Juana Dolores EN RESiDÈNCiA a l’Institut Escola Eixample

La sessió passada vam exposar el nostre projecte a la fundació Brossa davant dels pares i d’algunes persones que passaven per la fundació.

Va ser una experiència que estaria bé repetirla i m’ha agradat molt el procés i el treball en equip de tot el grup. També em va agradar veure com tota la gent estava atenta i van fer moltes preguntes, això em va agradar molt.

(Pablo)

El dijous anterior jo i alguns més vam anar a l’espai Brossa, ja que després de tant esforç vam aconseguir presentar l’obra davant de bastanta gent.
Em vaig sentir molt bé després de veure la gent que havia vingut a veure la nostra obra.
Vaig sentir bastanta vergonya al veurem parlant, però crec que va ser un moment que no es tornarà a repetir.
Després de posar el vídeo ens van fer algunes preguntes i ja ens en vam anar a casa.

(Eric)

No es algo nuevo escribir para el blog sobre lo que hemos hecho la sesión pasada, pero esta vez es mucho más diferente porque esta vez hay que hablar nuestra experiencia sobre la obra audiovisual en la fundación Joan Brossa.

Es una experiencia nueva para mi lo de hacer entrevistas hablando sobre el amor y la sexualidad porque para mi hablar sobre amor es dificil de sacarlo de mi cuerpo porque me da verguenza y ademas no tengo ni idea de que es el amor todavia aunque tengo curiosidad de que se siente el tener a alguien que te quiera y te provoque felicidad cada vez que estan juntos y hacen las cosas juntos.

Luego tenemos mi pequeño y corto monologo de los sentimientos, que es algo que nunca se trata en un adolescente a la hora de hablar de este tipo de temas.

Me gusto mucho 🙂

(Juan David)

El dijous passat vam tenir la primera sessió d’exposició de la nostra obra “When I hear a teenager talking about true love”.

Primer, vam estar esperant durant una hora aproximadament, mentre es feien proves de so, resoldre dubtes i posar part de la decoració. Després, va anar venint gent; desconeguts, professors i famílies i, a continuació, se’ls va presentar el que faríem.

Els vam fer passar endins per a la projecció de la peça i després dels aplaudiments, tots sortim de nou per a respondre a les preguntes dels espectadors (pot ser que això durés mitja hora).

Després de la ronda de preguntes i agraïments ens acomiadem de la majoria, piquem una mica de menjar i cadascun es va anar a la seva casa.

P.D: La Joana ens va prometre que aquest dijous en l’esdeveniment de la model, ens convidaria a un kebab.

(Aina)

A l’anterior sessió la Joana ens va sorprendre quan vam entrar al pati vam veure tot el que havia muntat, havia portat com una cosa molt gran per tapar el sol, també un foc, la càmera professional i un home que controlava el so.
La Joana ens va fer una entrevista amb 7 preguntes:
Com et dius?
Quants anys tens
D’on ets?
De què treballen els teus pares?
Què és per a tu l’amor?
Què és per a tu la sexualitat?
Què és per a tu la revolució?

Em va costar una mica pensar la resposta de les preguntes, però al final vaig sortir a gravar.
Va ser una sessió bastant xula, encara que en alguns moments va ser avorrida.
(Eric)

L’última sessió vam arribar al patí per fer les entrevistes, però ahora era amb una càmera pro i dos treballadors més, un de càmera i l’altre agafant el micròfon i de fons la Joana d’entrevistadora.

Jo penso que era un dia de prova, perquè les preguntes només eren simples. El dia va ser bastant entretingut.

(Deivi)

En la sessió passada, la Joana ens va revelar que nom tindria el nostre projecte final (When I hear a teenager talking about true love) i parlem sobre els temes que aquest documental/reality desenvoluparia. Els temes eren els següents: l’amor, la sexualitat i els sentiments, però aquests parlats per adolescents i així que l’espectador pugui observar la diversitat que hi ha avui dia en els joves i societat actual.

Després d’això, ens van fer una activitat escrita, sobre escriure una carta d’amor declarant-se a la persona que ens agrada (fictici), després les vam llegir en veu alta.

Finalment vam fer una improvisació sobre una entrevista a un jove parlant de l’amor.


M’agrada la manera de treure-li partit a un tema “tabú” com és l’amor a aquestes edats i la manera en la qual podem expressar-nos davant d’una càmera amb llibertat.

La sessió passada vam anar al saló d’actes. La Joana va portar la càmera per fer-nos vídeos, entrevistar-nos en parelles sobre el tema que volíem. Aquesta sessió em va agradar molt i va ser molt entretinguda ja que ens havíem de entrevistar. M’agradaria tornar a fer una sessió com aquesta.

