Autopublicació: Viatge de vida / present

Després de realitzar la presentació al professorat i compartir l’estat del projecte artístic, la Nadia planteja continuar l’autopublicació amb la segona postal i explorar el present. En aquest cas el punt de partida és Les persones que m’envolten, el meu cercle proper… (vincles que tenim). “Pensar en les connexions on ens sostenen i ens recolzem en el nostre dia a dia”.

Seguint el procés de la postal anterior, l’alumnat realitza un dibuix on esbossa les imatges entorn als seus vincles, i a continuació crea la postal mitjançant la tècnica del brodat. En aquest cas, la referent que es posa en joc és la publicació El cuerpo de Cristo de BEA LEMA.

Presentació del projecte al centre

La tarda de dimecres, 21 de febrer, va ser molt emocionant; havent arribat a la meitat del project, era el moment de revisar la feina feta, compartir-la i mirar cap al repte final. L’alumnat participant, conjuntament amb l’artista resident -Nadia Hafid- i els mediadors Joan Ivern (Experimentem) i David Pablo (MNAC), varen presentar el treball fet fins ara al professorat, la direcció i visitants de l’ICUB, el CRP de Sant Andreu i el Consorci d’Educació.

Vam parlar de la relació entre el romànic i els còmics de la Nadia, de com desenvolupar un projecte obert, sense final definit, de com fem servir les experiències pròpies de cada persona per treballar de manera artística, dels temes socials que podem explicar mitjançant l’art, dels processos ocults que transformen les coses…

Per l’equip va ser important, perquè ens va obligar a pensar i reflexionar sobre el que haviem fet, entendre l’evolució i acabar de trobar el sentit. Per l’alumnat, també va suposar enfrontar-se a explicar el seu treball davant el professorat.

El dia anterior vam estar parlant i acabant de polir el que diríem i faríem, en el meu cas em va tocar el sentit, que era explicar qui era la Nadia, que feia, i perquè, després vam explicar el romànic al MNAC, que vam unir amb el que fa la Nadia, en tercer lloc, vam parlar del leeds animation workshop, i també ho vam unir amb tot el que s’havia dit abans, i per tancar la nostra secció vam parlar dels fanzines. (NATALIA)

Van assistir tots els professors que ens donen classe a 4t d’ESO, però nosaltres el dia 15 de febrer vam fer unes invitacions personalitzades per a alguns professors que volíem que vinguessin si o si. En la portada de les invitacions estaven estampats els nostres tampons. (OLIVIA)

Vam dinar tots junts i vam tornar a l’institut per preparar tot i assajar. Van arribar molts profes, fins i tot, jo vaig contar unes 30 persones.  També van venir persones que treballen a En Residencia. Vam fer la presentació en tres grups, el meu grup va ser el primer, vam començar introduint-los sobre el procés ocult que hi ha quan fem una cosa i només mostrem el resultat final. El tema que vam escollir per presentar va ser sobre els ferments i les catacumbes del MNAC i del Balmes. Per a que els profes tinguessin més coneixement vam portar els pots que havíem fet amb cuchara per a que els oloressin. (DEBORA)

Jo vaig donar la benvinguda i amb el meu grup els hi vam explicar el que està ocult. La part oculta es la part que no es veu, és a dir la part del procés artístic. Va estar molt interessant fer aquesta presentació perquè el procés per fer guió em va aclarir totes les activitats que havíem fet i el perquè de cada activitat.  Per altra banda vam decidir quin seria el nostre projecte final. (YASNA)

Tots vam quedar molt satisfets i em va agradar l’experiència. Jo formava part del primer grup que va presentar i a mi em va agradar perquè amb la Yasna, la Débora i la Salma vam saber tots els membres del grup fer una bona part cadascú sense discutir ni res. (MARC)

Cada integrant del grup feia una part i la meva era explica el Romànic amb el MNAC i va ser una mica estressant  perquè estaven els profes de socials i pensava que el com digues alguna informació que no era… (ETHAN)

Cadascun de nosaltres va tenir el seu moment per explicar el que va fer i per què va ser important per a nosaltres. Una de les parts més guais va ser quan vam explicar com vam fer els nostres segells personals. Vam mostrar els segells que vam fer i per què vam triar aquests dissenys. (JOAQUÍN)

