Fa uns dies ens va visitar el Juan Pablo Mazorra, un actor nascut a Mèxic DF i que fa anys que viu i treballa a Barcelona. És un autèntic catalano-mexicà, parla un català excellent i ens ha fet una sessió per apropar-nos el teatre físic o teatre de cos.
Mazorra és també fundador i director artístic de la companyia de teatre independent. Sembla una ximpleria i pedagog de teatre. El 2018 va rebre el premi al millor actor pel monòleg “MIGRANT” al IX Festival de Teatre Independent MUTIS.
Aquí us deixo una magnífica entrevista a on ens explica el seu rol al món del teatre.
El teatre físic és una tècnica d’interpretació teatral que es va començar al segle XIX i que es caracteritza per construir els personatges i les seves emocions mitjançant les accions. Amb aquesta tècnica, els actors poden treballar en monòlegs, diàlegs i en tota mena d’obres teatrals, clàssiques o modernes.
Va néixer buscant la llibertat expressiva i la “protecció psicològica” dels actors, ja que a aquests no els cal “sentir” el que sent el seu personatge, ni cercar en el seu passat ni interior aquestes emocions, ni la qualitat de la seva actuació depèn de l’estat anímic, mental i emocional del dia. Es contraposa al mètode de Lee Strasberg, en què aquest parteix d’emocions per a crear les accions i així crear el personatge.
Alguns directors i desenvolupadors del teatre físic són Antonin Artaud, Pina Bausch, Jerzy Grotowski, Vsévolod Meierhold, Peter Brook, Jacques Lecoq, Eugenio Barba, Étienne Decroux, Ariane Mnouchkine i Tadashi Suzuki.
Desenvolupat per la commedia dell’arte, actualment també fusiona tècniques de dansa, circ, arts marcials, clown, etc.
El Juan Pablo es fa molt ràpidament amb els assistents, ha estat capaç de revolucionar-los en apenes un quart d’hora, els fa moure a dalt, a baix i de repent treu diaris vells i reparteix fulls de diari… Diaris vells???
que tot seguit convertirà en personatges vius…
Dona vida a un diari, que es converteix en una mena de cuc o d’ocell, que ens ataca, que se’ns oposa com si fos la tormenta de vent que volia destruir al mestre del mim Marcel Marceau…
El diari lluita per sobreposar-se als personatges, per atacar-los, per manar sobre la seva voluntat per ser més fort que ells…
Més tard, fem un historia nova, però aquesta vegada és una noticia bona.
Ens ha tocat la lotería. Estem a casa, dormint, ens despertem, agafem el diari, el llegim i descobrim que ens ha tocat i…alegría (Cristal).
Comprovem el nº, el busquem a casa, per tot arreu i el trobem i fem cupón, noticia, cupón noticia… (Eloi).
Anem al Banc a cobrar-lo, anem sense cotxe, caminant per agafar el metro, seiem al vagó, la gente em mira i pensó que em poden robar el bitllet … (Jesús)
Cadascú diu el que vol per recrear una historia, que ara representem junts i sencera sota les paraules del Juan Pablo que s’ho passa d’alló més bé…com els nostres participants.
Em quedo amb les sàvies paraules del Juan Pablo: “Al teatre físic tot és molt gran, molt exagerat…”
I tant! Gràcies Juan Pablo!
Jordi Sánchez.
Professor.
INSTITUT BARRI BESÒS.