LA SESSIÓ FINAL: DRAC, BARRA, EMPREMTA.

Dijous passat vam fer la Sessió final pel nostre barri. Va ser una experiència diferent i enriquidora que ens va permetre mostrar la nostra feina final. En primer lloc, ens anàvem desplaçant amb un gran altaveu fent sonar les nostres cançons, els raps que hem creat, cadascú motivat per diferents interessos. Després, ens aturàvem en aquells llocs que havíem decidit i recitàvem les lletres o molts ens vam atrevir a RAPEJAR!!! Seguint el ritme i les indicacions d’en Rodrigo. Al final, no ens va fer tanta vergonya…o la vam superar!!!

A més, hem creat un canal de YOUTUBE i hem penjat les nostres cançons!!! Aquí us deixem el fanzine de totes les nostres lletres i, a més, el QR perquè ens escolteu!!! També teniu les imatges de la nostra deriva!!! i el reportatge del diari local La Veu de Montcada!

Moltes gràcies Rodrigo Laviña!!! Esperem veure’t molt aviat!

Aquí va el QR amb les nostres veus!!! És una passada!!! Escolteu-lo!

PREPARACIÓ SESSIÓ FINAL

Com tot artista, estem preparant la sessió final. Hem decidit que farem una deriva, ja que hem treballat l’eix del territori, i hem reflexionat si podem deixar EMPREMTA en ell, o bé, el territori on vivim ens marca a nosaltres creant la nostra IDENTITAT. Farem unes parades en llocs específics de Montcada que són importants per nosaltres, ja que també hem treballat la nostra BIOGRAFIA. Per exemple, el pare d’una companya no pot caminar i així podrà sortir al balcó i escoltar-la o perquè és un espai íntim i acollidor, o bé, perquè hi ha gent i vida escolar com el Carrer Major.

En primer lloc, per preparar la deriva, vam sortir i vam fotografiar els indrets on cadascú cantarà o recitarà la seva composició musical. Aquí us deixem algunes de les parades que farem durant el recorregut:

Començarem i acabarem a l’Institut de La Ribera!

El nostre paisatge emocional

Durant aquest darrer trimestre hem treballat LA PARAULA, però per poder escriure-la i expressar-la, primer hem de saber què sentim. Per aquest motiu, hem parlat dels DRACS interiors que tenim dins nostre. Uns dracs que pels cartògrafs medievals eren un símbol de perill , però que pels aventurers van ser interpretats com oportunitats de descobrir nous mons, com els nostres mons interiors. Aquesta metàfora ha sigut el nostre punt de partida de la nostra la creació artística.

A més, vam estar reflexionant i vam fer un esquema per tenir les idees clares abans de començar a escriure les nostres lletres.

LA SESSIÓ OBERTA

Una tarda que no oblidarem a l’Institut La Ribera de Montcada i Reixac: nervis, emocions i repte assolit. Us deixem el reportatge que ha fet el diari local La Veu de Montcada sobre la sessió oberta.

Gràcies a tot el professorat i institucions que van dedicar-nos el seu temps a escoltar-nos, donar suport i ajudar a millorar. Gràcies a la classe de 3r d’ESO D’En Residència que es va mostrar en tot moment treballador, implicat, responsable i motivat.

https://laveu.cat/etiqueta/en-residencia/

BOMBO-CAIXA. El rap

Avui hem començat la sessió introduint el concepte “Bombo Caixa”, la manera com nosaltres marquem el ritme. Primer de tot, vam escoltar la història del rap, que es va originar als Estats Units, concretament Nova York a un dels barris marginals que s’anomenava Bronx. 

Vam utilitzar la metàfora de “la coctelera” per explicar la barreja de persones de diferents orígens i persones pobres que hi vivien al Bronx, però, concretament, vam parlar dels Porto-riquenys. També, vam parlar de l’origen de les bandes de carrer.

En Rodrigo portava una xapa a la samarreta, ens va explicar que era, d’una banda popular formada per Porto-riquenys. Aquesta va lluitar pels seus drets de forma pacífica i en Rodrigo ens va explicar que aquesta banda es va adonar que l’ús de la violència entre les diferents bandes de carrer provocava que es matessin entre tots, i van decidir que no es barallarien, però que competirien en una baralla verbal, una baralla de rap i dansa.

Després vam començar a cantar i escriure el nostre propi rap amb les nostres pròpies barres amb el primer que se’ns venia al cap. La barra és una frase del rap, se semblen als poemes. A les poesies hi tenim versos, mentre que al rap hi tenim barres. 

LA IDENTITAT AMB JOAN CAPELLA.

Com ja hem dit anteriorment en el blog, la primera via de reflexió en aquest programa d’En Residència ha sigut el redescobriment del nostre entorn, veure el nostre municipi amb uns altres ulls, treballar el territori. La segona via de reflexió, se centrava en la nostra pròpia vida, la biografia. En tercer i últim lloc, comencem el camí cap a la reflexió sobre la identitat. Per aquest motiu, en una de les darreres sessions del curs, vam reflexionar sobre els diferents artistes que eren fills i filles de Montcada, en especial, de Joan Capella. 

Joan Capella va néixer el 27 d’octubre del 1927 a Montcada i Reixac, es considerava artista i pintor, i a través d’ell hem après que Montcada té una projecció internacional en el món de l’art. Al principi de la sessió, tots ens vam mostrar incrèduls de què algú de Montcada hagués pogut gaudir de certa fama, encara menys, un artista.

Aquest pintor cubista va dissenyar el logo del nostre institut i va donar valor a la quotidianitat del nostre poble, amb la seva visió i les diferents influències artístiques, va tenir un ampli reconeixement de les seves obres pictòriques.

Aquest fet ens va sorprendre molt perquè no pensàvem que cap artista es fixaria en el nostre poble i li donaria el valor que li va donar ell.

Ermita de Sant Pere de Reixac per Joan Capella.