Per últim vam parlar sobre el viatge de vida i van presentar els treballs que havíem fet, els esbossos, els resultats finals i els tampons. Quan ja tots havíem parlar vam deixar que els profes ens fessin preguntes. A part d’això ens van felicitar i que ho havíem fet molt bé.  Jo crec que va ser molt bonic aquesta experiència de donar a conèixer el nostre treball. (DEBORA)

Autopublicació: Viatge de vida / passat

Després de l’última visita al MNAC (Romànic), i d’escoltar uns escrits que l’alumnat va fer abans de les vacances d’hivern on es posa de manifest la idea de viatge (en el sentit ampli de la paraula), la Nadia proposa “la creació d’una autopublicació (un fanzine) simulant els llibres de postals que es poden arrencar, i així experimentar amb diferents formats d’enquadernació. La idea és crear 3 postals individuals en les quals treballar conceptes de passat / present / futur (postals d’un viatge de vida)”.

Per començar amb la primera postal i explorar el passat, es parteix de El meu joc preferit de la meva infància, o la meva joguina preferida de la meva infantesa… (objecte de transició, record material). “Pensar i reflexionar quina era la joguina preferida quan era petit/a. Dibuixar-la amb el teu estil de dibuix. Cadascú la dibuixa amb les seves referències estètiques. (3 esbossos obligatoris, 3 propostes d’esbós de la mateixa joguina en diferents angles, postures, situacions)”.

Paral·lelament, es posen en joc dues propostes de referents BLEXBOLEX i OBEY per tal d’acompanyar la pràctica artística de l’alumnat, utilitzant en aquest cas les tècniques de tampons i stencil, i així dur a terme un procés de selecció, simplificació de la forma i abstracció del dibuix.

El llenguatge del Romànic i el món actual.

El 5 de desembre vam tornar al MNAC a visitar l’art romànic, una de les col·leccions de pintura mural medieval més importants del món. Tot i que ja vam estudiar l’Edat Mitjana, en aquesta visita ens vam centrar en observar l’estil de les pintures de l’època. Guiats per l’educadora Laia, vam aprendre a observar les característiques de les figures i durant la visita es van generar reflexions sobre com aquesta manera de dibuixar i pintar (els contorns, l’ús dels colors, les formes) pot dialogar amb alguns artistes del nostre món actual. Especialment, vam veure que els frontals d’altar, que ens expliquen històries de la Bíblia, tenen una composició molt semblant als còmics contemporanis. D’alguna manera, fins i tot l’obra de la Nadia pot connectar amb aquest art on gairebé no hi trobem paraules escrites sinó que utilitza el dibuix pur per a narrar històries i enviar missatges.

Després de la visita a les sales, vam pujar als terrats del museu (recordeu que hem conegut el MNAC del soterrani cap a dalt!) per veure com un artista contemporani, Antonio Ortega, ha agafat el Romànic com a inspiració per fer una escultura que també té una utilitat sorprenent com a parallamps: una altra manera de fer art que s’anomena “instal·lació”.

“La Laia va ser la que ens va anar explicant tot sobre l’exposició i va ser molt divertit com es anava explicant, perquè no va ser la típica sortida  avorrida on les explicacions són molt pesades i no volem ni escoltar, però ella ho va fer molt bé, fent dinàmiques” (DÉBORA).

“El Pantocràtor de Taüll és una de les obres que més em va impressionar. També perquè la meva mare és professora de ciències socials” (YASNA).

Ens van explicar moltes coses amb les quals ens podem identificar en la vida d’ara” (NATALIA).

Experimentem amb Cuchara

Sisè dia que també vam tenir una altra excursió però una diferent. (ETHAN)

El 7 de novembre vam anar d’excursió a on treballa en Joan, el lloc es diu Experimentem i està ubicat per l’estació de Fontana. És un edifici on es fan tallers i estan diversos artistes. (DEBORA)

Allà estaven Cuchara, dues noies que podreixen menjar. (MARC)

Per dir-ho d’una manera “revivien” la fruita podrida o quasi podrida. (OLIVIA)

Primer vam anar a una sala petita i vam començar a fer una mica de pluja d’idees sobre que pensaven que era la fermentació. (DEBORA)

Sobre menjars que es podien podrir i que era podrir-se i altres coses d’aquest estil. (OLIVIA)

