BOMBO-CAIXA. El rap

Avui hem començat la sessió introduint el concepte “Bombo Caixa”, la manera com nosaltres marquem el ritme. Primer de tot, vam escoltar la història del rap, que es va originar als Estats Units, concretament Nova York a un dels barris marginals que s’anomenava Bronx. 

Vam utilitzar la metàfora de “la coctelera” per explicar la barreja de persones de diferents orígens i persones pobres que hi vivien al Bronx, però, concretament, vam parlar dels Porto-riquenys. També, vam parlar de l’origen de les bandes de carrer.

En Rodrigo portava una xapa a la samarreta, ens va explicar que era, d’una banda popular formada per Porto-riquenys. Aquesta va lluitar pels seus drets de forma pacífica i en Rodrigo ens va explicar que aquesta banda es va adonar que l’ús de la violència entre les diferents bandes de carrer provocava que es matessin entre tots, i van decidir que no es barallarien, però que competirien en una baralla verbal, una baralla de rap i dansa.

Després vam començar a cantar i escriure el nostre propi rap amb les nostres pròpies barres amb el primer que se’ns venia al cap. La barra és una frase del rap, se semblen als poemes. A les poesies hi tenim versos, mentre que al rap hi tenim barres. 

LA IDENTITAT AMB JOAN CAPELLA.

Com ja hem dit anteriorment en el blog, la primera via de reflexió en aquest programa d’En Residència ha sigut el redescobriment del nostre entorn, veure el nostre municipi amb uns altres ulls, treballar el territori. La segona via de reflexió, se centrava en la nostra pròpia vida, la biografia. En tercer i últim lloc, comencem el camí cap a la reflexió sobre la identitat. Per aquest motiu, en una de les darreres sessions del curs, vam reflexionar sobre els diferents artistes que eren fills i filles de Montcada, en especial, de Joan Capella. 

Joan Capella va néixer el 27 d’octubre del 1927 a Montcada i Reixac, es considerava artista i pintor, i a través d’ell hem après que Montcada té una projecció internacional en el món de l’art. Al principi de la sessió, tots ens vam mostrar incrèduls de què algú de Montcada hagués pogut gaudir de certa fama, encara menys, un artista.

Aquest pintor cubista va dissenyar el logo del nostre institut i va donar valor a la quotidianitat del nostre poble, amb la seva visió i les diferents influències artístiques, va tenir un ampli reconeixement de les seves obres pictòriques.

Aquest fet ens va sorprendre molt perquè no pensàvem que cap artista es fixaria en el nostre poble i li donaria el valor que li va donar ell.

Ermita de Sant Pere de Reixac per Joan Capella.

QUÈ ESTEM APRENENT?

El dilluns dia 4, la nostra tutora, Magnòlia, ens va preguntar

“Què esteu aprenent amb aquest projecte?”

Al principi, les idees van ser molt diferents, sense una idea principal ni pensant amb reflexió. Vam decidir ajuntar-nos en grup i anar pensant el que realment estem aprenent. Així doncs, pensant, escrivint i llegint el que havíem posat en grans fulls, tots vam coincidir que estàvem aprenent a:

“Mirar Montcada d’un altre punt de vista”

  • Buscar i observar l’art i la creativitat que ens envolta.
  • Adonar-nos de què hem de canviar llocs de Montcada.
  • Expressar-nos de formes diferents.
  • La història d’alguns carrers de Montcada. 
  • Normalitzar ambients hostils del nostre poble.
  • Parlar més personalment del nostre interior, amb confiança, com una família. 
  • Que al llarg de la nostra vida, havíem recorregut a l’art per expressar com ens sentíem.

Llavors, la tutora, ens va fer la segona pregunta:

“Què podeu aportar per En Residència?”

Vam respondre que nosaltres podem aportar moltes coses, només que a vegades ens costa trobar-les, però amb aquesta sessió, ens vam poder adonar de tot el que podem aportar:

  • El fet de ser comprensius.
  • La nostra capacitat per escoltar a la gent, adults i joves.
  • El punt de vista d’un adolescent.
  • El nostre art.
  • Els nostres coneixements.
  • La tècnica de socialitzar des de la valoració.
  • L’habilitat lingüística com l’escriptura.
  • L’habilitat artística del dibuix.
  • La nostra opinió.
  • La nostra gràcia enfront de la vida.
  • La nostra felicitat.

Tot això que hem escrit és del que estem prenent consciència d’haver après i el que podem fer, amb tot, ens adonem que som molt més intel·ligents i creatius del que realment pensàvem. Només cal adonar-se’n i trobar el que podem aportar.

LES CARTES QUE ENS GUIEN

A finals de novembre, vam sortir al carrer a fer una activitat que consistia en unes cartes que vam dissenyar nosaltres mateixos el dilluns de la mateixa setmana. Cadascun de nosaltres vam escriure unes direccions o indicacions diferents en unes targetes. Com per exemple “camina fins que trobis…” “Para quan vegis…”

Abans de començar, vam anar fins al mig del carrer Major, i vam començar a agafar cartes. Aquestes ens van guiar a diferents llocs del municipi. Va arribar un moment que ens vam dirigir cap al polígon de la Ferreria, en Rodrigo i Marc es van estranyar per on vivíem, per les condicions tan industrials que ens envolten. Es van fixar en les vies del tren que ens creuen contínuament en el cel, i es van sorprendre. Nosaltres, no ens va sorprendre, ja que vam néixer aquí i ja estàvem acostumats. El que ens va sobtar va ser la seva actitud enfront una situació, per nosaltres, quotidiana.

Un cop al polígon, ens vam aturar i vam reflexionar. Al nostre voltant, hi havia naus industrials, fàbriques i a més a més una benzinera davant d’un altre institut de la nostra localitat amb una enorme torre elèctrica enfront. Vam adonar-nos que estàvem tan acostumats que no ens havíem adonat de la quantitat de brutícia i contaminació que hi ha al nostre voltant. Al voltant de la joventut.

LA NOSTRA VIDA EN OBJECTES

El dijous passat vam portar cadascun un objecte que significa alguna cosa per a nosaltres i també vam treballar el segon aspecte del projecte, la biografia. Ens vam asseure en rotllana i cadascú va començar a explicar i mostrar el que ha portat.

Durant aquesta activitat en rotllana van sortir aspectes molt personals, anècdotes divertides, experiències diferents tot comentant alguns dels  objectes que tenien relació amb la nostra infància i que són importants per a nosaltres. Vam recordar, també, familiars que ja no estan amb nosaltres i que trobem a faltar, antigues amistats, anècdotes de la infància i els nostres passatemps i com ens distraiem en moments d’avorriment i de com ara poden o no ser ja tan importants com ho havien sigut.

A poc a poc, vam aprendre l’important que havien sigut aquells moments, emocions i objectes per a nosaltres. La infància ens va ensenyar com ens hem fet grans al llarg del temps, la família, el més important per a molts de nosaltres i com els trobem a faltar, amb els amics/amigues que són parts crucials de la nostra vida. Recuperant els records sobre la infància tornem darrere a veure el que hem viscut i el temps que ha passat i amb aquesta visió, ens adonem del que ens agrada i del que considerem important. Així doncs, amb aquesta activitat, hem après a donar VALOR a tot el que hem viscut i el que hem crescut. Ens ha ajudat a conèixer més sobre nosaltres i els nostres companys.