1-Introducció Rodrigo i Marc
El Rodrigo és un artista de rap que ha vingut al nostre institut per a fer un projecte que desenvolupa la creativitat. Amb els seus coneixements ens ajuda a reflexionar i aprendre a cantar rap, normalment en català. Quan el vam conèixer ens va sorprendre molt la seva alçada, ja que mesura aproximadament dos metres. Té una banda que es diu “Extraño Weys”. Generalment, ens va sorprendre molt la seva manera de pensar i com observava les coses des d’un punt de vista diferent. El que per nosaltres és una marca d’una fulla a terra, per a ell és molt més que això. Gràcies a ell estem aprenent a mirar les coses més enllà del que són.
El Marc també està amb nosaltres alguns dies, és un mediador. Coordina una mica els alumnes, el Rodrigo i la professora. Ens va semblar una persona molt amable, ell també ens fa fotos a nosaltres i al paisatge quan anem d’excursió.
2. La Valentine
La Valentine és un dels barris més pobres de Montcada i Reixac, diuen que també és perillós, o almenys, aquesta és la fama que té. Va rebre aquest nom de la coneguda empresa de pintures La Valentine i es creu que tots els apartaments, en els quals ara vivim la gent normal, abans vivien els treballadors de la fàbrica de pintura, ja que les cases són petites i la majoria no tenen balcó, si ara tenen és perquè s’han reformat.
El camí que vam fer amb el Rodrigo va ser de l’institut al pi gran que hi ha just davant de l’entrada al barri i li vam explicar totes les nostres impressions sobre el barri i les històries que han succeït. Després d’això, vam passar per la zona que està al davant de les vies del tren. Vam explicar que allà solien haver-hi rates o insectes en general i que quan dorms pots sentir els trens que hi passen o notes trontollar el teu llit. Per una altra banda, alguns companys va dir que el més bonic de La Valentine és al matí, quan surt el sol. Més tard i per últim, ens vam quedar al costat d’un bar i vam decidir anar a Can Sant Joan, coneguda com a “Bifurcació”.
4. Barri de Can Sant Joan, Bifurcació
Vam anar a Bifurcació, el barri de “Can Sant Joan”, i cadascun va estar compartint les seves experiències en el barri. Caminant, vam veure una paret on hi havia un poema escrit per León Felipe (un poeta espanyol representant dels creadors exiliats després de la Guerra Civil) que deia així:
“Voy con las riendas tensas y refrenando el vuelo. Porque no és lo que importa llegar solos ni pronto, sino con todos y a tiempo.”
–León Felipe
Ens va sorprendre trobar aquest escrit al mig del carrer, però ens va agradar la manera com estava dibuixat (grafiti) i al nostre artista, Rodrigo, també va pensar que és una frase bonica i al nostre mediador, Marc, també li va cridar l’atenció.
5. Impressions de tota la deriva
El dijous 2 de novembre de 2023, el grup d’En Residència de l’institut La Ribera de Montcada i Reixac vam fer un Tour al Rodrigo, el nostre artista, pels nostres barris: la Valentine, Bifurcació i el mirador.
Ens va semblar molt reflectiu, ja que encara que vivim aquí i hem passat pels carrers d’aquest poble moltes vegades, hi havia coses que no havíem vist mai, com per exemple, el mural amb el poema de León Felipe que no ens havíem fixat mai que hi era, gràcies al Rodrigo ens hem adonat de moltes situacions que hi ha a Montcada que sense la seva ajuda no ens hauríem fixat. A la vegada que nosaltres aprenem a veure de nou llocs de la nostra ciutat, li expliquem a ell i en Rodrigo també aprèn coses noves i curiositats de la nostra localitat, així com llocs nous que mai havia vist.
Un pot pensar que ja coneix tot d’on viu, però cada dia descobreixes llocs nous en mirar-los amb uns altres ulls, i això és gràcies a en Rodrigo.
6. El mirador
El darrer dia vam anar al mirador de dalt de Bifurcació, el barri de Can Sant Joan, el qual fa frontera amb Vallbona i estava una mica lluny, era a dalt de tot de la muntanya. En arribar a dalt, vam veure les vistes, on es veia tot Can Sant Joan i gran part de La Valentine, Vallbona, Barcelona, Ciutat meridiana, Torre Baró i Santa Coloma. Molts són llocs molt especials per a mi i per altres persones del grup, on hem crescut i estimat la nostra gent. La majoria vam aprofitar el temps que teníem allà a dalt per desconnectar asseguts, observant. Altres van aprofitar per parlar i assenyalar llocs on tenen records d’infància, família i amics; i comentar-los amb els companys, va ser una experiència molt bonica.
