A vegades, en el nostre viatge creatiu, les coses no surten com esperàvem. Els quaderns d’artista, com nosaltres, passen per moments d’ús intens i, com a resultats d’aquests moments de treball, poden començar a mostrar signes de desgast. Les grapes surten, les pàgines es desenganxen i el quadern, que ens ha acompanyat en tant de temps, necessita ser restaurat. És una metàfora preciosa del procés creatiu: a vegades cal aturar-se, mirar el que hem fet i donar-li un espai de cura per poder seguir endavant.
En el marc del projecte «En residència», avui hem après a cosir els nostres quaderns de l’artista per reparar-los, per donar-los una nova vida. Aquesta tasca, tot i que sembla senzillament pràctica, porta amb ella una gran càrrega simbòlica. Restaurar un quadern no és només solucionar un problema de costura, és reconèixer que, com a artistes i com a persones, també nosaltres necessitem moments per reparar-nos, per cuidar el que s’ha malmès i per seguir creant amb més força.
El procés de cosir el nostre quadern, de reforçar-lo amb fils i agulles, ens ha ensenyat que no hi ha res de dolent en necessitar ajut, en reconèixer quan les coses no estan perfectes i en intentar posar-hi solució. La bellesa d’un quadern restaurat no està en la seva perfecció, sinó en el fet que ha sigut tractat amb cura, que li hem dedicat el temps necessari per recuperar-lo i que, gràcies a aquest procés, el podem seguir utilitzant en els nostres treballs futurs.
Aquesta experiència també ens ha recordat la importància de ser conscients de la nostra pròpia vulnerabilitat i de com, de vegades, fer un pas enrere, restaurar allò que s’ha desgastat, és necessari per continuar endavant. Igual que el nostre quadern, també nosaltres ens desgastem amb l’ús, i és important saber aturar-se, reparar-se, per continuar creixent i aprenent.
Així, de manera silenciosa i plena de significat, hem cosit els nostres quaderns de l’artista. Hem posat fil a l’agulla, literalment, per continuar construint, creant i creixent en aquest espai compartit que és «En residència». I amb cada punt de fil, hem après una altra lliçó important: la cura i l’empatia cap als nostres objectes, les nostres creacions i nosaltres mateixos.
