Mes: febrer de 2026

Avui hem viscut una experiència que ens ha portat des de la connexió amb els altres cap a la profunditat del nostre propi món interior. La llana, que primer ens va unir a través del treball en grup, es va convertir, a poc a poc, en el fil conductor que ens va permetre endinsar-nos dins d’un procés més personal, més íntim. Hem après que, a vegades, per comprendre el que realment som i sentim, cal fer un pas enrere i sentir-nos a nosaltres mateixos.

Després de treballar amb la llana en grup, compartint espai i moments amb els companys i companyes, ens hem retrobat amb nosaltres mateixos en la intimitat del nostre quadern d’artista. Aquest moment no ha estat només de creació, sinó també de reflexió. Hem passat de l’espai compartit a l’espai individual, on la llana ja no era un element de connexió amb els altres, sinó una eina per expressar-nos a través de les nostres pròpies emocions.

El nostre quadern d’artista ha estat el nostre refugi. Un espai on, amb calma, hem anat teixint les nostres pròpies històries i vivències, ara a través d’imatges, paraules o fins i tot en els silencis que deixem sobre les pàgines. La llana, que abans era un element visible, s’ha transformat en un símbol de les emocions que hem volgut traslladar al paper. Les seves fibres, que han passat per les nostres mans, ara s’han convertit en traços, línies, paraules que hem escrit amb la tinta de la nostra introspecció, el fet de retallar els papers del quadern, doblegar-los i cosir-los ens ha fet experimentar i jugar.

Aquest procés ha estat profundament empàtic, perquè ens hem permès estar en contacte amb els nostres propis sentiments i pensaments, sense pressa, sense judici. La llana, en la seva simplicitat, ens ha ajudat a desconnectar de l’exterior per endinsar-nos en el nostre món interior, on la creativitat és el mitjà per comprendre’ns millor.

Al quadern, hem deixat constància de tot això. Alguns de nosaltres hem escrit sobre la connexió que hem trobat en l’espai compartit, d’altres hem expressat la necessitat de trobar un moment per a nosaltres mateixos, per a connectar amb allò que som realment. Hem utilitzat la llana com a símbol, com a llenguatge propi per dibuixar, escriure i, fins i tot, per deixar que els nostres sentiments parlin en forma de caos o ordre, com la mateixa textura de la llana.

Aquest viatge interior, acompanyat de la llana, ens ha recordat que la creativitat no és només un acte de produir, sinó també un acte de comprendre, de parar-nos a observar-nos i a donar forma a tot allò que ens passa pel cap i el cor. El nostre quadern d’artista s’ha convertit en una finestra a les nostres emocions, un espai on podem ser honestos amb nosaltres mateixos, on la creativitat no té límits i on el fil de la llana ens ajuda a fer més visible allò que, de vegades, ens costa expressar.

Aquesta introspecció no només ha estat un exercici artístic, sinó també un recordatori de la importància de cuidar-nos i donar-nos l’espai per entendre’ns, per poder seguir creant amb tot el nostre ser. Gràcies a la llana i al quadern, hem après a mirar-nos des de dins, amb paciència i complicitat, per continuar teixint el nostre camí, amb les nostres pròpies mans.

Avui hem iniciat una nova activitat dins del projecte «En residència» que ens ha permès explorar la idea de la connexió entre nosaltres. Hem creat una xarxa viva i activa, embolicant-nos, enredant-nos, vinculats per la llana. A través de l’acte de compartir aquest material tan senzill, però tan ple de significats, hem començat a comprendre el concepte de la xarxa com a espai comú, on cada fil ens uneix a l’altre, i cada acció nostra contribueix a teixir una trama col·lectiva.

Durant aquesta activitat, hem circulat per l’aula, teixint amb la llana, i ens hem anat movent per l’espai a diferents velocitats, amb diferents distàncies, amb els nostres filaments com a ponts que ens connectaven i ens separaven al mateix temps. Cada acció de teixir amb les mans era una forma d’intercanviar energia i emoció amb els altres, de compartir un moment d’absència de paraules però de profunditat en els gestos.

Aquesta experiència ha estat una forma preciosa de sentir-nos més a prop els uns dels altres, fent visible el que és invisible, la relació humana. La xarxa de llana que hem creat no només ens ha unit, sinó que també ens ha permès reflexionar sobre la nostra pròpia presència en aquest espai compartit.

Després d’aquesta activitat més col·lectiva, durem a terme una tasca més íntima i personal, un exercici en els nostres quaderns d’artista, on podrem plasmar el que aquesta xarxa ens ha inspirat. Mentre teixíem junts, també ens hem obert al nostre propi món interior, buscant l’equilibri entre la comunitat i l’individu.

Aquest acte de compartir la llana, de teixir junts, ens ha permès comprendre una mica més la importància de les connexions humanes, la manera en què, com a éssers humans, construïm la nostra identitat a través de les relacions i la col·laboració. És com si cada fil que hem estirat entre nosaltres fos una petita acció que reforça aquest teixit col·lectiu que compartim cada dia.

