El dilluns dia 4, la nostra tutora, Magnòlia, ens va preguntar
“Què esteu aprenent amb aquest projecte?”
Al principi, les idees van ser molt diferents, sense una idea principal ni pensant amb reflexió. Vam decidir ajuntar-nos en grup i anar pensant el que realment estem aprenent. Així doncs, pensant, escrivint i llegint el que havíem posat en grans fulls, tots vam coincidir que estàvem aprenent a:
“Mirar Montcada d’un altre punt de vista”
Buscar i observar l’art i la creativitat que ens envolta.
Adonar-nos de què hem de canviar llocs de Montcada.
Expressar-nos de formes diferents.
La història d’alguns carrers de Montcada.
Normalitzar ambients hostils del nostre poble.
Parlar més personalment del nostre interior, amb confiança, com una família.
Que al llarg de la nostra vida, havíem recorregut a l’art per expressar com ens sentíem.
Llavors, la tutora, ens va fer la segona pregunta:
“Què podeu aportar per En Residència?”
Vam respondre que nosaltres podem aportar moltes coses, només que a vegades ens costa trobar-les, però amb aquesta sessió, ens vam poder adonar de tot el que podem aportar:
El fet de ser comprensius.
La nostra capacitat per escoltar a la gent, adults i joves.
El punt de vista d’un adolescent.
El nostre art.
Els nostres coneixements.
La tècnica de socialitzar des de la valoració.
L’habilitat lingüística com l’escriptura.
L’habilitat artística del dibuix.
La nostra opinió.
La nostra gràcia enfront de la vida.
La nostra felicitat.
Tot això que hem escrit és del que estem prenent consciència d’haver après i el que podem fer, amb tot, ens adonem que som molt més intel·ligents i creatius del que realment pensàvem. Només cal adonar-se’n i trobar el que podem aportar.
A finals de novembre, vam sortir al carrer a fer una activitat que consistia en unes cartes que vam dissenyar nosaltres mateixos el dilluns de la mateixa setmana. Cadascun de nosaltres vam escriure unes direccions o indicacions diferents en unes targetes. Com per exemple “camina fins que trobis…” “Para quan vegis…”
Abans de començar, vam anar fins al mig del carrer Major, i vam començar a agafar cartes. Aquestes ens van guiar a diferents llocs del municipi. Va arribar un moment que ens vam dirigir cap al polígon de la Ferreria, en Rodrigo i Marc es van estranyar per on vivíem, per les condicions tan industrials que ens envolten. Es van fixar en les vies del tren que ens creuen contínuament en el cel, i es van sorprendre. Nosaltres, no ens va sorprendre, ja que vam néixer aquí i ja estàvem acostumats. El que ens va sobtar va ser la seva actitud enfront una situació, per nosaltres, quotidiana.
Un cop al polígon, ens vam aturar i vam reflexionar. Al nostre voltant, hi havia naus industrials, fàbriques i a més a més una benzinera davant d’un altre institut de la nostra localitat amb una enorme torre elèctrica enfront. Vam adonar-nos que estàvem tan acostumats que no ens havíem adonat de la quantitat de brutícia i contaminació que hi ha al nostre voltant. Al voltant de la joventut.
El dijous passat vam portar cadascun un objecte que significa alguna cosa per a nosaltres i també vam treballar el segon aspecte del projecte, la biografia. Ens vam asseure en rotllana i cadascú va començar a explicar i mostrar el que ha portat.
Durant aquesta activitat en rotllana van sortir aspectes molt personals, anècdotes divertides, experiències diferents tot comentant alguns dels objectes que tenien relació amb la nostra infància i que són importants per a nosaltres. Vam recordar, també, familiars que ja no estan amb nosaltres i que trobem a faltar, antigues amistats, anècdotes de la infància i els nostres passatemps i com ens distraiem en moments d’avorriment i de com ara poden o no ser ja tan importants com ho havien sigut.
A poc a poc, vam aprendre l’important que havien sigut aquells moments, emocions i objectes per a nosaltres. La infància ens va ensenyar com ens hem fet grans al llarg del temps, la família, el més important per a molts de nosaltres i com els trobem a faltar, amb els amics/amigues que són parts crucials de la nostra vida. Recuperant els records sobre la infància tornem darrere a veure el que hem viscut i el temps que ha passat i amb aquesta visió, ens adonem del que ens agrada i del que considerem important. Així doncs, amb aquesta activitat, hem après a donar VALOR a tot el que hem viscut i el que hem crescut. Ens ha ajudat a conèixer més sobre nosaltres i els nostres companys.
