Portem unes quantes sessions amb el Rafa i el Txus i em continuo considerant un ignorant artísticament, però gaudeixo, gaudeixo molt…
Les sessions amb el Rafa i el Txus són estranyes, diferents, són classes on no es fa classe, on el control és el descontrol, sessions on la norma és no posar normes, en les quals els missatges no es pronuncien, i en les quals el que s’espera d’un no es diu, sorgeix.
Soc un ignorant artísticament, i ho segueixo sent, és un món que no és el meu, però estic obert a aprendre (ja ho estava quan em van presentar el projecte), m’agrada aprendre i estic descobrint una nova manera d’ensenyar, entendre i aprendre.
El Rafa lidera les classes d’una forma curiosa, diferent, en un aparent caos descontrolat, però quan el coneixes, quan el descobreixes t’adones que de caos res, que sap el que vol, sap que està fent, sap el que espera, i ho fa, i l’alumnat respon, a la seva manera, i no tots, cert, però respon. I el millor de tot, respon exactament tal com espera que ho faci.
Portem moltes sessions (música, grafitis, pintures …) descobrint el nostre camí indefinit, els nostres gustos desconeguts, per arribar a algun lloc que encara desconeixem i en molts casos que ni tan sols imaginem, però jo hi confio, encara més, hi crec. Hi crec i hi confio, ja que confio i crec en qui ens hi porta. El Rafa i el Txus saben el que fan, i ho fan, i això és el que més m’agrada, d’una manera diferent de la meva, d’una manera que ni tan sols seria capaç d’imaginar, d’una manera imprevisible i “descontrolada”.
El Rafa se’m va guanyar des del primer dia, li vaig comprar el seu projecte sense la necessitat que me l’intentés vendre, per la seva manera de parlar del que fa i d’allò que vol, un discurs que, sorprenent, a l’aula no utilitza, no li cal, no l’entendrien. Un discurs, però, que executa a la perfecció i que és MERAVELLÓS.
Ara tenim un nou repte: la sessió oberta, encara no sabem què farem ni com, però sé una cosa: que ho farem i que ho farem bé.
Seguim
CAP A ON ANEM…
ENTRADA BLOG
Després d’uns mesos i unes quantes sessions des d’aquell dia d’apropament dels artistes, han passat moltes coses. Hem continuat coneixent-nos. Hem continuat aprenent… tot i que l’alumnat, encara no ho sap.
Hem passejat fins al parc del parxís a Sant Adrià, lloc de trobada de molts dels nostres alumnes. Hem fet collage a l’aula i a la platja.
Sessió a la platja. Experimentant.
Hem pintat sobre teles. Hem dibuixat als murs de la platja que ens han esborrat i hem tornat a dibuixar.
Primer contacte amb el dibuix, en teles i parets..
Hem creat ritmes. Ritmes electrònics, ritmes als troncs, pals de fusta, metall…amb tot el que ens trobàvem.
I després de totes les experiències viscudes i gaudides, continuem en el procés de coneixença. Avançant. I de quina manera.
Hem après, o millor dit, hem pogut comprovar, amb el Rafa i el Chus, que el caos és màgia. Màgia perquè ens trobem en aquell espai confús i alterat previ a trobar organitzada la creació. I ara estem en aquest moment.
Però aquesta és la nostra reflexió, el nostre procés, del Jordi i meu, però els protagonistes reals són els alumnes i això és el que pensen i senten ells arribats a aquest moment del procés.
L’activitat que més em va agrada va ser la del parc, perquè quan vam sortir del parc el Rafa va trobar que cada part del dau feia un so diferent, i ens vam posar a descobrir i ritmificar el so.
Aleix
M’agradaria acabar fent una cosa molt, molt bonica visualment, relaxada i a la vegada en la que ens divertirem moltíssim passant-ho be.
Iván
Doncs…fins ara hem treballat en equip, per exemple, per fer els graffitis, apilar objectes. Hem treballat, també, la comunicació no verbal amb música creada per nosaltres amb instruments quotidians.
Joel
L’activitat que més m’ha agradat és la de fer el graffiti perquè mai he “grafiteado” i m’ha semblat una activitat creativa i que mai he fet.
Aitor
Jo proposo seguir fent graffitis ja que a mi em va agradar molt perquè era divertit i em va genera molta tranquil·litat, i la veritat que no vull que això acabi perquè em vaig quedar amb ganes de més.
Samara
Me ha gustado mucho hacer grafitis ya que a mi me encanta dibujar porque me genera felicidad, bienestar y me siento libre a la hora de pintar, ya que nadie me dice lo que tengo que hacer.
Nazaret
Ens agradaria pintar a ritme de la música, ja que quan escoltem música ens sentim lliures i feliços i creiem que és una bona idea, ja que a moltes persones li agrada la música i creiem que podria ser una bona activitat de relaxació.
La part bona d’aquesta activitat és que com a l’’institut sempre seguim unes pautes i unes normes podem aprofitar aquesta activitat per tenir algun altre tipus de manera de treballar, d’una manera més lliure, més divertida.
Noa i Antonio
Experimentant amb el graffiti.