Autor: Rocio León

Des de la sessió d’obertura han passat moltes coses….
En el moment que l’alumnat es mostra davant un públic a qui no estan acostumats, coneixen (per primera vegada) quin és el moment en què estan i, sorgeixen els dubtes. Dubtes sobre què estan fent i què és el que volen fer, o com a mínim el que no volen.
Fins al moment experimentàvem…amb sons, ritmes, colors, ombres, musica…. cadascú dels membres del grup buscava el seu espai. A partir d’aquest moment, tots coneixen tot. Des de feia algunes sessions treballaven separats en espais (el grup de la percussió, els que dibuixaven, les que cantaven, les que volen ballar…) i, és en aquest moment que ja saben què fan tots. I, què és farà amb totes aquestes parts. I comencen les inseguretats… què bé que ho fan comparat amb el que fem nosaltres! ens deien. Bé! vam pensar! Han estat atents i atentes i han vist que és el que han fet els companys, membres del seu grup i, el millor de tot, els ha agradat! I volen agradar!! Tot un èxit per nosaltres haver pogut arribar a aquest punt de reflexió del grup!

Espai de pintura

Espai del grup de percutió

Espai de cant i diferents ritmes

SIBIL·LA

Continuem treballant, però fem una aturada. Una aturada tècnica per conèixer produccions artístiques a les quals no estan acostumats.

Anem al Teatre Segarra de Santa Coloma, a poder gaudir d’un espectacle amb l’Andrea Jiménez, llicenciada en Coreografia i Interpretació i especialitzada en dansa espanyola per l’Institut del Teatre de Barcelona: Sibil·la.

No acaben d’entendre el que han vist, però, han preguntat i han après amb les explicacions dels artistes i les preguntes que el Rafa feia. Gràcies, Rafa per fer-ho tot més fàcil.

I sense ser gaires conscients, a partir d’aquest moment, comença a haver-hi un projecte de tot el grup. Es comença a parlar d’unir tots els espais.

I, visitem el taller del Rafa i el Chus…

ENTRADA BLOG

Després d’uns mesos i unes quantes sessions des d’aquell dia d’apropament dels artistes, han passat moltes coses. Hem continuat coneixent-nos. Hem continuat aprenent… tot i que l’alumnat, encara no ho sap.
Hem passejat fins al parc del parxís a Sant Adrià, lloc de trobada de molts dels nostres alumnes. Hem fet collage a l’aula i a la platja.

_{Sessió a la platja. Experimentant.}

Hem pintat sobre teles. Hem dibuixat als murs de la platja que ens han esborrat i hem tornat a dibuixar.

_{Primer contacte amb el dibuix, en teles i parets..}

Hem creat ritmes. Ritmes electrònics, ritmes als troncs, pals de fusta, metall…amb tot el que ens trobàvem.

I després de totes les experiències viscudes i gaudides, continuem en el procés de coneixença. Avançant. I de quina manera.
Hem après, o millor dit, hem pogut comprovar, amb el Rafa i el Chus, que el caos és màgia. Màgia perquè ens trobem en aquell espai confús i alterat previ a trobar organitzada la creació. I ara estem en aquest moment.
Però aquesta és la nostra reflexió, el nostre procés, del Jordi i meu, però els protagonistes reals són els alumnes i això és el que pensen i senten ells arribats a aquest moment del procés.

L’activitat que més em va agrada va ser la del parc, perquè quan vam sortir del parc el Rafa va trobar que cada part del dau feia un so diferent, i ens vam posar a descobrir i ritmificar el so.
^Aleix

M’agradaria acabar fent una cosa molt, molt bonica visualment, relaxada i a la vegada en la que ens divertirem moltíssim passant-ho be.
^Iván

Doncs…fins ara hem treballat en equip, per exemple, per fer els graffitis, apilar objectes. Hem treballat, també, la comunicació no verbal amb música creada per nosaltres amb instruments quotidians.
^Joel

L’activitat que més m’ha agradat és la de fer el graffiti perquè mai he “grafiteado” i m’ha semblat una activitat creativa i que mai he fet.
^Aitor

Jo proposo seguir fent graffitis ja que a mi em va agradar molt perquè era divertit i em va genera molta tranquil·litat, i la veritat que no vull que això acabi perquè em vaig quedar amb ganes de més.
^Samara

Me ha gustado mucho hacer grafitis ya que a mi me encanta dibujar porque me genera felicidad, bienestar y me siento libre a la hora de pintar, ya que nadie me dice lo que tengo que hacer.
^Nazaret

Ens agradaria pintar a ritme de la música, ja que quan escoltem música ens sentim lliures i feliços i creiem que és una bona idea, ja que a moltes persones li agrada la música i creiem que podria ser una bona activitat de relaxació.
La part bona d’aquesta activitat és que com a l’’institut sempre seguim unes pautes i unes normes podem aprofitar aquesta activitat per tenir algun altre tipus de manera de treballar, d’una manera més lliure, més divertida.

^{Noa i Antonio}

^{Experimentant amb el graffiti.}