Vam sentar-nos mentre elles escrivien lo que anàvem dient sobre els ferments. (MARC)

Un cop vam acabar això vam tornar a sortir al pati i ens vam posar a treballar. (OLIVIA)

On vam deixar les verdures i fruites que vam portar i el material també. Cuchara ens va portar també unes verdures i pots de vidre. Vam començar pelant i tallant les coses i separant-les per grups de temporada i les fruites les vam posar en un grup diferent però també li vam afegir pastanaga. (DEBORA)

Cada grup va decidir amb què volia treballar, en el meu cas amb verdura i vam començar a tallar-la i posar-la dins del pot. Un cop estava tot a dins i tallat, ens van explicar que perquè tot funcionés havíem de posar-li aigua, en el cas de la verdura era aigua amb sal, per cada 100 ml 7 g de sal. En les fruites posaves sucre en comptes de sal. (OLIVIA)

Vam veure els pasos per regular un ferment i vam parlar dels diferents aliments i bacteris que fan que es produeixi la fermentacion. (YASNA)

Després d’haver acabat els vam agrupar per portar-los a l’institut, però, abans en Joan ens va fer una volta pel edifici i la seva oficina. Quan vam tornar a l’institut vam guardar els pots que portaven verdures més sucoses a la nevera. A continuació podràs veure com ens va quedar el nostre pot i una mica del procés. (DEBORA)

A mi no em va agradar gaire perquè no li trobava el sentit de podrir coses a plàstica. (MARC)

En aquest taller vam aprendre a com no malgastar tant menjar, ens van ensenyar a com fer combutxa, vinagre, etc. Nosaltres vam fer uns quants pots per emportar-nos-els a l’institut. (NATALIA)

L’experimentació era molt guai i curiosa per la prova que s’havia de fer el vi o el vinagre i va ser una mica fastigosa. (ETHAN)

A mi no em va agradar quan ens van dir que havien de provar després el nostre pot. I també en van donar per provar verdures fermentades que van portar elles i estaven horribles amb coses negres i blanques per sobre. Però també he de dir que tinc curiositat de com acabaran  i com estaran, però no sé si m’atreviré a provar-lo. (DEBORA)

Va ser una activitat que em va agradar molt, va ser entretinguda i dinàmica. Crec que està molt bé saber tot el que ens van explicar i que ho hauria de saber més gent, ja que els hi donem així una segona vida a les fruites i verdures i així no caldria llençar-ne tant quan només està una mica feta malbé o s’ha començat a podrir. (OLIVIA)

L’activitat em va agradar encara que té cosas dolentes, tallar i pelar fuites i verdures em va agradar pero el moment de ficar-ho tot barrejat junt no em va agradar ja que eren aliments en mal estat i em donava fastic, encara que quan els vam revisar uns dies després estaven molt pitjor. (DIDAC)

Ha estat un matí magnífic que ens ha permès gaudir del sol de tardor al pati del local. El fet d’estar a l’aire lliure ha ajudat a fer que tots i totes estiguem de bon humor i com de festa. El fet d’elaborar aliment i parlar de menjar també.  Entre tots hem portat bastant material, tot i que no estava massa segura que fossin ben bé els que calia. (EVA, docent)

Comentem en el camí de tornada que seguim parlant de les coses que no es veuen. En aquest cas, els microorganismes, que generen canvis que podem observar, tot i que no podem veure què els causa. Els camins d’anada i de tornada s’estan revelant com a moments rics per conèixer-nos i també per comentar les nostres experiències. (EVA, docent)

Entrant a les profunditats.

“Em pensava que anàvem a visitar alguna exposició, però, en canvi, d’això vam anar a veure el seu interior, les seves catacumbes. (…) Va ser una sortida interessant i inesperada (…). El que no sabia era el procés pel qual passen les obres o escultures a l’haver-se d’exposar”.

Olivia, alumna.

Hem conegut que al museu hi ha dipositades més de 300.000 obres, algunes petites, com les monedes i els dibuixos i altres de molt voluminoses i pesades. La quantitat ens ha sorprès”.

Eva, docent, i grup d’alumnes.

