Durant aquest curs, els objectes han deixat de ser simples objectes. A poc a poc, entre converses, mirades, proves, errors, descobertes i transformacions, s’han anat convertint en fragments d’històries, emocions i identitats compartides.
Cada peça que hem treballat porta dins seu una part del procés viscut: les mans que l’han modificat, les idees que l’han fet evolucionar, els dubtes, les preguntes i també les petites revelacions que han anat apareixent pel camí. Hem après que crear no és només construir un resultat final, sinó mirar el que és quotidià amb uns altres ulls i donar-li un nou significat.
Ara iniciem una nova etapa del projecte: la preparació dels objectes per a la seva catalogació i presentació final. Amb molta cura, estem ordenant, documentant i pensant com mostrar totes aquestes peces perquè puguin dialogar també amb les persones que visitaran l’exposició.
Aquest procés ens està fent prendre consciència de tot el recorregut fet. Els objectes ja no expliquen només una idea artística; expliquen també una experiència col·lectiva, una manera de treballar plegats i una forma diferent d’habitar l’institut i la creació.
La culminació d’aquest camí arribarà amb l’exposició final al Museu Morera de Lleida, un espai que ens emociona especialment perquè permetrà compartir el projecte més enllà de l’aula i donar valor als processos de creació contemporània que hem anat construint durant el curs.
Ens fa il·lusió pensar que, ben aviat, totes aquestes peces sortiran del taller i ocuparan un nou espai, carregades de preguntes, significats i mirades.
Perquè, al cap i a la fi, transformar objectes també és una manera de transformar-nos nosaltres.
