La darrera Sessió vam parlar sobre la gent que no es podia permetre viure en una casa perque ha pujat molt el preu del alquiler i que tenir una casa es un dret no un previlegi en el saló d’actes.
La meva opinió sobre el debat en si es que podrien baixar el preu del lloguer o els bancs deixarien cases a la gent que estan passant en un moment difícil per un temps.
(John P.)
A la sessió passada vam estar començant fent estiraments i després la “metralleta” que és un joc on una persona es posa al mig i tots entren a fer una improvisació amb la persona del mig. El que va ocupar gran part de la sessió va ser un debat sobre l’habitatge i les desigualtats que feien que la gent no pogués accedir a un habitatge just. Va ser molt interessant perquè vam estar reflexionant sobre lo injust que era que hi hagués gent que no pogués tindre un habitatge digne. Jo personalment penso que és injust que no tothom pugui accedir a l’habitatge, i em va agradar parlar d’aquest temes al cole.
(Laura V.)
Primer, vam fer estiraments (moure el cos, i alguna cosa com “una dutxa”) i escalfem una mica abans de seguir, després vam fer un joc que es diu “la metralleta” que consisteix en petites i ràpides improvisacions, mentre que en el mitjà del cercle hi ha una persona (el centre al qual tots han de plantejar-li una situació en un curt període de temps i fugaç).
La temàtica, tant del joc com de la sessió, era compartir les nostres opinions sobre la vida laboral i econòmica actualment. També sobre la desigualtat de com cada persona té al seu abast tenir una casa en condicions i que no se’l jutgi per les seves accions o treball. Els impostos i impediments que avui dia s’exigeixen per a poder tenir un habitatge pugen d’una manera bastant ràpida i alhora injusta per a la gent jove que desitja independitzar-se.
La meva opinió sobre aquesta classe no és molt clara estic d’acord amb bastantes coses de les quals van sorgir, com la idea que la gent rica pagués una quantitat corresponent al que guanyen i que no es demana el mateix a una persona amb menys possibilitats a una que ha pogut tenir més sort en la vida.
També, és veritat que com a adolescent, no tinc molt clar les coses que requereixen per parlar sobre aquest tema i no puc parlar des de la meva pròpia experiència, només del que he pogut veure i escoltar d’adults coneguts o dels meus propis pares. El tema econòmic ha estat un tema que m’ha tocat molt fort durant un llarg període de temps i parlar-ho em costa bastant, però entenc que és necessari comentar-ho per a poder canviar-ho.
(Aina M.)
