Ja ho tenim: fotos, texts, dibuixos, experiments, paraules, retalls, trossets de dibuixos col·lectius, trossets de memòries i moments tan especials…
Tot bé plegat i acomodat – només falta COSIR. Aquesta vegada la Ninja Paper ens va ensenyar a fer una costura japonesa: pot semblar estrany, però a final és fàcil i tothom ho va poder experimentar i cosir el seu llibre!
La portada és de les coses més atractives. N’hem tingut molta sort perquè la Renata ha pogut imprimir a la seva impremta “L’Automàtica” les portades dels nostres llibres.
Així de senzilles ja eren precioses però hem volgut personalitzar-les. Un dels materials que encara no havien provat era el SPRAY/ AEROSOL, i armades de plantilles ( Stencills, tal com va en Banksy) hem sortit el pati per treballar-ho.
Queda res per la nostra presentació final i continuem buscant fer el cim amb passades llargues!!! Ja sabem que serà a la Fàbrica de Creació Fabra i Coats, i estem molt contents.
Avui el repte era preparar els separadors dels nostres capítols, amb una de les tècniques que més ens agrada (després de la de dibuixar!) que és el collage.
La Renata ens va portar cartolines rosa fosforita i cartolines negre per poder preparar els separadors d'”El meu Refugi”.
(Aquest grup submergeix retallant i provant fer lettering amb retalls! Fins i tot alguns imaginen formes amb relleu, juguen amb la tipografia, inventen noves formes per les lletres.) _ Ana/ Bmurals
Aixó de la fotocopiadora sembla una cosa pre-històrica! Però la veritat és que es molt divertida. I si fotocopiem les mans? i la cara? hem fet molts experiments a veure que tal.
El resultats son… curiosos!! n’hi han imatges que no surten com imaginavem, n’hi han imatges que son xules però no ho esperavem. Poco a poco vam agafar el trueque i vam fotocopiar i fotocopiar…
Avui hem anat a visitar el taller de la Renata – l’Automàtica, al barri de Gràcia. L’Automatica és una imprenta que porta 11 anys en aquest espai però n’hi han màquines que son molts antigues, amb més de 80 anys.
El taller és molt xulo, molt diferent del que coneixem amb totes les màquines que n’hi han.
Només en arribar la Renata ens va explicar com podem imprimir de forma no digital, que era la manera que es feia abans.
Tothom ha començat a buscar letras que son com petites escultures, relleu, sobre bloques de fusta i altres materials. Cadascù va escriure el seu nom, o paraules, o imatges que vam poder construir amb aquests materials – i, provar imprimir amb l’ajuda de un rodò, pintura i i un tòrculo de gravat.
El tòrculo és una màquina molt pesada, molt antiga, formada per un rulo pesat de ferro fos que es desplaça sobre el paper i les lletres de imprenta a sota.
__
Belen&Martí—-es molt chulo experimentar amb coses antigues, és molt divertit i interessant treballar en una impremta (ben bé no diria treballar, si no experimentar i explorar). =)
___
Noa Álvarez — Me ha hecho mucha ilusión ir. Una buena y nueva experiencia. La verdad es que me lo he pasado muy bien, es la primera vez que veo algo así. Nunca había visitado una imprenta. Hemos impreso muchas cosas, entre ellas, nombres, palabras… Había diversidad tanto en letras como en colores. Es un lugar tranquilo y cómodo, hay muchas cosas interesantes en el taller. Me ha encantado, cada día me gusta más crear. Me ha fascinado el trabajo manual, creo que también es bueno de ver, ya que suelo trabajar en digital y ver otros tipos de trabajos o modus operandi es entretenido de ver, ya que no todos trabajamos igual. Un trabajo limpio y precioso.
