Una tarda que no oblidarem a l’Institut La Ribera de Montcada i Reixac: nervis, emocions i repte assolit. Us deixem el reportatge que ha fet el diari local La Veu de Montcada sobre la sessió oberta.
Gràcies a tot el professorat i institucions que van dedicar-nos el seu temps a escoltar-nos, donar suport i ajudar a millorar. Gràcies a la classe de 3r d’ESO D’En Residència que es va mostrar en tot moment treballador, implicat, responsable i motivat.
https://laveu.cat/etiqueta/en-residencia/
Patxi Vazili, un productor i un campió 😀.
Ha vingut a La Ribera a ajudar-nos a crear més música per als nostres raps.
Vam agafar uns instruments aleatoris de la nostra aula de música i cada vegada gravàvem un so diferent, el d’una guitarra, piano, tambor, flauta, etc. Amb tots els sons recopilats, el Patxi va crear una cançó com a exemple, després, vam sortir per grups per crear la nostra pròpia. Va ser increïble veure com qualsevol so es pot modificar per crear una base instrumental.
Les valoracions dels nostres companys sobre la creació musical:
RIHAB SOLIMANI: L’altre dia va venir un home que es diu Ivan, ens va ensenyar com crear ritmes, ens va explicar que era un “loop”, era impressionant perquè no sabia res d’aquest tema. Poc després ens va donar una tauleta a cadascú més uns auriculars, amb això vam crear el nostre propi ritme, he après molt a la marxa i he gaudit d’aquesta activitat.
AMIRA BOUMAIZI: Aquell dia va ser un embolic total, no sabia el que explicarien. Era un món que desconeixia totalment, ja que normalment a les classes de música només treballem la seva història i no com tractar amb ella. Les paraules que utilitzaven eren molt estranyes, el programa era més complicat, encara així ens demanaven la construcció d’una nova cançó. No sabia que significaven aquells botons sonors, ni on havia de posar-los. El noi que ens explicava tot feia que sembles fàcil, però us puc assegurar que això era de tot menys senzill. Sincerament, encara no sé ni tocar, ni compondre una base, però igualment aquella sessió em va obrir els ulls, ja que ara sé que és un sample i com la gent d’ara fa cançons.
PAU ORTEGA: Aquesta classe ha sigut per ara millor i la més divertida, ja que hem pogut tocar instruments i fer un beat per fer servir en una cançó.
ÀLEX JIMÉNEZ: A mi m’ha agradat, ja que hem tocat instruments i després els hem modificat per poder fer una base.
NAGORE POZANCO: He après a fer una base i m’ha semblat molt interessant, però una mica lent. És molt impressionant el món de la música i tot el que es pot fer amb ella. Ens van explicar com crear la nostra pròpia cançó des de zero i podem observar tots els canvis que es poden fer en una petita base ja començada.
SALMA PONCE: He après a crear bases instrumentals i veure’l de més a prop. Fer una base per mi mateixa em va agradar i gravar els nostres instruments i fer la nostra cançó.
Ivan Vizcaya, l’amazing bèstia, productor i tècnic de so i un amic del Rodrigo, ha vingut a fer-nos un taller i ensenyar-nos com crear un sample.
Per això, ell va portar unes tauletes per tothom i ens va introduir una aplicació que es diu Koala Sampler, serveix per fer bases instrumentals i ritmes.
Cadascú va tenir l’oportunitat de crear la seva base amb sons que ens oferia l’app. Tot això amb la finalitat d’aconseguir una melodia de fons pels nostres raps.
S A M P L E
En les darreres sessions, el Rodrigo ens ha introduït un nou concepte: el sample.
Per mostrar-nos que és el sample, ens ha posat dues cançons, http://img.youtube.com/vi/uxpDa-c-4Mc/sddefault.jpg (Hotline Bling-Drake) i http://img.youtube.com/vi/ViwtNLUqkMY/sddefault.jpg (Crazy in Love-Beyoncé i Jay Z)
També hem vist la diferència entre el sample, cover i plagi:
Durant l’època del hip-hop, es va posar en dubte el concepte del sample, i es va interpretar com a plagi, en conseqüència, es va crear també el plagi. Per això, actualment existeix el copyright, o també conegut com a drets d’autor.