(Pablo F.)

El dimecres passat vam fer unes entrevistes entre nosaltres i també ens vam gravar les entrevistes, en les entrevistes responien les preguntes que ens feien i després responen com ens veuríem d’aquí a uns anys. Després vam veure els vídeos de cada persona i van estar bastant i ens vam riure una estona de com estaven els vídeos.

(Deivi)

La sessió anterior vam anar a la sala d’actes i la Joana va preparar una càmera i desprès amb ajuntar tots com una rotllana o algo així i vam començar a gravar com una entrevista algú preguntava i l’altre responia i tots ens vam fer als entrevistes.

(Fuong)

El dimecres passat vam visitar l’Espai Brossa, que pertany a la fundació amb la que treballem aquest curs.

Sortim des del col·legi fins al metre de Passeig de Gràcia i d’aquí caminem pel barri del Born. La primera impressió que vaig tenir sobre el lloc va ser que estava bastant amagat i no era fàcil de visualitzar-la.

Per dins de l’espai hi havia una part de recepció en la qual es podia llegir informació sobre la història de Joan Brossa i de la fundació, després passem al que va sent “el teatre”, era petit i estaven preparant el atrezzo per a la pròxima obra que faran.

Després d’haver pogut estar asseguts durant uns minuts, ens endinsem en la part de museu, que comptava amb diverses activitats interactives però, que per desgràcia no podíem usar perquè, en ser digitals estaven programades per a encendre’s a l’hora a la qual obre el local.

En la part de baix del museu, es trobaven parts més visuals, com a parts de la decoració i estètica d’algunes obres interpretades, objectes importants, maquetes…

D’aquí passem a veure una mica més del museu i conèixer els temes dels quals tractava l’artista i els seus diferents punts de vista.

Vam conèixer tots els espais, i en concret, l’espai en el qual treballarem el nostre producte final i vam tenir l’oportunitat de conèixer a la gent que treballa en la instal·lació i ens van explicar a fons la història de Brossa i els diferents càrrecs que es necessiten perquè tot surti bé en una obra o en el museu.

A mi, personalment, em va agradar la idea que un museu i un teatre estiguessin junts però, sento que els espais es podrien aprofitar una mica millor i canviar de lloc el teatre que estava una mica bastant escairat i no incitava tant com teatres amb més cadires i/o espai.

(Aina)

En aquesta sessió vam sortir de l’escola, vam anar al Museu Joan Brossa per així poder veure les obres d’art. Em va sorprendre bastant perquè no me l’esperava així, ja que hi havia obres bastant estranyes, però va estar molt interessant, perquè mai havia vist una cosa igual.

També tenen un teatre, el teatre era petit, i era molt estrany, pel fet de que tenien molts peluixos rodejant l’escenari.

Personalment, em va agradar molt l’excursió, va ser molt interessant i divertida. Un moment molt divertit va ser quan jo i la Ivet estem rapejant en una sala.
En conclusió, ho tornarà a repetir, ja que va ser entretingut.

(Eric)

A la sessió passada vam anar a veure el Museu Joan Brossa, que a més de ser un museu, té exposicions, un teatre i una botiga on venen llibres. També hi havia una part de l’exposició de Joan Brossa que em va semblar molt interessant, però sobretot l’exposició de Carlos Santos em va captivar. Després de visitar les instal·lacions, vam conèixer part de l’equip de l’Espai Joan Brossa, que ens va explicar una mica la seva feina.

(Laura)

El dimarts vam fer una sessió oberta on van venir tots els professors de l’escola els quals, els hi vam ensenyar el que havíem treballat aquests dies. Primer vam fer una petita presentació on vam també posar un vídeo dels tres porquets i un vídeo d’un desnonament, a continuació vam sortir tots menys un grup, a presentar-nos i explicar un concepte que haguéssim treballat, després el grup que faltava va fer una obra de teatre dels tres porquets. Per acabar l’acte els professors ens van fer algunes preguntes les quals vam intentar respondre. Ja al final de tot vam fer un pica-pica tots junts.
L’endemà vam fer un passa-classes i vam explicar tot el que havíem treballat durant els dies, i donar la nostra opinió de l’assignatura.

Pau Güell


Aquesta sessió va ser molt important perquè ha sigut la sessió de portes obertes perquè els profes poguessin veure tot el que havíem preparat durant aquest curs.
La sessió va començar 1h i 30 m abans que els profes vinguessin a les 13h. Vam començar practicant l’obra de “cricric i los grillos” (el meu grup) tot va anar molt bé l Joana ens donava indicacions de què millorar. Després va continuar les persones que expliquen un concepte i van ser les 13h.

