Mes: maig de 2026

El Museu Morera s’ha convertit aquests dies en un espai de proves, decisions i descobertes. Les peces que hem anat treballant durant el curs han començat a ocupar espai i, amb aquest moviment, han aparegut noves maneres d’entendre-les.

No es tracta només de decidir on va cada objecte. El treball dins el museu ens està fent pensar en com les peces es relacionen entre elles, quines connexions generen i com poden construir una experiència compartida per a les persones que recorreran l’exposició.

Alguns objectes necessiten espai i silenci al seu voltant. Altres funcionen millor en grup, creant petits diàlegs visuals. També hem descobert que els materials del museu —les estructures, els suports, les vitrines o la il·luminació— no només serveixen per exposar, sinó que ajuden a donar una nova lectura a les obres.

Treballar aquest muntatge ens està apropant a una part del procés artístic que sovint no es veu: la construcció del relat expositiu. Estem aprenent que una exposició també explica una història a través dels recorreguts, les relacions entre peces i les sensacions que genera l’espai.

Cada decisió que prenem modifica la manera com es perceben els objectes. I això ens obliga a observar, escoltar opinions, provar alternatives i repensar constantment allò que havíem imaginat.

A poc a poc, el museu deixa de ser només el lloc on exposarem el projecte i es converteix en part activa del procés creatiu. L’espai, la llum i els materials del Morera entren en diàleg amb les nostres peces i fan que tot allò que hem construït durant el curs adquireixi noves dimensions.

Ens agrada pensar que aquesta mostra no serà només una acumulació d’objectes, sinó una experiència construïda col·lectivament, on cada element tindrà un perquè i un lloc dins del conjunt.

Aquests dies hem tingut l’oportunitat de començar a conèixer el Museu Morera, l’espai que acollirà la mostra final del nostre projecte. Entrar-hi per primera vegada amb la mirada de qui hi exposarà ha estat una experiència emocionant i plena de preguntes.

Hem recorregut les sales imaginant com dialogaran els nostres objectes amb l’espai, amb la llum, amb els recorreguts i amb les persones que visitaran l’exposició. A poc a poc, hem començat a entendre que exposar no és només col·locar peces en un lloc, sinó pensar com aquestes habiten l’espai i com l’espai també transforma la manera de mirar-les.

Durant la visita hem descobert moltes de les possibilitats materials i museogràfiques que ens ofereix el Museu Morera: peanyes, vitrines, suports, il·luminació, formes de disposar les peces i maneres de construir un recorregut coherent per a la mostra. Tot això ens ha ajudat a prendre consciència de la importància de cada decisió expositiva i de com els petits detalls poden modificar la percepció d’una obra.

Per nosaltres, aquest procés és també una manera d’aprendre a mirar els museus des de dins. No només com a visitants, sinó com a creadors i creadores que comencen a pensar com volen comunicar allò que han construït durant el curs.

Ara els objectes entren en una nova fase: passen del taller a l’espai expositiu. I en aquest canvi apareixen noves preguntes, noves idees i noves possibilitats creatives.

Ens emociona pensar que les peces que van començar com simples objectes quotidians trobaran aviat un lloc dins del museu, compartint espai amb altres mirades, altres històries i altres formes d’entendre l’art.

Aquest primer contacte amb el Museu Morera ens ha ajudat a entendre que una exposició no és només un final, sinó també una nova manera de donar vida als processos que hem compartit.

Durant aquest curs, els objectes han deixat de ser simples objectes. A poc a poc, entre converses, mirades, proves, errors, descobertes i transformacions, s’han anat convertint en fragments d’històries, emocions i identitats compartides.

Cada peça que hem treballat porta dins seu una part del procés viscut: les mans que l’han modificat, les idees que l’han fet evolucionar, els dubtes, les preguntes i també les petites revelacions que han anat apareixent pel camí. Hem après que crear no és només construir un resultat final, sinó mirar el que és quotidià amb uns altres ulls i donar-li un nou significat.

Ara iniciem una nova etapa del projecte: la preparació dels objectes per a la seva catalogació i presentació final. Amb molta cura, estem ordenant, documentant i pensant com mostrar totes aquestes peces perquè puguin dialogar també amb les persones que visitaran l’exposició.

Aquest procés ens està fent prendre consciència de tot el recorregut fet. Els objectes ja no expliquen només una idea artística; expliquen també una experiència col·lectiva, una manera de treballar plegats i una forma diferent d’habitar l’institut i la creació.

La culminació d’aquest camí arribarà amb l’exposició final al Museu Morera de Lleida, un espai que ens emociona especialment perquè permetrà compartir el projecte més enllà de l’aula i donar valor als processos de creació contemporània que hem anat construint durant el curs.

Ens fa il·lusió pensar que, ben aviat, totes aquestes peces sortiran del taller i ocuparan un nou espai, carregades de preguntes, significats i mirades.

Perquè, al cap i a la fi, transformar objectes també és una manera de transformar-nos nosaltres.