Una vegada més, la creació de xarxes no només es fa amb fils, sinó amb les nostres accions, les nostres paraules i els nostres gestos. Ens emportem a casa un record viu d’aquesta experiència compartida i una nova manera de veure’ns entre nosaltres: connectats, teixint el nostre propi camí junts.

La sessió oberta va ser una finestra que ens va permetre veure més enllà del que solíem percebre. Un moment d’intercanvi, d’observació i de connexió amb nosaltres mateixos i amb els altres. Va ser un espai on les idees van fluir, on les emocions van estar presents i on, més que mai, vàrem aprendre a escoltar-nos i entendre’ns a través de les nostres creacions. Ara, és moment de prendre tot el que hem viscut i plasmar-ho en el nostre quadern d’artista.

Per a nosaltres, el quadern d’artista és més que un simple lloc per escriure o dibuixar. És el reflex de les nostres emocions, de les nostres inquietuds i de les experiències que ens marquen. És un espai íntim, però també un espai compartit amb els altres. La sessió oberta ens va deixar imatges que encara floten en la nostra ment: les mirades que es creuen, els gestos que expliquen més que les paraules, les idees que creixen com plànols dibuixats a mà. Cada moment d’aquesta sessió ens va arribar de manera única, com una petita llavor de creativitat que ara tenim l’oportunitat de fer créixer.

Al nostre quadern, hem plasmat aquestes vivències de diverses formes. Algunes hem escrit paraules que ressonen en els nostres cors, paraules que expliquen el que hem sentit en cada instant, però també les que han quedat pendents, aquelles que no es poden pronunciar, però que sabem que hi són. Hem dibuixat imatges que evoquen la connexió, els moments de silenci compartit, les línies que es creuen com les nostres idees i emocions que, de sobte, han trobat un espai per ser expressades. I també hem creat plànols, com petits mapes del nostre interior, que reflecteixen els camins que hem recorregut i els que ens queden per descobrir.

Les imatges que hem creat no són només visuals, sinó que també estan carregades d’emocions que només nosaltres podem entendre. Els traços, les formes, els colors que hem utilitzat són els nostres llenguatges, les nostres maneres d’interpretar el que hem viscut. Cada pàgina del nostre quadern és un testimoni d’aquesta experiència, un diari creatiu on hem quedat, no només amb el record de la sessió, sinó amb el nostre propi procés de creació i reflexió.

Reflexionar sobre aquesta sessió oberta ens ha fet adonar que cada moment compartit, cada pensament, cada acció creativa, és una peça fonamental per a entendre qui som i què estem construint junts. Hem après que, a través de les paraules, les imatges, els plànols i fins i tot el silenci, podem expressar tot allò que és intangible però profundament real.

Ara, al nostre quadern d’artista, tenim una nova història per a explicar, una que ha nascut de la vivència d’aquesta sessió oberta. Una història que no només parla de nosaltres, sinó també de la connexió que hem trobat amb els altres, de la creativitat que neix en espais compartits i de la importància de reflexionar sobre allò que vivim, per poder seguir creant i aprenent.

A vegades, en el nostre viatge creatiu, les coses no surten com esperàvem. Els quaderns d’artista, com nosaltres, passen per moments d’ús intens i, com a resultats d’aquests moments de treball, poden començar a mostrar signes de desgast. Les grapes surten, les pàgines es desenganxen i el quadern, que ens ha acompanyat en tant de temps, necessita ser restaurat. És una metàfora preciosa del procés creatiu: a vegades cal aturar-se, mirar el que hem fet i donar-li un espai de cura per poder seguir endavant.

En el marc del projecte «En residència», avui hem après a cosir els nostres quaderns de l’artista per reparar-los, per donar-los una nova vida. Aquesta tasca, tot i que sembla senzillament pràctica, porta amb ella una gran càrrega simbòlica. Restaurar un quadern no és només solucionar un problema de costura, és reconèixer que, com a artistes i com a persones, també nosaltres necessitem moments per reparar-nos, per cuidar el que s’ha malmès i per seguir creant amb més força.

El procés de cosir el nostre quadern, de reforçar-lo amb fils i agulles, ens ha ensenyat que no hi ha res de dolent en necessitar ajut, en reconèixer quan les coses no estan perfectes i en intentar posar-hi solució. La bellesa d’un quadern restaurat no està en la seva perfecció, sinó en el fet que ha sigut tractat amb cura, que li hem dedicat el temps necessari per recuperar-lo i que, gràcies a aquest procés, el podem seguir utilitzant en els nostres treballs futurs.

Aquesta experiència també ens ha recordat la importància de ser conscients de la nostra pròpia vulnerabilitat i de com, de vegades, fer un pas enrere, restaurar allò que s’ha desgastat, és necessari per continuar endavant. Igual que el nostre quadern, també nosaltres ens desgastem amb l’ús, i és important saber aturar-se, reparar-se, per continuar creixent i aprenent.

Així, de manera silenciosa i plena de significat, hem cosit els nostres quaderns de l’artista. Hem posat fil a l’agulla, literalment, per continuar construint, creant i creixent en aquest espai compartit que és «En residència». I amb cada punt de fil, hem après una altra lliçó important: la cura i l’empatia cap als nostres objectes, les nostres creacions i nosaltres mateixos.