Mes: febrer de 2024

Després de l’última visita al MNAC (Romànic), i d’escoltar uns escrits que l’alumnat va fer abans de les vacances d’hivern on es posa de manifest la idea de viatge (en el sentit ampli de la paraula), la Nadia proposa “la creació d’una autopublicació (un fanzine) simulant els llibres de postals que es poden arrencar, i així experimentar amb diferents formats d’enquadernació. La idea és crear 3 postals individuals en les quals treballar conceptes de passat / present / futur (postals d’un viatge de vida)”.

Per començar amb la primera postal i explorar el passat, es parteix de El meu joc preferit de la meva infància, o la meva joguina preferida de la meva infantesa… (objecte de transició, record material). “Pensar i reflexionar quina era la joguina preferida quan era petit/a. Dibuixar-la amb el teu estil de dibuix. Cadascú la dibuixa amb les seves referències estètiques. (3 esbossos obligatoris, 3 propostes d’esbós de la mateixa joguina en diferents angles, postures, situacions)”.

Paral·lelament, es posen en joc dues propostes de referents BLEXBOLEX i OBEY per tal d’acompanyar la pràctica artística de l’alumnat, utilitzant en aquest cas les tècniques de tampons i stencil, i així dur a terme un procés de selecció, simplificació de la forma i abstracció del dibuix.

El 5 de desembre vam tornar al MNAC a visitar l’art romànic, una de les col·leccions de pintura mural medieval més importants del món. Tot i que ja vam estudiar l’Edat Mitjana, en aquesta visita ens vam centrar en observar l’estil de les pintures de l’època. Guiats per l’educadora Laia, vam aprendre a observar les característiques de les figures i durant la visita es van generar reflexions sobre com aquesta manera de dibuixar i pintar (els contorns, l’ús dels colors, les formes) pot dialogar amb alguns artistes del nostre món actual. Especialment, vam veure que els frontals d’altar, que ens expliquen històries de la Bíblia, tenen una composició molt semblant als còmics contemporanis. D’alguna manera, fins i tot l’obra de la Nadia pot connectar amb aquest art on gairebé no hi trobem paraules escrites sinó que utilitza el dibuix pur per a narrar històries i enviar missatges.

Després de la visita a les sales, vam pujar als terrats del museu (recordeu que hem conegut el MNAC del soterrani cap a dalt!) per veure com un artista contemporani, Antonio Ortega, ha agafat el Romànic com a inspiració per fer una escultura que també té una utilitat sorprenent com a parallamps: una altra manera de fer art que s’anomena “instal·lació”.

“La Laia va ser la que ens va anar explicant tot sobre l’exposició i va ser molt divertit com es anava explicant, perquè no va ser la típica sortida  avorrida on les explicacions són molt pesades i no volem ni escoltar, però ella ho va fer molt bé, fent dinàmiques” (DÉBORA).

“El Pantocràtor de Taüll és una de les obres que més em va impressionar. També perquè la meva mare és professora de ciències socials” (YASNA).

“Ens van explicar moltes coses amb les quals ens podem identificar en la vida d’ara” (NATALIA).