La sessió passada vam exposar el nostre projecte a la fundació Brossa davant dels pares i d’algunes persones que passaven per la fundació.
Va ser una experiència que estaria bé repetirla i m’ha agradat molt el procés i el treball en equip de tot el grup. També em va agradar veure com tota la gent estava atenta i van fer moltes preguntes, això em va agradar molt.
(Pablo)
El dijous anterior jo i alguns més vam anar a l’espai Brossa, ja que després de tant esforç vam aconseguir presentar l’obra davant de bastanta gent.
Em vaig sentir molt bé després de veure la gent que havia vingut a veure la nostra obra.
Vaig sentir bastanta vergonya al veurem parlant, però crec que va ser un moment que no es tornarà a repetir.
Després de posar el vídeo ens van fer algunes preguntes i ja ens en vam anar a casa.
(Eric)
No es algo nuevo escribir para el blog sobre lo que hemos hecho la sesión pasada, pero esta vez es mucho más diferente porque esta vez hay que hablar nuestra experiencia sobre la obra audiovisual en la fundación Joan Brossa.
Es una experiencia nueva para mi lo de hacer entrevistas hablando sobre el amor y la sexualidad porque para mi hablar sobre amor es dificil de sacarlo de mi cuerpo porque me da verguenza y ademas no tengo ni idea de que es el amor todavia aunque tengo curiosidad de que se siente el tener a alguien que te quiera y te provoque felicidad cada vez que estan juntos y hacen las cosas juntos.
Luego tenemos mi pequeño y corto monologo de los sentimientos, que es algo que nunca se trata en un adolescente a la hora de hablar de este tipo de temas.
Me gusto mucho 🙂
(Juan David)
El dijous passat vam tenir la primera sessió d’exposició de la nostra obra “When I hear a teenager talking about true love”.
Primer, vam estar esperant durant una hora aproximadament, mentre es feien proves de so, resoldre dubtes i posar part de la decoració. Després, va anar venint gent; desconeguts, professors i famílies i, a continuació, se’ls va presentar el que faríem.
Els vam fer passar endins per a la projecció de la peça i després dels aplaudiments, tots sortim de nou per a respondre a les preguntes dels espectadors (pot ser que això durés mitja hora).
Després de la ronda de preguntes i agraïments ens acomiadem de la majoria, piquem una mica de menjar i cadascun es va anar a la seva casa.
P.D: La Joana ens va prometre que aquest dijous en l’esdeveniment de la model, ens convidaria a un kebab.
(Aina)
