A finals de novembre, vam sortir al carrer a fer una activitat que consistia en unes cartes que vam dissenyar nosaltres mateixos el dilluns de la mateixa setmana. Cadascun de nosaltres vam escriure unes direccions o indicacions diferents en unes targetes. Com per exemple “camina fins que trobis…” “Para quan vegis…”
Abans de començar, vam anar fins al mig del carrer Major, i vam començar a agafar cartes. Aquestes ens van guiar a diferents llocs del municipi. Va arribar un moment que ens vam dirigir cap al polígon de la Ferreria, en Rodrigo i Marc es van estranyar per on vivíem, per les condicions tan industrials que ens envolten. Es van fixar en les vies del tren que ens creuen contínuament en el cel, i es van sorprendre. Nosaltres, no ens va sorprendre, ja que vam néixer aquí i ja estàvem acostumats. El que ens va sobtar va ser la seva actitud enfront una situació, per nosaltres, quotidiana.
Un cop al polígon, ens vam aturar i vam reflexionar. Al nostre voltant, hi havia naus industrials, fàbriques i a més a més una benzinera davant d’un altre institut de la nostra localitat amb una enorme torre elèctrica enfront. Vam adonar-nos que estàvem tan acostumats que no ens havíem adonat de la quantitat de brutícia i contaminació que hi ha al nostre voltant. Al voltant de la joventut.