Aquests dies, l’aula s’ha omplert d’una calma especial. Després de mesos d’experimentació, transformacions, proves i descobertes, ha arribat el moment de dedicar-nos a una tasca aparentment discreta, però fonamental: documentar i catalogar els objectes que formaran part de la nostra exposició al Museu Morera.
Hem començat observant-los amb atenció. Alguns encara conserven rastres del seu passat; d’altres gairebé ja no recorden allò que havien estat abans de passar per les nostres mans. Ara, però, tots comparteixen una nova identitat construïda al llarg del procés creatiu.
Amb cura i paciència, els hem netejat, preparant-los per al seu nou viatge. També els hem mesurat, registrant les seves dimensions i característiques. Aquest gest, que podria semblar purament tècnic, ens ha fet prendre consciència de la seva presència física, del lloc que ocuparan dins l’exposició i de la relació que establiran amb l’espai i amb les persones visitants.
Després ha arribat el moment de fotografiar-los. Davant la càmera, cada objecte ens ha obligat a mirar-lo una vegada més. La llum, els angles, les textures i les ombres ens han revelat detalls que sovint passen desapercebuts. Fotografiar-los ha estat una altra manera d’escoltar-los.
A poc a poc, hem anat construint el seu registre: una mena de carnet d’identitat que permet conservar la memòria del treball fet. Cada fotografia, cada mesura i cada anotació formen part d’una documentació que acompanya els objectes i explica, de manera silenciosa, una part de la seva història.
Aquest procés ens ha fet entendre que una exposició no comença el dia de la inauguració. Es construeix molt abans, en tots aquests gestos de cura, observació i responsabilitat que sovint queden amagats darrere les peces exposades.
Ben aviat aquests objectes ocuparan les sales del Museu Morera. Però abans de convertir-se en protagonistes de l’exposició, han passat per les nostres mans una vegada més, recordant-nos que crear també és cuidar, observar i donar valor a tot el camí recorregut.
