Aquests dies hem tingut l’oportunitat de començar a conèixer el Museu Morera, l’espai que acollirà la mostra final del nostre projecte. Entrar-hi per primera vegada amb la mirada de qui hi exposarà ha estat una experiència emocionant i plena de preguntes.
Hem recorregut les sales imaginant com dialogaran els nostres objectes amb l’espai, amb la llum, amb els recorreguts i amb les persones que visitaran l’exposició. A poc a poc, hem començat a entendre que exposar no és només col·locar peces en un lloc, sinó pensar com aquestes habiten l’espai i com l’espai també transforma la manera de mirar-les.
Durant la visita hem descobert moltes de les possibilitats materials i museogràfiques que ens ofereix el Museu Morera: peanyes, vitrines, suports, il·luminació, formes de disposar les peces i maneres de construir un recorregut coherent per a la mostra. Tot això ens ha ajudat a prendre consciència de la importància de cada decisió expositiva i de com els petits detalls poden modificar la percepció d’una obra.
Per nosaltres, aquest procés és també una manera d’aprendre a mirar els museus des de dins. No només com a visitants, sinó com a creadors i creadores que comencen a pensar com volen comunicar allò que han construït durant el curs.
Ara els objectes entren en una nova fase: passen del taller a l’espai expositiu. I en aquest canvi apareixen noves preguntes, noves idees i noves possibilitats creatives.
Ens emociona pensar que les peces que van començar com simples objectes quotidians trobaran aviat un lloc dins del museu, compartint espai amb altres mirades, altres històries i altres formes d’entendre l’art.
Aquest primer contacte amb el Museu Morera ens ha ajudat a entendre que una exposició no és només un final, sinó també una nova manera de donar vida als processos que hem compartit.