Muchas gracias, Creadors en Residència. Cada experiencia cuenta como un aprendizaje, me encanta ver y probar nuevas técnicas. Las excursiones son cada vez más interesantes, y nos permiten reflexionar sobre todo lo que creamos. Renata nos ha enseñado muchas cosas hasta ahora. De nuevo, muchas gracias a todos<3.
—-Arnau
M’ha agradat molt ja que és més complex i divertit a l’hora de fero a mà.
Com funciona:Tu as de possar les lletres que vols posar, aleshores limposses sobre la tinta que es diu tinta grafita, hi havia de diferents colors pero hem fet servir el groc el blau i el verd.
Quan ja tens tot aixo fet as de posar com un pes sobre i passarli un molde per sobre, o treus tot com que a fet força es queda la tinta al paper.
I aixi es com funciona la maquina.
Mola molt !!!
____
Ainoa Ramirez– La experiencia a sido unica, me ha gustado mucho, también he de decir que mi intención de esto era hacer una libreta y al final me ha salido tampoco pensé que lo podría hacer tan bien para ser mi primera vez ( claramente con ayuda de renata) y aparte ha sido una experiencia única que me gustaría vivir de eso, me encanta el arte y no solamente el de dibujar en general TODO y que tenga que ver con el arte es lo mejor. Gracias por esta experiencia tan chula y única.
Aquest dimarts ens vam proposar fer unes pancartes per reclamar “excuses”. Sí, excuses. Excuses que ens inventem, excuses qualsevol. Cadascú té la seva – i perquè ha de ser menys valida que les altres? Tot són excuses.
Una vegada teniem les nostres excuses, hem anat el carrer i les vam reclamar!
Va ser una experència amb moltes opinions: algunes de nosaltres ens va encantar, però altre tenien molta vergonya.
Realment ser hi el carrer per dir la teva te el seu impacte. Els altres i a nosaltres mateixos.
Les llibretes d’artista van ser un espai que vam crear dins de l’aula d’Artistes en residència perquè pogués servir de petit diari a l’aula. La primera proposta va ser decorar les portades a partir de materials que ens va portar la Renata, la majoria paper que van servir de material de prova de la impremta on treballa – L’Automàtica.
Vam aprofitar paraules, dibuixos, dissenys d’altres, i els vam transformar amb significats nostres. El collage és una de les tècniques que més ens agrada a la nostra classe.
Un Divendres, vam anar al MACBA a contemplar obres d’art.
Vam veure obres que tractaven, entre d’altres temes, sobre “El Camuflatge”. Hi havia quadres realment curiosos, on l’artista i creadora estava camuflada en l’entorn, amb teles, roba, tints…
Això ens va inspirar molt al nostre petit grup de creadors, i vam decidim fer el mateix que aquesta artista, és a dir, CAMUFLAR-NOS.
El següent dimarts vam sortim al carrer amb una missió: Trobar parets o objectes amb els que ens poguéssim camuflar.
Que bé una sortida! que bé una sessió de Creadors fora de l’aula!
Aquesta vegada hem anat a visitar l’exposició temporal que n’hi ha al Macba d’una artista brasilera que es diu Cintya Marcelle, i mes a mes hem tingut una guia que ens feia moltes preguntes i ens explicava moltes coses sobre a forma com aquesta artista veu el món.
Ens va impactar justament entrar els materials que tenia tots superordenats, i en un altre sala, tot el contrari. Hi havia un laberint de fills, teles, pals, exactament el mateix, però posat de manera diferent.
També vam veure vídeos, i projeccions el terra, i moltes fotos. El que ens va impactar més va ser les fotos de la sèrie “camuflatge”, en què l’artista es disfressava amb coses del carrer.
La visita va passar volant – i tots i totes vam pensar el mateix: ha sigut massa curt! Volem tornar!
Molts també vam compartir que pensaven que un museu era otra cosa, que no esperàvem que això fossi art. Vam xerrar sobre l’art: que és a final?
Ens va encantar i inspirara molt! volem fer el mateix que la Cintia!!