Un retrat no només ensenya el dibuix realitzat, si no el seu significat emocional interior
L’inici de la classe d’expressió artística ha començat. Tots preparats, desitjant saber quina activitat anem a fer, ens col·loquem en les cadires, preparades per escoltar i poder iniciar la classe d’avui.
Després d’haver escoltat, em preparo els materials, llapis, carbonets, els fulls i fins i tot el cavallet!! Preparat per, com ens han explicat, fer i dibuixar un munt d’autoretrats de diferents maneres, algunes de fàcils, ràpides i superdivertides amb els companys i companyes, i d’altres més desenvolupades i aprofundides en el dibuix.
El temps passa i la diversió que sento a través de realitzar cada un d’aquells retrats, es va augmentant a causa de saber que la classe està arribant al seu fi. Malgrat això, em sento molt orgullós i alegre d’haver pogut fer aquesta magnífica classe que dono gràcies a l’Anna i a la Martina d’haver pensat i dut a terme una activitat esplèndida on l’he gaudit al màxim.
Un cop ens hem begut l’aigua de manera conscient, ens afegim al centre per escriure una frase que ens crea vigília.
La sessió d’aquest matí, ha començat amb una aula d’Art poc il·luminada, on la Martina ens ha preparat un cercle amb retoladors vermells, folis blancs i cadires. La situació ens ha convidat a triar un lloc, seure, i mirar-nos. Primer parlem de la sessió de Contaminació, i arribem a un consens de la performance que farem juntes, i comencem la proposta de la Martina.
Entrem en fila i bevem un got d’aigua, ens anem girant i ens l’acabem. Seiem a terra i escrivim una frase o paraula de vigília amb un retolador vermell. “No puc més”, “no m’arriba la vida”, “no puc dormir”, “perdo el temps perquè estic massa cansada”… una frase que ens connecta amb la nostra vigília, Agafem la nostra frase i ens posem de peus. A la sessió de contaminació ja tindrem la frase, no l’escriurem. Seguim mirant enfora, sense donar accés a la frase. La Martina ens proposa dir-la, en veu alta, tots junts, a la vegada. Com ens sona? Com ens veiem? Ho diem tots junts, per separat, de manera ordenada, de manera desordenada, cadascuna tria la seva rapidesa, volum… mentre construïm l’ordre del caos. (per a sessió de contaminació farem 3 rondes i anirem incrementant volum i rapidesa d’expressió i una quarta on tots ho diem alhora d’un crit). Ja hem connectat amb la nostra vigília i ensenyem la frase, que prèviament hem pensat, escrit i guixat en vermell.
D’aquí saltem a sabàtica… on hem realitzat un collage d’una gran imatge, on també hi hem barrejat dibuix, que ens representi aquest concepte. La Martina ha ambientat la sessió amb música que acompanyava el nostre procés creatiu. Hem pogut tocar amb les mans tota mena de material que ens ha portat, com revistes d’Art, de Disseny, de vacances, de mobiliari… també teníem propostes de tota meva d’artistes i la seva obra, això ens ha posat en situació sabàtica. Així crearem dues imatges, una a través de la paraula (vigília) i l’altre del collage (sabàtica).
En aquesta sessió hem posat a prova el nostre cos en estat de vigília, on el sentim en tensió, amb inquietud, actiu, accelerat, mantenint l’atenció cap enfora, el cap actiu, sensació d’esgotament i amb els músculs preparades per “FER”.
Per entrar en aquest estat, vam començar a caminar per l’aula d’art, incrementant la velocitat, on xocàvem entre nosaltres de manera suau. Després vam donar voltes sobre nosaltres mateixos, cada vegada més ràpid. Mirant-nos, vam pensar un gest amb el cos que vam interpretar en bucle, una vegada i una altra, quedant-nos atrapades en aquest gest antinatural.
Un cop començàvem a entrar en aquest estat d’alerta, tancant els ulls, vam pensar en les nostres rutines, que cada dia són les mateixes, i que molts cops quan en sortim, ens sentim perdudes. Camines per la mateixa vorera per anar a l’institut? Et pares en els mateixos semàfors? Modifiques la teva ruta quan et dirigeixes a casa?
En grups de tres, vam treballar vàries dinàmiques per arribar en aquest estat de vigília, com parlar-nos sense parar, parlar-nos molt ràpid sense callar, vam cridar, seguirem repetint el mateix gest, i dient paraules sense sentit movent les mans.
El cos ja havia entrat en vigília. Quines emocions sentim? Aclaparament, estrès, angoixa, inquietud o intranquil·litat. Què és per tu la vigília? Van sortir moltes frases de reflexió, però en resum: “que tot estigui perfecte i preparat”, “per quan ho necessites?, per ahir”, “encara és dilluns”, “no tinc temps”, “estic a tope”, “tinc feina infinita”.
A partir d’aquí vam començar a treballar amb el concepte de què ens fa perdre la son de forma individual, fent una animació amb Stop Motion d’aquest estat corporal i mental, per a materialitzar totes aquestes emocions. A vegades aquest estat ens fa guixar els llibres o l’agenda mentre som a classe. Podem fer una animació a partir dels nostres apunts de classe, agenda o material de l’institut? Vam començar a realitzar tires de dibuix i pintura abstracta de vigília.