El 24 d’octubre de 2023, l’alumnat entra en contacte amb el Museu Nacional d’Art de Catalunya. Incertesa i curiositat. Els i les alumnes van prenent consciència que al llarg del curs seran protagonistes d’un procés singular i únic, amb la complicitat de molts agents, i guiats per la visió artística de la Nadia, on el MNAC assolirà un paper no només com a entitat mediadora al costat d’Experimentem amb l’Art sinó també com a lloc de trobada, inspiració i recursos, catalitzador d’aquest procés artístic que acabarà a finals de curs. Des de la mediació compartim algunes preguntes: Com fem aquest primer apropament al MNAC? Com volem obrir el museu? Organitzem una visita a la col·lecció? Volem alguna cosa diferent? Finalment, optem pel risc, la sorpresa i l’experimentació. Apostem perquè l’alumnat conegui el museu capgirat, a l’inrevés: de baix a dalt, començant pels fonaments. Conèixer les profunditats del museu, els budells, allò que els visitants no veuen. La vida oculta d’un gran edifici que té com a objectiu la cura de segles i segles d’art català. Passegem per les galeries tècniques, misterioses i sorprenents, on s’amaguen les màquines que fan possible la vida al museu, de la mà de Xavier Abelló, cap d’infraestructures i serveis generals. També accedim a un espai de reserva, on dormen escultures de pedra, esperant a ser exposades o restaurades. De cop, sabem que un museu no és només un espai expositiu sinó que té una vida interior. És un refugi de memòries, de tresors artístics, d’història i de vida.

El següent dimarts, la sessió té lloc a l’institut. Aquesta vegada, amb el ressò de la visita anterior, són els alumnes i la professora els qui condueixen la sessió. Ens descobreixen, a la Nadia i a l’equip de mediació, allò que amaga un institut amb 178 anys d’història com el Jaume Balmes. Catacumbes de documents, arxius, memòries, expedients acadèmics i, el que és més sorprenent, una col·lecció meravellosa d’artefactes científics utilitzats al llarg dels anys per les diferents promocions i que han conformat tot un museu dins de l’institut. Teixim entre totes un nexe que uneix el MNAC i el Jaume Balmes: són dos equipaments històrics de Barcelona que guarden i protegeixen un patrimoni. Durant aquestes sessions hem intuït allò que no es veu de les institucions, les nostres ciutats i els nostres edificis, la part no visible de les coses, el valor amagat. I això ens obre portes a noves reflexions: A la vida i al nostre entorn, què és el que es veu i què resta ocult? En un procés artístic, quina és la part no visible? Què bull a la ment i a les intencions d’una artista? Què batega dins de la seva obra?

David Pablo. Tècnic d’Educació i Activitats del MNAC. Equip de mediació EN RESiDÈNCIA

Aquesta imatge té l'atribut alt buit; el seu nom és IMG_20231031_114521-1-768x1024.jpg

Avui el David Pablo ha vingut per primer cop al Balmes. L’hem esperat amb una visita especial, també. Hem anat a visitar les entranyes de l’institut plegats. Com l’institut té al voltant de 180 anys, la seva història és llarga i plena de rastres de la seva evolució. Hem vist l’arxiu dels expedients d’alumnes de 1939. També hem vist mapes i gràfics, alguns escrits en alemany, altres en francès. Hem vist catalogades tota mena de col·leccions de ciències i instruments de laboratori de principis del S XX. També dos quadres d’antics directors de l’institut que estan malmesos. Hem anat a la sala de professors a veure on estan exposats la resta de quadres. S’ha fet evident que tots els retratats eren homes. 

Hem reflexionat sobre la relació entre les dues visites. Com el que està ocult i no es veu conforma la identitat del que es veu.

Eva, docent, i grup d’alumnes.

Primers contactes

Durant les primeres setmanes, la Nadia planteja a l’alumnat explorar diferents qüestions que tenen a veure amb la construcció de la nostra identitat. “Moure el mobiliari de classe entre totes per tal de crear un espai en el qual es pugui donar la conversa i el diàleg d’una manera orgànica… Preguntar-se entre totes què creiem que farem, com, perquè fem això… Entendre diferents maneres de comunicar i expressar idees. Parlar de nosaltres mitjançant els altres… Parlar de nosaltres mitjançant els nostres gustos, interessos…”. Una de les accions que es desplega és Referentsboard on cada alumna tria imatges de referents que tenen en l’àmbit creatiu (música, cinema, còmics, llibres…), i després es posa en comú el perquè de la tria, el perquè parlen de nosaltres.