Comença la sessió amb la Joana parlant va donar un discurs (no sé què deia, no ho entenia) després va posar el vídeo de Disney dels tres porquets i tot seguit un vídeo de desnonaments que havien passat no fa molt. Després van passar a explicar alguns conceptes els estudiants i per finalitzar l’obra de “cricric i los grillos”, a tothom els hi va agradar ( o feien que els hi agradava) després ens vam asseure per resoldre preguntes.
Vam pujar a la classe i vam fer un pica-pica per celebrar-ho.

Enzo


En la sesión abierta del martes pasado, por fin llegó el día de presentar el producto final a los profesores. A la hora de lectura, todos los que participamos en la asignatura bajamos al salón de actos para ensayar y resolver una última vez antes de que fuera el cara a cara con los profesores.

La sesión abierta empezaba con Joana presentando la asignatura y lo que hemos trabajado, a todo esto les pusimos el corto de Disney que hemos visto en clase unas cuantas veces (ya estoy aburrida de él) y un video real sobre cómo sacaban a la gente de sus casas y la gente se peleaba con la policía por quedarse.

Cuando los vídeos acabaron, Ivet salió a presentar un poco más a profundidad y a continuación, salían una por una de las personas que tenían un valor que han aprendido en esta asignatura y explicando una breve definición sobre ese valor.

Instantáneamente, después de eso Laura y yo salimos a hacer una entrevista, ella a mí. Yo era una directora famosa que ya venía de hacer más obras y películas y Laura era una entrevistadora famosa que me hacía preguntas sobre cómo se me ocurrió esta idea, por qué decidí este cuento, qué conocía sobre los casos de desahucios.

Después de toda esta charla, salieron los actores que iban a interpretar el trozo de la obra que habíamos estadollevado ensayando desde hace ya unas semanas. Todo fue bastante bien, menos que en mi opinión hubo cosas que no estuvieron muy bien controladas,controladas como que el vídeo del desahucio de antes seguía reproduciéndose o que no había nadie bajo el piano y se viovió como Ivet se metió dentro cuando la obra ya había comenzado.

Aina

La sessió 13 vam començar en una rotllana en què la Joana ens preguntava com ens agradaven les sessions. Després vam fer uns estiraments dirigits per la Joana, i tot seguit sense saber-ho eren portes obertes i van començar a arribar alumnes de primària, vam haver de tallar l’activitat que anàvem a fer, i improvisar. La Joana ens va prometre llaminadures si fèiem la nostra obra/versió dels tres porquets. La vam fer i em vaig sentir molt menys nerviós del que pensava, ens va sortir bé menys que no vam acabar de completar i de personalitzar la nostra obra. Al final la Joana ja quan els nens se’n van anar ens va separar per nous grups per acabar de crear els personatges del meu grup per finalitzar la classe presentant els nostres personatges en ordre.

(Paolo)

En aquesta sessió, primer vam fer estiraments tombats, que també podria comptar com un exercici de relaxació i connexió amb un mateix. Repassem tot el que vam fer les classes anteriors, a part, el curs de cinquè de primària va venir a veure un tros del que portem preparat, van sortir el grup del Fuong, el Paolo, l’Enzo i l’Eric, i entre bastidors estàvem la Ivet, el Nil i jo.

Quan finalment es van anar, continuem la classe i ens desviem una mica del tipus d’improvisacions que hem fet durant el curs, per la qual cosa començarem a treballar els monòlegs i això, des del meu punt de vista, ens ajuda a corregir els errors més precisos, la postura corporal, la projecció de la veu, la vocalització i, òbviament, ajuda a improvisar pel teu compte un tema sense haver d’avorrir a la resta però tampoc depenent d’ell.

Aquestes sessions estan sent molt útils però, crec que anem una mica justos de temps per a tenir alguna cosa a presentar als professors la setmana vinent.

(Aina)

Al principi de la sessió vam escollir que fer, i al final va sortir de fer uns estiraments en el terre molt estranys. Quan vam acabar van arribar uns nens i van decidir que un grup fagi una impro dels 3 porquets pels nens per ensenyar que fem en creadors.

Jo penso que he estat molt tranquil perquè el resta de les persones que no han fet la impro ens hem quedat com espectadors i ha sigut una mica divertit, després la Joana vam parlar de com millorar la impro i la solució i va ser donar-li una personalitat diferent a cadascun per diferenciar qui és qui, al final va sortir un per un fent una presentació amb un altre personalitat.

