De nou, vam visitar el MNAC i ens vam tornar a endinsar a les reserves per descobrir… còmics! I és que els museus no només conserven escultures o pintures, sinó que també poden guardar altres objectes com llibres o revistes. En aquesta ocasió, ens han acompanyat l’Àlex Mitrani i la Mercè Saura, conservadors del MNAC. L’Àlex és la persona que està fent possible que l’art contemporani -més proper als nostres temps- entri amb força al museu i, a més, és un apassionat del món dels còmics. I la Mercè treballa al gabinet de Dibuixos i Gravats, on ha tingut lloc la sessió, encarregant-se de que les obres d’art de la col·lecció fetes en paper, que són especialment delicades i fràgils, estiguin en bon estat.
Així doncs, ens van ensenyar il·lustracions originals i molt sorprenents, dels anys 70 i 80, que reflecteixen èpoques difícils, quan aquests il·lustradors defensaven la seva llibertat i feien crítica a través d’aquestes publicacions, que fins fa poc no tenien cabuda als museus. Fins i tot l’Àlex ens va ensenyar portades de discs que es guarden a l’arxiu de la biblioteca del MNAC!
Vam descobrir Mariscal (famós per ser el creador de Cobi, la mascota dels Jocs Olímpics de Barcelona o l’escultura de la gamba de la Barceloneta), Calonge (que va treballar a la revista “El Víbora”, molt acolorida i boja, ja desapareguda) i il·lustradores feministes molt combatives com la Marta Guerrero, que va dibuixar sobre les dones a Espanya després de la dictadura en revistes i fanzins sovint utilitzant l’humor i la ironia, o la Montse Clavé, que també va ser llibretera i creadora d’un festival molt important a Barcelona dedicat a novel·la negra, el BCNegra.
A la visita han aparegut de nou paraules que han anat sortint a classe durant el curs, com underground. Entenem que l’obra d’il·lustradores com la Nadia connecta amb totes aquestes artistes que des de fa molts anys s’han volgut expressar experimentant d’una manera lliure, i fora de les normes, utilitzant tècniques i estils diferents. Una mica com hem fet nosaltres explicant moments de la nostra vida.
Per acabar la visita, hem entrat per primer cop a la sala on tindrà lloc la nostra exposició. Hem compartit com podria quedar tot i hem recollit idees sobre com volem exposar les nostres postals. De moment, és un espai fosc, no massa acollidor i buit, però les properes setmanes canviarà i molt!
