simple motiu: el Marc ja tenia feta la meva història de la nostra obra de teatre. Em va fer molta Il·lusió que fos dels primers en tenir la seva història. El que em va sorprendre era que em coneixia molt bé per que tot el que surt a la història; són coses que m’agraden i coses que no m’agraden. La meva història en general em va semblar súper xula. Gràcies, Marc!!! (Adrián Brosel)

A continuació, li va tocar al Quique:

Després, a l’Ivan:

Quan el Marc va dir que tenia 4 escenes enllestides, i que les practicaríem una miqueta amb ell, no sé per què però tenia el pressentiment que la meva era una d’aquelles 4.
I, efectivament, la meva la va llegir la primera (si no recordo malament). Pensava que faria alguna cosa sobre les que he escrit, alguna sèrie, pel·lícula o llibre. Però em va sorprendre amb un diàleg amb el “mismísimo” Marc Artigau. Faríem una conversa sobre que si ell era el guionista, els personatges hauríem de fer el que ell digués, i que no ens podríem revolucionar, a no ser que ell ho escrivís al guió. És una mica enrevessat, però em va fer gràcia i em sembla molt dinàmic.
(Ivan Egido)

I finalment, a la Hui:

Les quatre primeres escenes van ser les de la Hui, la Jana, l’Adrián i el Quique. Em van agradar molt, sobretot la de la Hui. Vam estar pràcticament tota la classe llegint i practicant les escenes. Sincerament, pensava que aquesta part de la classe seria bastant avorrida, però va ser entretingut veure (i escoltar) a alguns/es companys/es practicant les seves escenes. (Clara Ferrarons)

Va estar molt guai que en Mac portés ja algunes de les històries de les que està escrivint. Em van semblar molt interessants i em vaig quedar amb ganes d’escoltar-ne més. (Marina Giménez)

Este día Marc trajo los cuatro primeros guiones de la obra de teatro. Estuvieron bastante chulos y me quedé con ganas de escuchar más guiones. Lo que hicimos fue representar los guiones y elegir quién saldría en algunas partes. A mí me gustan las escenas en las que salgo y en las que digo alguna frase. Fue divertido. (Mara Solé)

Aquell dia en Marc ens va portar les primeres escenes de 4 de nosaltres. Les vam llegir i comentar, i la veritat és que em van agradar bastant i anava entenent la idea que duia a terme el nostre escriptor. Va ser divertit, i potser vam fer algun que altre canvi. No era cap de les escenes meves, encara que en la de l’Adrián faig de “professora de xarxes socials”. Em va agradar bastant escoltar i anar practicant a l’hora que millorar els gestos i el diàleg. Mentalment vaig prendre algun apunt per saber com podria gesticular millor quan fos la meva escena. Pensava que seria una mica avorrit però no ho va ser: em vaig quedar amb ganes d’altres parts de l’obra. A mi m’agrada parlar i sortir, així que jo encantada si he de fer algun personatge més. (Laura Martí)

Ese día fue muy divertido escuchar a los compañeros y compañeras que leyeron cada uno su parte. Y no sé por qué salí en la foto [la primera]; me parece un poco rara mi cara y me ha dado la risa al verla. Me han gustado mucho los guiones que ha hecho Marc, porque algunos son muy divertidos, algunos son individuales, algunos son grupales. Y el mío, que es sobre animales, me ha gusta mucho. (Kaixin Ji)

Aquell dia al principi molava perquè ens portava ja les primeres escenes que faríem però alhora, com vam estar fent allò tota la estona, em vaig avorrir una mica. La meva no la va portar, i dic que em vaig avorrir perquè jo no havia de fer res, només mirar. Mirar també estava bé perquè feien gràcia algunes escenes i el companys interpretant-les. Encara que al final ja estava cansada d’estar asseguda i no fer res, va resultar divertit i “emocionant” veure unes de les primeres escenes de la lectura dramatitzada. (Laia Herrero)

Si soc sincera em pensava que aquell dia es faria avorrit o llarg, ja que va ser el dia en el que en Marc va portar les 4 primeres escenes. Però quan el Marc va llegir les escenes de l’Adrián, en Quique, l’Ivan i la Hui, em van semblar molt entretingudes. Sobretot la de l’Ivan em va fer molta gràcia, la veritat. També l’escena de la Hui em va semblar molt maca i original, i que anava molt bé amb ella. La de l’Adrián i el Quique també m’agradaven molt. En resum, que em vaig sorprendre, ja que pensava que m’avorriria i em vaig quedar amb ganes de saber més escenes, i sobretot de saber la meva, ja que em van encantar. (Jana Rodrigo)

¡ESTABA MUY EMOCIONADA! Marc ya tenía mi escena escrita; estaba muy nerviosa y, cuando leí mi parte, al principio me gustaba la idea pero luego no me gustó mucho ya que, bueno, básicamente el escenario estaría a oscuras y sería como si no estuviera, pero una parte de mí dice que está bien ya que estaría muy nerviosa en el escenario y seguramente estaría tartamudeando. (Hui Wang)

Cuando Marc dijo que ya tenía unas escenas listas, me hubiera encantado que fuese la mía entre ellas, pero no. Yo tenía muchas ganas de ver de qué iba esto de la obra, cómo sería y tal y quedé muy satisfecho, me gustó mucho. (Sebastián López)

Jo aquell dia no vaig anar, i no vaig sentir les primeres escenes. (Carlota Enseñat)

Este día Marc trajo las primeras cuatro escenas. Todos estaban nervios@s por saber si traía su escena. Después se descubrió los nombres de los cuatro afortunados. Empezaron a leer mientras Marc les daba las instrucciones. La que más me gustó fue la Hui, ya que lo había de hacer a oscuras y eso provocaba cierta intriga. (Estefany Padilla)

Abans de acomiadar-nos, en Marc ens va dir que el proper dia portaria quatre escenes més…