(John)

El dia 12 em va semblar més divertit i interessant, vam començar llegint el conte dels tres porquets des d’un conte que va portar la Joana de quan era petita, era una versió diferent, després el que va fer millor la classe va ser l’obra que cadascú havia de crear per grups, el meu grup va sortir primer i ens vam sentir còmodes a l’escenari, la Joana ens va donar molt bona valoració, cosa que em va sorprendre perquè era una improvisació més al nostre gust. Els següents grups es va notar plagi en les parts claus de la nostra obra com el so i els instruments.

(Paolo)

El dimecres passat nosaltres vam anar a la sala d’actes i vam fer una cercle, i estirament mode de dutxa.i després vam fer un teatre de personatges, jo sóc l’artista famós i jo he pintat una paret i és es molt vella i també famosa. Després vam fer una xerrada i després vam veure les actuacions teatre dels meus companys. Finalment, ,i després fem vam fer una cercle vam jugar a ZIP,ZAP. Aquesta sessió m’ha agradat molt perquè hem fem una teatre i fem un joc.
(Talha)

La sessió 11 va ser més d’improvisacions, per això vam anar a la sala d’actes i vam començar amb uns escalfaments en parelles que em feien una mica de mandra, seguit la joana ens va fer caminar per l’espai i quan creuàvem algú reaccionar d’alguna manera com per exemple com si fóssim millor amics… Em sentia una mica perdut perquè cada vegada que ens creuàvem amb algú la improvisació durava un temps i ens quedàvem en blanc, així que intentava no creuar ningú. La segona part de la classe la vam dedicar a fer una improvisació en concreta que era una exposició en un museu, tothom anava a la seva bola i hi havia molt de caos perquè un robava l’altre escombrava no sortia cap diàleg realment interessant i veient-ho va ser en la meva opinió massa moguda.I per acabar vam dividir-nos en dos grups per fer una improvisació més concreta, cadascú tenia un personatge i el context era que l’artista principal presentava la seva obra mestra, però un altre personatge l’acusava d’haver-lo copiat, em sembla que al torn del meu grup va ser bastant fluids sense talls, però que potser al final es va desviar una mica.
(Paolo Correal)

La darrera Sessió vam parlar sobre la gent que no es podia permetre viure en una casa perque ha pujat molt el preu del alquiler i que tenir una casa es un dret no un previlegi en el saló d’actes.

La meva opinió sobre el debat en si es que podrien baixar el preu del lloguer o els bancs deixarien cases a la gent que estan passant en un moment difícil per un temps.

(John P.)

A la sessió passada vam estar començant fent estiraments i després la “metralleta” que és un joc on una persona es posa al mig i tots entren a fer una improvisació amb la persona del mig. El que va ocupar gran part de la sessió va ser un debat sobre l’habitatge i les desigualtats que feien que la gent no pogués accedir a un habitatge just. Va ser molt interessant perquè vam estar reflexionant sobre lo injust que era que hi hagués gent que no pogués tindre un habitatge digne. Jo personalment penso que és injust que no tothom pugui accedir a l’habitatge, i em va agradar parlar d’aquest temes al cole.

(Laura V.)

Primer, vam fer estiraments (moure el cos, i alguna cosa com “una dutxa”) i escalfem una mica abans de seguir, després vam fer un joc que es diu “la metralleta” que consisteix en petites i ràpides improvisacions, mentre que en el mitjà del cercle hi ha una persona (el centre al qual tots han de plantejar-li una situació en un curt període de temps i fugaç). 

La temàtica, tant del joc com de la sessió, era compartir les nostres opinions sobre la vida laboral i econòmica actualment. També sobre la desigualtat de com cada persona té al seu abast tenir una casa en condicions i que no se’l jutgi per les seves accions o treball. Els impostos i impediments que avui dia s’exigeixen per a poder tenir un habitatge pugen d’una manera bastant ràpida i alhora injusta per a la gent jove que desitja independitzar-se.

La meva opinió sobre aquesta classe no és molt clara estic d’acord amb bastantes coses de les quals van sorgir, com la idea que la gent rica pagués una quantitat corresponent al que guanyen i que no es demana el mateix a una persona amb menys possibilitats a una que ha pogut tenir més sort en la vida.

També, és veritat que com a adolescent, no tinc molt clar les coses que requereixen per parlar sobre aquest tema i no puc parlar des de la meva pròpia experiència, només del que he pogut veure i escoltar d’adults coneguts o dels meus propis pares. El tema econòmic ha estat un tema que m’ha tocat molt fort durant un llarg període de temps i parlar-ho em costa bastant, però entenc que és necessari comentar-ho per a poder canviar-ho.

(Aina M.)