La visita a l’exposició Leeds Animation Workshop possibilita compartir entre l’artista i l’alumnat referents, temes i problemàtiques actuals (sexisme, crisi de l’habitatge, contaminació ambiental, problemes en l’àmbit laboral…), i maneres de fer en la pràctica del curtmetratge i els films d’animació.

“És una exposició amb molt material per observar i tinc el dubte de si seran capaços de centrar-se, parar-se i mirar. El fet és que reaccionen de manera desigual. Alguns d’ells busquen les animacions que per algun motiu els interpel·len i s’asseuen a veure-les durant els 10’ que poden durar: altres van saltant entre imatges i pantalles… Per totes, l’exposició resulta xocant. El tipus d’animació que les autores fan servir (tècnica clàssica, dibuixant frame a frame sobre acetat) els sorprèn i en cert sentit els disgusta. Comparada amb el que estan habituades a veure està clar que els resulta massa barruera, i la il·lustració d’un aire massa infantil. No obstant, comprenen que els temes que es tracten són adults i de plena actualitat… La conversa que s’ha generat al voltant de l’exposició quan hem anat a fer un cafè plegats ha estat rica i participativa, expressant els seus dubtes i els seus punts de vista”. (Eva Mateo, docent)

En una altra sessió, després de visualitzar uns documentals sobre artistes contemporanis, es realitza una pluja d’idees entorn de què vol dir ser artista i de què parlem quan parlem de processos de creació.

“En el primer cas, l’artista era una dona dels Estats Units d’origen llatí. Entre els seus referents estaven el contrast amb la llum i el color del seu lloc d’origen i les tècniques lligades a les dones, les estampacions i la costura. Hi apareixen el fer i el desfer i la finitud de l’obra”. (Eva Mateo, docent)

“La segona artista és d’origen asiàtic i mostra la seva obra relacionada amb el fet de beure, amb les relacions lligades a l’alcohol, el bar com a lloc on pensar i debatre. Mostra com tot això es converteix en una instal·lació i la inauguració de l’exposició a la galeria com un happening on els assistents són part de l’obra”.

“Al tercer video hi surt un il·lustrador. La seva feina està lligada a encàrrecs que rep per publicacions importants; elabora el tema sense perdre la seva personalitat com dibuixant. El seu treball es desenvolupa a un taller que s’assembla a un despatx i explica com ha establert un horari regular”.

“Els vídeos van estar bé i entretinguts, ens van ajudar a comprendre el procés i la dedicació de les obres i veure la importància de fer bé cada pas, ja que depèn de com si només mostres el resultat final, no ho mires de la mateixa manera si també hi ha un vídeo del procés, perquè cada pas per arribar a l’obra final, també és art i també forma part de la creació de l’obra”. (Olivia, alumna)

La presentació.

Fa gairebé un mes que hem començat el curs; fins ara hem treballat sobre la imatge gràfica i fet servir el collage. I hem parlat de que aquest curs serà especial per totes nosaltres perquè tindrem l’oportunitat de participar en un procés creatiu amb una artista resident que es diu Nadia Hafid i que és il·lustradora i dibuixant de còmics. No tinc clar si per ells això té algun sentit o què n’esperen. Tampoc jo tinc clar què n’espero. El que sé és que és un repte i que em portarà molt aprenentatge.

Avui, per fi ve la Nadia Hafid. L’acompanya el Joan Ivern, d’Experimentem amb l’Art i que serà un dels nostres mediadors. La Nadia i el Joan volen conèixer l’alumnat i per això han preparat un parell de dinàmiques per què s’expliquin sense que parlin directament d’ells mateixos. Escullen imatges de personatges que els poden resultar propers i, en parelles, proven d’entrevistar-se com si fossin el personatge escollit. Ens adonem que és més difícil del que sembla estar al corrent del que per ells són referents; tot i així les entrevistes funcionen i també ajuden a mostrar els seus caràcters: els tímids i previnguts, els reticents, els observadors, els col·laboratius…

La primera presa de contacte ha sortit bé. La Nadia i el Joan de seguida han estat reconeguts com uns més del grup. Primera prova superada!

Sessió a l’institut Jaume Balmes. 03/10/2023