El Rodrigo és un artista de rap que ha vingut al nostre institut per a fer un projecte que desenvolupa la creativitat. Amb els seus coneixements ens ajuda a reflexionar i aprendre a cantar rap, normalment en català. Quan el vam conèixer ens va sorprendre molt la seva alçada, ja que mesura aproximadament dos metres. Té una banda que es diu “Extraño Weys”. Generalment, ens va sorprendre molt la seva manera de pensar i com observava les coses des d’un punt de vista diferent. El que per nosaltres és una marca d’una fulla a terra, per a ell és molt més que això. Gràcies a ell estem aprenent a mirar les coses més enllà del que són.
El Marc també està amb nosaltres alguns dies, és un mediador. Coordina una mica els alumnes, el Rodrigo i la professora. Ens va semblar una persona molt amable, ell també ens fa fotos a nosaltres i al paisatge quan anem d’excursió.
2. La Valentine
La Valentine és un dels barris més pobres de Montcada i Reixac, diuen que també és perillós, o almenys, aquesta és la fama que té. Va rebre aquest nom de la coneguda empresa de pintures La Valentine i es creu que tots els apartaments, en els quals ara vivim la gent normal, abans vivien els treballadors de la fàbrica de pintura, ja que les cases són petites i la majoria no tenen balcó, si ara tenen és perquè s’han reformat.
El camí que vam fer amb el Rodrigo va ser de l’institut al pi gran que hi ha just davant de l’entrada al barri i li vam explicar totes les nostres impressions sobre el barri i les històries que han succeït. Després d’això, vam passar per la zona que està al davant de les vies del tren. Vam explicar que allà solien haver-hi rates o insectes en general i que quan dorms pots sentir els trens que hi passen o notes trontollar el teu llit. Per una altra banda, alguns companys va dir que el més bonic de La Valentine és al matí, quan surt el sol. Més tard i per últim, ens vam quedar al costat d’un bar i vam decidir anar a Can Sant Joan, coneguda com a “Bifurcació”.
4. Barri de Can Sant Joan, Bifurcació
Vam anar a Bifurcació, el barri de “Can Sant Joan”, i cadascun va estar compartint les seves experiències en el barri. Caminant, vam veure una paret on hi havia un poema escrit per León Felipe (un poeta espanyol representant dels creadors exiliats després de la Guerra Civil) que deia així:
“Voy con las riendas tensas y refrenando el vuelo. Porque no és lo que importa llegar solos ni pronto, sino con todos y a tiempo.”
–León Felipe
Ens va sorprendre trobar aquest escrit al mig del carrer, però ens va agradar la manera com estava dibuixat (grafiti) i al nostre artista, Rodrigo, també va pensar que és una frase bonica i al nostre mediador, Marc, també li va cridar l’atenció.
5. Impressions de tota la deriva
El dijous 2 de novembre de 2023, el grup d’En Residència de l’institut La Ribera de Montcada i Reixac vam fer un Tour al Rodrigo, el nostre artista, pels nostres barris: la Valentine, Bifurcació i el mirador.
Ens va semblar molt reflectiu, ja que encara que vivim aquí i hem passat pels carrers d’aquest poble moltes vegades, hi havia coses que no havíem vist mai, com per exemple, el mural amb el poema de León Felipe que no ens havíem fixat mai que hi era, gràcies al Rodrigo ens hem adonat de moltes situacions que hi ha a Montcada que sense la seva ajuda no ens hauríem fixat. A la vegada que nosaltres aprenem a veure de nou llocs de la nostra ciutat, li expliquem a ell i en Rodrigo també aprèn coses noves i curiositats de la nostra localitat, així com llocs nous que mai havia vist.
Un pot pensar que ja coneix tot d’on viu, però cada dia descobreixes llocs nous en mirar-los amb uns altres ulls, i això és gràcies a en Rodrigo.
6. El mirador
El darrer dia vam anar al mirador de dalt de Bifurcació, el barri de Can Sant Joan, el qual fa frontera amb Vallbona i estava una mica lluny, era a dalt de tot de la muntanya. En arribar a dalt, vam veure les vistes, on es veia tot Can Sant Joan i gran part de La Valentine, Vallbona, Barcelona, Ciutat meridiana, Torre Baró i Santa Coloma. Molts són llocs molt especials per a mi i per altres persones del grup, on hem crescut i estimat la nostra gent. La majoria vam aprofitar el temps que teníem allà a dalt per desconnectar asseguts, observant. Altres van aprofitar per parlar i assenyalar llocs on tenen records d’infància, família i amics; i comentar-los amb els companys, va ser una experiència molt bonica.
Rodrigo Laviña ja ha iniciat el procés de creació EN RESiDÈNCiA a l’Institut La Ribera, al barri de la Ribera (Montcada i Reixac). En aquest blog podreu seguir els moments clau d’un procés obert, amb un final no predefinit. Fins molt aviat!!
