Aquest dijous passat, l’alumnat de 3r d’ESO del Projecte En Residència ha fet una sortida al Centre d’Art La Panera que ens ha deixat una sensació clara: l’art contemporani no només “es mira”; també et pregunta, et remou i t’ensenya a escoltar.
Tres exposicions, tres portes d’entrada, tres maneres de mirar el món
La primera exposició que vam veure va ser Joan Pallé – Els joves infeliços / Unhappy Youth (21.02.2026–24.05.2026), una proposta que, amb humor i ironia, reflexiona sobre la joventut actual i les seves contradiccions. L’exposició ens va confrontar amb les tensions d’una generació que, tot i ser conscient de les causes de la seva insatisfacció (xarxes socials, consumisme, sistema), sembla desconnectada de la capacitat de canvi. Una obra que va convidar l’alumnat a pensar en les seves pròpies vides i els reptes de la seva generació.
La següent parada va ser Cristina Mejías i la seva exposició Saber de oído: cantantes silenciosas (21.02.2026–24.05.2026). La mostra ens va convidar a entrar en una altra manera de conèixer: més sensorial, errant i circular. Aquesta s’articula al voltant d’una gran instal·lació titulada Cantantes silenciosas i fa valdre un “saber” que no sempre es pot explicar amb paraules, sinó que s’aprèn caminant, mirant, tornant enrere i refent el recorregut. Aquesta obra va transportar-nos a una altra dimensió, on el saber no es transmet només per la vista, sinó també per l’escolta i la vivència. Amb una instal·lació immersiva, Cristina ens va recordar que molts coneixements es guarden en els silencis i en els gestos quotidians, ensenyant-nos que tot allò que sembla silenciós pot amagar una gran riquesa de sabers. Aquesta mostra, ens va obrir una nova manera de pensar en l’art i la cultura com a camins de comunicació profunda i no necessàriament explícita.
Finalment, vam gaudir de l’exposició ATLAS d’Oscar Holloway, A cura d’Iñigo Villafranca Apesteguia (21.02.2026 – 24.05.2026) comissariada per Íñigo Villafranca Apesteguia. Aquesta mostra, ens va convidar a mirar cap a allò que resta ocult, a sota del que és visible, tal com la natura o les estructures de suport que sustenten el visible. L’ATLAS ens va fer reflexionar sobre com el món funciona com una complexa xarxa de camins i relacions invisibles, que tot sovint no es perceben a simple vista. Un exemple perfecte d’aquells “fils invisibles” que ajuden a entendre millor allò que veiem, tot desafiant-nos a explorar el que no es mostra al primer cop d’ull.
La xerrada de Mikel R. Nieto: escoltar també és crear
Un dels moments més potents del matí va ser la xerrada amb Mikel R. Nieto, artista sonor i resident a La Panera. Ens va compartir com treballa l’escolta com un acte sociopolític i creatiu, sovint a partir d’enregistraments de camp i propostes que transformen el so en pensament crític.
El més bonic és que va donar a l’alumnat una idea molt clara: escoltar no és passiu. Pot ser una manera d’atendre el món, de cuidar-lo, i també de cuidar-nos.
El que ens enduem (i el que continuarà al centre)
Tornem a l’aula amb tres idees que ens acompanyaran en el projecte:
- La joventut com a tensió: entre el que sabem i el que podem fer.
- El “saber d’oïda”: aprendre a partir de la vivència, el cos i els sentits.
- L’escolta com a eina creativa i de cura: una pràctica que pot obrir espais de reflexió i comunitat.
Una experiència que deixa empremta
Les exposicions i la xerrada van ser una experiència molt enriquidora que va permetre als nostres alumnes connectar amb l’art des d’una perspectiva diferent. No només com a espectadors, sinó com a cocreadores de significats i interpretacions. A través de les mostres de Pallé, Mejías i Holloway, vam veure l’art com una eina que ens ajuda a comprendre millor el món, a escoltar allò que moltes vegades no es diu i a veure els lligams invisibles entre nosaltres i el nostre entorn.
Aquesta sortida a La Panera no només ha estat una experiència cultural, sinó també un punt de partida per als projectes artístics que els nostres alumnes estan desenvolupant, amb l’esperança que puguin integrar aquestes reflexions en les seves pròpies creacions.
Gràcies a La Panera per obrir-nos les portes i, especialment, a Mikel R. Nieto per una conversa tan inspiradora. Ha estat, de debò, una experiència molt enriquidora—d’aquelles que deixen rastre i fan venir ganes de continuar creant.
