Una tarda que no oblidarem a l’Institut La Ribera de Montcada i Reixac: nervis, emocions i repte assolit. Us deixem el reportatge que ha fet el diari local La Veu de Montcada sobre la sessió oberta.
Gràcies a tot el professorat i institucions que van dedicar-nos el seu temps a escoltar-nos, donar suport i ajudar a millorar. Gràcies a la classe de 3r d’ESO D’En Residència que es va mostrar en tot moment treballador, implicat, responsable i motivat.
https://laveu.cat/etiqueta/en-residencia/
Patxi Vazili, un productor i un campió 😀.
Ha vingut a La Ribera a ajudar-nos a crear més música per als nostres raps.
Vam agafar uns instruments aleatoris de la nostra aula de música i cada vegada gravàvem un so diferent, el d’una guitarra, piano, tambor, flauta, etc. Amb tots els sons recopilats, el Patxi va crear una cançó com a exemple, després, vam sortir per grups per crear la nostra pròpia. Va ser increïble veure com qualsevol so es pot modificar per crear una base instrumental.
Les valoracions dels nostres companys sobre la creació musical:
RIHAB SOLIMANI: L’altre dia va venir un home que es diu Ivan, ens va ensenyar com crear ritmes, ens va explicar que era un “loop”, era impressionant perquè no sabia res d’aquest tema. Poc després ens va donar una tauleta a cadascú més uns auriculars, amb això vam crear el nostre propi ritme, he après molt a la marxa i he gaudit d’aquesta activitat.
AMIRA BOUMAIZI: Aquell dia va ser un embolic total, no sabia el que explicarien. Era un món que desconeixia totalment, ja que normalment a les classes de música només treballem la seva història i no com tractar amb ella. Les paraules que utilitzaven eren molt estranyes, el programa era més complicat, encara així ens demanaven la construcció d’una nova cançó. No sabia que significaven aquells botons sonors, ni on havia de posar-los. El noi que ens explicava tot feia que sembles fàcil, però us puc assegurar que això era de tot menys senzill. Sincerament, encara no sé ni tocar, ni compondre una base, però igualment aquella sessió em va obrir els ulls, ja que ara sé que és un sample i com la gent d’ara fa cançons.
PAU ORTEGA: Aquesta classe ha sigut per ara millor i la més divertida, ja que hem pogut tocar instruments i fer un beat per fer servir en una cançó.
ÀLEX JIMÉNEZ: A mi m’ha agradat, ja que hem tocat instruments i després els hem modificat per poder fer una base.
NAGORE POZANCO: He après a fer una base i m’ha semblat molt interessant, però una mica lent. És molt impressionant el món de la música i tot el que es pot fer amb ella. Ens van explicar com crear la nostra pròpia cançó des de zero i podem observar tots els canvis que es poden fer en una petita base ja començada.
SALMA PONCE: He après a crear bases instrumentals i veure’l de més a prop. Fer una base per mi mateixa em va agradar i gravar els nostres instruments i fer la nostra cançó.
Ivan Vizcaya, l’amazing bèstia, productor i tècnic de so i un amic del Rodrigo, ha vingut a fer-nos un taller i ensenyar-nos com crear un sample.
Per això, ell va portar unes tauletes per tothom i ens va introduir una aplicació que es diu Koala Sampler, serveix per fer bases instrumentals i ritmes.
Cadascú va tenir l’oportunitat de crear la seva base amb sons que ens oferia l’app. Tot això amb la finalitat d’aconseguir una melodia de fons pels nostres raps.
S A M P L E
En les darreres sessions, el Rodrigo ens ha introduït un nou concepte: el sample.
Per mostrar-nos que és el sample, ens ha posat dues cançons, http://img.youtube.com/vi/uxpDa-c-4Mc/sddefault.jpg (Hotline Bling-Drake) i http://img.youtube.com/vi/ViwtNLUqkMY/sddefault.jpg (Crazy in Love-Beyoncé i Jay Z)
També hem vist la diferència entre el sample, cover i plagi:
Durant l’època del hip-hop, es va posar en dubte el concepte del sample, i es va interpretar com a plagi, en conseqüència, es va crear també el plagi. Per això, actualment existeix el copyright, o també conegut com a drets d’autor.
Avui en dia, ens hem adonat que gairebé sempre tornem al passat per crear i inspirar-nos quan volem fer una nova música.