Avui en dia, ens hem adonat que gairebé sempre tornem al passat per crear i inspirar-nos quan volem fer una nova música.
PLA DE CANÇÓ:
EL COPYRIGHT
Què és el copyright?
El copyright es fa servir per descriure els drets dels creadors sobre les seves obres literàries i artístiques també és un tipus de propietat intel·lectual que atorga al seu propietari el dret exclusiu de copiar i distribuir una obra creativa i normalment durant un temps limitat.
Quan caduca els drets d’autor (copyright) d’un llibre?
Per a una obra anònima, una obra pseudònima o una obra feta per contracte, el dret d’autor té una vigència de 95 anys a partir de l’any de la primera publicació o de 120 anys a partir de l’any de la seva creació, cosa que expiri primer.
Quan caduca els drets d’autor (copyright) d’una cançó
El termini general dels drets d’explotació de l’obra és la vida de l’autor i setanta anys després de la seva mort.
Steamboat Willie (primer Mickey Mouse) és de domini públic?
Les lleis de drets d’autor als EUA estableixen que els drets poden estar reservats durant 95 anys, cosa que significa que els personatges del curt Steamboat Willie van entrar al domini públic aquest dilluns, 1 de gener de 2024.
Què és el copyleft?
El copyleft engloba els tipus de llicències amb què un autor allibera algun dels seus drets com, per exemple, el dret a fer còpies de l’obra, amb ànim de lucre o sense. També com a copyleft es coneix tot un conjunt de llicències que poden aplicar-se a creacions informàtiques, artístiques, etc. Els defensors del copyleft consideren les lleis de drets d’autor com una manera de restringir el dret de fer i redistribuir còpies d’un treball.
Els nous conceptes sobre què és còpia i què és legal o il·legal ens han fet reflexionar sobre les següents qüestions, amb les que hem establert un diàleg a l’aula:
Aleshores si jo faig un Fan Art de Dragon ball es considera plagi o no? Aleshores aquest Fun Art el podria vendre tot i tenir copyleft?
No, no es consideraria plagi perquè: Quan parlem de Fan Art generalment parlem de dibuixos, il·lustracions, fotografies, que determinats artistes han creat determinats a partir d’uns universos prèviament dissenyats, els quals, generalment, van associats a la cultura de masses. És a dir, videojocs, còmics, llibres… Per posar alguns exemples, tant l’univers Marvel com Joc de Trons, com Final Fantasy o el Senyor dels Anells inspiren milions de creadors a tot el món.
Així, tot això si ho aterrem a l’argot jurídic podem dir que:
En termes de dret de propietat intel·lectual el Fan Art es considera una obra derivada, cosa que vol dir que es reconeixen com una transformació d’una obra prèviament existent.
Però, què són les obres derivades?
Les obres derivades segons l’article 11 de la Llei de propietat intel·lectual són aquelles obres creades a partir d’una o altres ja existents. Per tant, s’estableix que s’han de respectar els drets d’autor que versen sobre l’obra original. Això es tradueix que si l’obra original té copyright (Osseja, que l’autor es reserva tots els seus drets) i no s’han alliberat els drets de transformació a través de, per exemple, una llicència Creative Commons, hem de demanar permís al titular dels drets abans de fer la nostra obra derivada.
També “està estrictament prohibit carregar il·lustracions que es derivin de les fotografies o els treballs artístics d’una altra persona i constitueix una violació del contracte d’afiliació. No pots utilitzar imatges que no hagis creat com a referència per a les teves il·lustracions, independentment de si aquesta referència és un dibuix, renderitzat en 3D, fotografia, imatge treta d’Internet o escanejada d’un llibre o revista.”
Reflexió per a preparar la sessió oberta
