Portem unes quantes sessions amb el Rafa i el Txus i em continuo considerant un ignorant artísticament, però gaudeixo, gaudeixo molt…
Les sessions amb el Rafa i el Txus són estranyes, diferents, són classes on no es fa classe, on el control és el descontrol, sessions on la norma és no posar normes, en les quals els missatges no es pronuncien, i en les quals el que s’espera d’un no es diu, sorgeix.
Soc un ignorant artísticament, i ho segueixo sent, és un món que no és el meu, però estic obert a aprendre (ja ho estava quan em van presentar el projecte), m’agrada aprendre i estic descobrint una nova manera d’ensenyar, entendre i aprendre.
El Rafa lidera les classes d’una forma curiosa, diferent, en un aparent caos descontrolat, però quan el coneixes, quan el descobreixes t’adones que de caos res, que sap el que vol, sap que està fent, sap el que espera, i ho fa, i l’alumnat respon, a la seva manera, i no tots, cert, però respon. I el millor de tot, respon exactament tal com espera que ho faci.
Portem moltes sessions (música, grafitis, pintures …) descobrint el nostre camí indefinit, els nostres gustos desconeguts, per arribar a algun lloc que encara desconeixem i en molts casos que ni tan sols imaginem, però jo hi confio, encara més, hi crec. Hi crec i hi confio, ja que confio i crec en qui ens hi porta. El Rafa i el Txus saben el que fan, i ho fan, i això és el que més m’agrada, d’una manera diferent de la meva, d’una manera que ni tan sols seria capaç d’imaginar, d’una manera imprevisible i “descontrolada”.
El Rafa se’m va guanyar des del primer dia, li vaig comprar el seu projecte sense la necessitat que me l’intentés vendre, per la seva manera de parlar del que fa i d’allò que vol, un discurs que, sorprenent, a l’aula no utilitza, no li cal, no l’entendrien. Un discurs, però, que executa a la perfecció i que és MERAVELLÓS.
Ara tenim un nou repte: la sessió oberta, encara no sabem què farem ni com, però sé una cosa: que ho farem i que ho farem bé.
Seguim