PLA DE CANÇÓ:
EL COPYRIGHT
Què és el copyright?
El copyright es fa servir per descriure els drets dels creadors sobre les seves obres literàries i artístiques també és un tipus de propietat intel·lectual que atorga al seu propietari el dret exclusiu de copiar i distribuir una obra creativa i normalment durant un temps limitat.
Quan caduca els drets d’autor (copyright) d’un llibre?
Per a una obra anònima, una obra pseudònima o una obra feta per contracte, el dret d’autor té una vigència de 95 anys a partir de l’any de la primera publicació o de 120 anys a partir de l’any de la seva creació, cosa que expiri primer.
Quan caduca els drets d’autor (copyright) d’una cançó
El termini general dels drets d’explotació de l’obra és la vida de l’autor i setanta anys després de la seva mort.
Steamboat Willie (primer Mickey Mouse) és de domini públic?
Les lleis de drets d’autor als EUA estableixen que els drets poden estar reservats durant 95 anys, cosa que significa que els personatges del curt Steamboat Willie van entrar al domini públic aquest dilluns, 1 de gener de 2024.
Què és el copyleft?
El copyleft engloba els tipus de llicències amb què un autor allibera algun dels seus drets com, per exemple, el dret a fer còpies de l’obra, amb ànim de lucre o sense. També com a copyleft es coneix tot un conjunt de llicències que poden aplicar-se a creacions informàtiques, artístiques, etc. Els defensors del copyleft consideren les lleis de drets d’autor com una manera de restringir el dret de fer i redistribuir còpies d’un treball.
Els nous conceptes sobre què és còpia i què és legal o il·legal ens han fet reflexionar sobre les següents qüestions, amb les que hem establert un diàleg a l’aula:
Aleshores si jo faig un Fan Art de Dragon ball es considera plagi o no? Aleshores aquest Fun Art el podria vendre tot i tenir copyleft?
No, no es consideraria plagi perquè: Quan parlem de Fan Art generalment parlem de dibuixos, il·lustracions, fotografies, que determinats artistes han creat determinats a partir d’uns universos prèviament dissenyats, els quals, generalment, van associats a la cultura de masses. És a dir, videojocs, còmics, llibres… Per posar alguns exemples, tant l’univers Marvel com Joc de Trons, com Final Fantasy o el Senyor dels Anells inspiren milions de creadors a tot el món.
Així, tot això si ho aterrem a l’argot jurídic podem dir que:
En termes de dret de propietat intel·lectual el Fan Art es considera una obra derivada, cosa que vol dir que es reconeixen com una transformació d’una obra prèviament existent.
Però, què són les obres derivades?
Les obres derivades segons l’article 11 de la Llei de propietat intel·lectual són aquelles obres creades a partir d’una o altres ja existents. Per tant, s’estableix que s’han de respectar els drets d’autor que versen sobre l’obra original. Això es tradueix que si l’obra original té copyright (Osseja, que l’autor es reserva tots els seus drets) i no s’han alliberat els drets de transformació a través de, per exemple, una llicència Creative Commons, hem de demanar permís al titular dels drets abans de fer la nostra obra derivada.
També “està estrictament prohibit carregar il·lustracions que es derivin de les fotografies o els treballs artístics d’una altra persona i constitueix una violació del contracte d’afiliació. No pots utilitzar imatges que no hagis creat com a referència per a les teves il·lustracions, independentment de si aquesta referència és un dibuix, renderitzat en 3D, fotografia, imatge treta d’Internet o escanejada d’un llibre o revista.”
Reflexió per a preparar la sessió oberta
Avui hem començat la sessió introduint el concepte “Bombo Caixa”, la manera com nosaltres marquem el ritme. Primer de tot, vam escoltar la història del rap, que es va originar als Estats Units, concretament Nova York a un dels barris marginals que s’anomenava Bronx.
Vam utilitzar la metàfora de “la coctelera” per explicar la barreja de persones de diferents orígens i persones pobres que hi vivien al Bronx, però, concretament, vam parlar dels Porto-riquenys. També, vam parlar de l’origen de les bandes de carrer.
