Gran dia!!!
Estem nerviosos, una mica espantats i també força il·lusionats.
Estrenem al Teatre Lliure de Montjuïc la nostra exposició. Anem carregats amb tot el que necessitem i i no sabem què esperar.
Quan veiem la sala que ens han preparat a tots se’ns obren els ulls, està molt bé!!! En aquell moment som conscients, de què això va de debò.
El nostre espectacle consisteix en explicar la nostra història amb fotos, objectes, àudios… asseguts cadascú a la nostra cadira i taula i davant nostre: l’espectador.
Quan has acabat l’espectador se’n va, tornes a col·locar tot com a l’inici i quan estàs preparat de nou aixeques la mà i ve una altra persona.
Tenim una hora per preparar-ho tot i assajar: provem que arribi el corrent a totes les tauletes i que els llums de les taules funcionin, són part important de l’efecte de l’obra.
El nostre públic serà part del personal del Lliure. Ens ajuda que siguin desconeguts i del mon del teatre.
Tothom repassa el text i ordena els objectes. Ens va molt bé aquesta estona per centrar-nos i quan estem a punt de començar la Magda ens convoca, fem un cercle, ens encoratja i ens llegeix un text del director del Lliure: MOLTA MERDA!!!!
A mi me resultó súper divertido y guay el trabajo del lliure que propuso Magda. Me encantó hacer de la vida de mi abuela una vida explicada por manualidades, ya que es lo que más me gusta hacer. También interactuar usando los diferentes sentidos hace que se haga más interesante para el que lo ve, y más divertido para tí. Es un trabajo que me encantó prepararlo y aprendermelo, pero a la hora de hacerlo fue impresionante ya que estábamos todos en una mesita con una luz pequeña, y eso lo hacía más interesante, bueno a mi en general ha sido el trabajo que más me ha gustado. Ingrid
Lo del lliure me gustó mucho porque un señor del público me dijo que a su abuela también le gustaba Manolo Escobar como a la mía. Al principio estaba un poco nerviosa pero después de hacerlo 8 veces pues ya se me fue la verguenza. Y nada, que lo volvería a repetir. Andrea
A mí Estela, profesora, me resultó muy gratificante participar en esta actividad. Debo reconocer que estaba muy nerviosa, pero también muy orgullosa de haberlo podido preparar. La verdad es que llegados a ese punto lo menos importante es como saliera, entenderme no es que quisiera que me saliera mal, pero fue muy bonito todo el proceso de preparación, con muchísima ayuda de Magda por supuesto.
Yo lo quise hacer de mi padre al que perdí cuando era muy pequeña y lo viví como un homenaje a él, saliera como saliera, era para mí muy personal.
Per mi va ser molt emocionant veure i escoltar aquests nois i noies explicant la història dels seus pares, mares, àvies i avis, em va semblar un exercici de memòria històrica molt necessari i més en aquests temps que estem vivint. Em vaig sentir molt afortunada! Gràcies! Noemí
Poques vegades em treuen dels meus pensaments… i anar al teatre em serveix just per això. Per sentir a d’altres, altres històries que em questionin profundament i em proporcioni de nous. Sentir la veu i les vostres històries de la mà creativa de la Magda Puig va ser un descobriment. Sense caretes. Crec que heu demostrat que no podem silenciar-vos i que cal escoltar-vos profundament. Persones molt joves que utilitzen la seva veu per explicar històries de persones més grans, de família… com una cadena invisible que ens uneix a totes i que ens fan aproximar-nos els uns als altres mitjançant estimuls, objectes, sons, emocions, fins i tot amb xocolata blanca i lletres xineses… em va encantar, em va emocionar, em va fer feliç i em va donar esperança. Gràcies! Juan Carlos M.
Va ser màgic! Em vaig sentir afortunada de poder endinsar-me a la vida de diferents famílies des d’un punt de vista tant íntim i artístic. Estic molt encuriosida de saber com evolucionarà aquest Work In Progress! Violeta.
Tenia moltes ganes de veure que havien preparat en el programa, però no m’esperava gens que seria així.
Van aconseguir crear un espectacle d’objectes; amb la distribució en taules individuals i la pròpia llum que els il·luminava aconseguien generar una atmosfera com de confessionari, i es creava una cosa màgica i única. Em va agradar molt com aprofitaven i jugaven amb diferents formats (paper, vídeo, àudios…). La primera noia amb la que em vaig seure, em va parlar de la seva mare, i era molt guai com havia retallat una foto en la que apareixien la seva avia, la seva mare i ella, per fer entendre la relació i la distancia que hi havia entre elles. També recordo una noia que utilitzava la plastilina per representar la seva família, i com amb una llibreta, havia dibuixat diferents escenaris, i t’ajudava a avançar en la historia. Em vaig quedar amb ganes de fer el circuit sencer, i escoltar cada una d’aquelles histories. Ona
Gràcies a la Alicia que em va animar i convèncer per anar a veure la sessió “en residencia”, pot ser anava jo més nerviosa que els propis alumnes/actors. Va ser una experiència molt bonica i emocionant. A través d’ells i dels seus objectes vam viure per un moment, la vida de les seves àvies, mares, o persones estimades. Ens vam emocionar, vaig riure i també vaig plorar..… em va fer molta enveja perquè m’hagués agradat molt fer aquest exercici amb la meva àvia, jo ja no la tinc però, animaré a la meva filla a fer-ho per a que mai oblidi la història dels seus avis. Nois i noies, us animo a seguir amb aquest projecte tan bonic i pot ser un dia ho podeu fer en un escenari davant de molta gent, ho vàreu fer molt bé! Susana
Em va agradar moltíssim veure aquest projecte. L’atmosfera general va ser màgica. Cada alumne havia preparat una presentació diferent, original i molt creativa. Et feia sentir especial que t’ho expliquessin només a tu. Va ser molt emocionant. Alícia
Entrem a la sala d’assaig i ens trobem el grup de noies i nois, nerviosos, cadascú a la seva taula amb un munt d’objectes (no falta el mòbil, és clar) a punt per explicar-nos qui són els seus avis i àvies. Narren petites històries de vida amb una ràdio, una cançó en xinès, un tros de fang, unes fotografies, mirant-nos als ulls amb emoció. Em quedo amb la sensació que l’exercici teatral els ha ajudat a entendre la seva història i la de la seva gent gran. Olga
Tenia molta curiositat en veure el que havien preparat els nens i realment vaig sortir entusiasmada. Vaig trobar que l’ambient de la sala era íntim, ideal, i encara que els nens estaven molt nerviosos (jo també ho estaria), va ser màgic, tendre, fantàstic i divertit a la vegada, una molt bona posada en escena.
Enhorabona per la feina ben feta!!!! Ana
Cadascú ho va viure d’una manera diferent, però tots estàvem molt contents a la tornada cap a l’institut amb el nostre chupa chup regal del Lliure.
Moltes gràcies Magda!!
