Després de quatre sessions, una benvinguda i una formació em decideixo a escriure i publicar en aquest bloc.
Em dic Jordi Humbert i soc professor de llengua i literatura catalana a l’Institut Manuel Vázquez Montalbán a Sant Adrià del Besòs, i professor adjunt en l’optativa en Residència conjuntament amb la Rocío León, coordinadora pedagògica del centre.
Quan la direcció de l’Institut em presenta el projecte em diuen que busquen un docent, que no estigui lligat al món de l’art i amb mentalitat oberta, i jo penso (penso molt), doncs sí, tinc aquest perfil, soc un ignorant artísticament, però estic obert a les coses noves.
I així, després de dues sessions prèvies en les quals l’artista no pot venir i les quals dediquem a investigar sobre el projecte, sobre el nostre artista i fer-li un cartell de benvinguda, arriba el gran dia.
03 d’octubre, venen a l’institut el Rafa Castañer i el Chus (els nostres artistes) i el Marc, el mediador. Iniciem amb una dinàmica en la qual el nostre adormit alumnat ha de portar un objecte personal que l’identifiqui. Jo també el porto, és clar. I penso (ho faig molt), soc un ignorant artísticament, però crec que ho entenc, entenc la finalitat de la dinàmica dels artistes: Conèixer-nos. Però, costa, costa molt, l’alumnat es mostra passiu, li costa participar en la dinàmica i no s’obre massa.
Segona part de la sessió, l’artista (artistes en el nostre cas) demanen a l’alumnat fer una construcció amb objectes que trobin al gimnàs (espai on hem fet aquesta primera dinàmica).
Caos màxim, ara sí, definitivament soc un ignorant, no entenc res: Cadires amuntegades, un “plinton” desmuntat, “colxonetes” a punt de caure, un “potro” cap per avall… Art? Això és art? Fins que algú diu: “Profe, esto no es arte, esto es una mierda”… No ho hauria dit millor …
El Rafa atura la dinàmica i ens explica, que no, que allò no és art (encara rai, potser no soc tan ignorant, o sí) ens explica que allò és una construcció sense valor artístic COOPERATIVA. Ostres, Jordi (definitivament ets un ignorant), com no te n’has adonat abans, el Rafa no buscava una construcció de valor, el Rafa buscava allò que ha aconseguit, que tot l’alumnat tancat i adormit col·laborés en la construcció d’una estructura qualsevol i el seguís… Està creant un VINCLE de proximitat amb el nostre alumnat (inicialment adormit i poc col·laborador), ara encuriosit, com jo, i crec que ho està aconseguint.
Per acabar, el Rafa enfosqueix l’espai, i amb la llum dels dispositius mòbils dels alumnes i el moviment circular d’aquests al voltant de l’estructura crea una sensació estranya, bonica, curiosa… ART? No ho sé (soc un ignorant artístic), però insisteixo, m’encurioseix. El Rafa té aquesta virtut, de qualsevol cosa, qualsevol, és capaç de fer-ne una expressió artística (un so, dibuix…).
Continuaré exposant-vos el meu procés, les meves reflexions, els meus pensaments (penso molt)… encara no sé massa on soc, però, (no ho digueu), m’agrada ser-hi.
I com ens agrada dir aquí a l’institut:
SEGUIM
Jh