En Rodrigo portava una xapa a la samarreta, ens va explicar que era, d’una banda popular formada per Porto-riquenys. Aquesta va lluitar pels seus drets de forma pacífica i en Rodrigo ens va explicar que aquesta banda es va adonar que l’ús de la violència entre les diferents bandes de carrer provocava que es matessin entre tots, i van decidir que no es barallarien, però que competirien en una baralla verbal, una baralla de rap i dansa.
Després vam començar a cantar i escriure el nostre propi rap amb les nostres pròpies barres amb el primer que se’ns venia al cap. La barra és una frase del rap, se semblen als poemes. A les poesies hi tenim versos, mentre que al rap hi tenim barres.
Dijous passat vam fer la Sessió final pel nostre barri. Va ser una experiència diferent i enriquidora que ens va permetre mostrar la nostra feina final. En primer lloc, ens anàvem desplaçant amb un gran altaveu fent sonar les nostres cançons, els raps que hem creat, cadascú motivat per diferents interessos. Després, ens aturàvem en aquells llocs que havíem decidit i recitàvem les lletres o molts ens vam atrevir a RAPEJAR!!! Seguint el ritme i les indicacions d’en Rodrigo. Al final, no ens va fer tanta vergonya…o la vam superar!!!
A més, hem creat un canal de YOUTUBE i hem penjat les nostres cançons!!! Aquí us deixem el fanzine de totes les nostres lletres i, a més, el QR perquè ens escolteu!!! També teniu les imatges de la nostra deriva!!! i el reportatge del diari local La Veu de Montcada!
Moltes gràcies Rodrigo Laviña!!! Esperem veure’t molt aviat!
Aquí va el QR amb les nostres veus!!! És una passada!!! Escolteu-lo!
Com tot artista, estem preparant la sessió final. Hem decidit que farem una deriva, ja que hem treballat l’eix del territori, i hem reflexionat si podem deixar EMPREMTA en ell, o bé, el territori on vivim ens marca a nosaltres creant la nostra IDENTITAT. Farem unes parades en llocs específics de Montcada que són importants per nosaltres, ja que també hem treballat la nostra BIOGRAFIA. Per exemple, el pare d’una companya no pot caminar i així podrà sortir al balcó i escoltar-la o perquè és un espai íntim i acollidor, o bé, perquè hi ha gent i vida escolar com el Carrer Major.
En primer lloc, per preparar la deriva, vam sortir i vam fotografiar els indrets on cadascú cantarà o recitarà la seva composició musical. Aquí us deixem algunes de les parades que farem durant el recorregut:
Començarem i acabarem a l’Institut de La Ribera!
Durant aquest darrer trimestre hem treballat LA PARAULA, però per poder escriure-la i expressar-la, primer hem de saber què sentim. Per aquest motiu, hem parlat dels DRACS interiors que tenim dins nostre. Uns dracs que pels cartògrafs medievals eren un símbol de perill , però que pels aventurers van ser interpretats com oportunitats de descobrir nous mons, com els nostres mons interiors. Aquesta metàfora ha sigut el nostre punt de partida de la nostra la creació artística.
A més, vam estar reflexionant i vam fer un esquema per tenir les idees clares abans de començar a escriure les nostres lletres.
Com ja hem dit anteriorment en el blog, la primera via de reflexió en aquest programa d’En Residència ha sigut el redescobriment del nostre entorn, veure el nostre municipi amb uns altres ulls, treballar el territori. La segona via de reflexió, se centrava en la nostra pròpia vida, la biografia. En tercer i últim lloc, comencem el camí cap a la reflexió sobre la identitat. Per aquest motiu, en una de les darreres sessions del curs, vam reflexionar sobre els diferents artistes que eren fills i filles de Montcada, en especial, de Joan Capella.
Joan Capella va néixer el 27 d’octubre del 1927 a Montcada i Reixac, es considerava artista i pintor, i a través d’ell hem après que Montcada té una projecció internacional en el món de l’art. Al principi de la sessió, tots ens vam mostrar incrèduls de què algú de Montcada hagués pogut gaudir de certa fama, encara menys, un artista.
Aquest pintor cubista va dissenyar el logo del nostre institut i va donar valor a la quotidianitat del nostre poble, amb la seva visió i les diferents influències artístiques, va tenir un ampli reconeixement de les seves obres pictòriques.
Aquest fet ens va sorprendre molt perquè no pensàvem que cap artista es fixaria en el nostre poble i li donaria el valor que li va donar ell.
Ermita de Sant Pere de Reixac per Joan Capella.
