Des de la sessió d’obertura han passat moltes coses….
En el moment que l’alumnat es mostra davant un públic a qui no estan acostumats, coneixen (per primera vegada) quin és el moment en què estan i, sorgeixen els dubtes. Dubtes sobre què estan fent i què és el que volen fer, o com a mínim el que no volen.
Fins al moment experimentàvem…amb sons, ritmes, colors, ombres, musica…. cadascú dels membres del grup buscava el seu espai. A partir d’aquest moment, tots coneixen tot. Des de feia algunes sessions treballaven separats en espais (el grup de la percussió, els que dibuixaven, les que cantaven, les que volen ballar…) i, és en aquest moment que ja saben què fan tots. I, què és farà amb totes aquestes parts. I comencen les inseguretats… què bé que ho fan comparat amb el que fem nosaltres! ens deien. Bé! vam pensar! Han estat atents i atentes i han vist que és el que han fet els companys, membres del seu grup i, el millor de tot, els ha agradat! I volen agradar!! Tot un èxit per nosaltres haver pogut arribar a aquest punt de reflexió del grup!
Espai de pintura
Espai del grup de percutió
Espai de cant i diferents ritmes
SIBIL·LA
Continuem treballant, però fem una aturada. Una aturada tècnica per conèixer produccions artístiques a les quals no estan acostumats.
Anem al Teatre Segarra de Santa Coloma, a poder gaudir d’un espectacle amb l’Andrea Jiménez, llicenciada en Coreografia i Interpretació i especialitzada en dansa espanyola per l’Institut del Teatre de Barcelona: Sibil·la.
No acaben d’entendre el que han vist, però, han preguntat i han après amb les explicacions dels artistes i les preguntes que el Rafa feia. Gràcies, Rafa per fer-ho tot més fàcil.
I sense ser gaires conscients, a partir d’aquest moment, comença a haver-hi un projecte de tot el grup. Es comença a parlar d’unir tots els espais.
I, visitem el taller del Rafa i el Chus…