De forma col·lectiva vam començar una animació directa amb una peça de fang per mitjà de gestos que poguéssim transmetre aquesta idea o sensació i utilitzant eines com una forquilla, un ganivet, eines esmolades, paper arrugat, dur…
En acabar, per sortir d’aquest estat nerviós, vam dedicar 10 minuts a fer especial atenció a la cloenda de la sessió, escoltant música relaxada totes juntes.
Un dia, la Martina ens va posar un documental que es diu “Caras y Lugares”, el documental tracta sobre dos artistes/fotògrafs que es diuen Agnès Varda i JR.
Aquests viatgen per molts llocs de França fent fotos a la gent, imprimint-les en blanc i negre, d’una dimensió més gran, i enganxant-les a distintes parts com casses, pedres, vagons de trens, etc.
La Martina ens el va posar per tenir idees que hi ha diferents formes de fer art i de representar i autorepresentar-se.
D’uns petits amulets, en guardem una vida sencera plena de records i vivències.
Tot comença com qualsevol altre dia… estic dins l’institut envoltat dels companys i amics de la classe; just sona la música que transmet el missatge d’inici de l’hora del pati. Em dirigeixo, baixant les escales, a l’entrada principal, on ens havien convocat el dia abans. Arribo al lloc de trobada i, mentre repassen la llista d’alumnes, acabo d’esmorzar. Acaben d’organitzar la sortida i ens dirigim plegats tota la classe d’expressió artística, a la Fabra i Coats.
Arribo al destí. Allà ens asseiem a terra en rotllana, i com a mi, ens donen a tots un llapis de carbonet. Al centre del cercle col·loquen unes boniques espelmes. Sembla estar tot a punt… Aleshores, la Martina ens explica d’una manera senzilla el tipus de ritual que anem a fer.
Una conversa divertida, tranquil·la, distesa, que ajuda a pensar i a reflexionar; una bonica estona. Dibuixem a terra, escrivim propòsits per aquest nou any sobre papers blancs… Aquests escrits els cremem al foc de les espelmes com a part del ritual… i sobretot, el que més m’apassiona, agafem un amulet fet per la Martina i després cadascú en dissenya un amb diferents tipus de fang (matèria i color).
Una bonica classe on he après d’una forma entretinguda i diferent, com petits objectes poden contenir un munt de records i vivències. El sol fet de mirar-los en un futur em poden ajudar a recordar moments importants. La classe arriba a la seva fi; però la vivència i l’ensenyança d’avui se’m guarda dins meu… com un bonic rècord que atresoraré com un preuat amulet.
Per començar l’activitat vam fer un test on ens vam ficar a provar i vam calcular el nostre percentatge de quantes fotos ens fem diàriament, era un mini test d’unes 9-10 preguntes sobre selfies/fotos.
Després de fer aquest test, ens vam fer tres selfies i aquests selfies els vam fer servir per fer una animació que havia de tenir una duració aproximada d’entre 30 segons i 1 minut. L’animació consistia en el fet que amb sols tres selfies que ens vam fer cadascú, havíem d’inventar una mini animació amb colors i una miqueta de tot del material que teníem a l’aula.
Pel que fa al funcionament i l’ús de materials de l’animació, es podien fer de moltes maneres, retallant les fotos, es podien pintar, hi ha hagut molta variació i creació a l’hora de fer aquesta activitat i veient tots els vídeos, ara veiem que han quedat molt xulos!
La sessió d’abans de la sortida l’artista ens va passar unes propostes per anar entrant a l’univers de l’obra de l’Àlex Solé. Ens va llençar unes preguntes que nosaltres havíem de resoldre al nostre bloc amb el format que cadascú escollís. Hi havia preguntes com:
Dibuixa la FORÇA (tècnica lliure, pot ser abstracte)
Fas alguna activitat que requereixi força?
Alguna vegada has sentit que et falten forces?
Dibuixa una persona forta
Quins sinònims pots dir de força?
Aguantar o resistir vol dir ser una persona forta?
Força i masculinitat. Comenta el que vulguis.
La creativitat és un múscul?
A la sessió següent, en arribar a l’exposició vam observar l’obra per a, posteriorment, escoltar una explicació sobre el perquè de la instal·lació i el seu procés creatiu.
L’exposició sencera tractava les exigències de la masculinitat actual i la relació expectativa-realitat de l’home model influenciat per la tradició patriarcal i el pas dels anys.
També ens van posar un videomuntatge amb imatges que representaven la integració de la masculinitat en la societat i vam fer una petita xerrada sobre el que ens havien transmès.
Després d’això vam poder passejar per l’exposició i observar la seva obra, a més de tenir la llibertat de dibuixar a la paret de l’exposició.
Durant les primeres sessions, la nostra artista, la Martina Rogers, ens va proposar fer una sèrie de dibuixos. Sense explicar-nos el perquè, ens va proposar una sèrie de tòpics: El nostre nom, una forma, un ull, un ocell, un tema musical (amb el títol i el grup), línies, escriure una tècnica que ens agradaria treballar i una taca feta amb les mans. I sols podiem utilitzar dos colors, el negre i el roig. A la propera sessió ens va ensenyar un parell d’animacions fetes per ella mateixa, i ens va ensenyar aquesta tècnica d’animació amb l’aplicació stop-motion. Després de veure les animacions, vam separar els dibuixos per les categories que vam fer l’anterior classe i ens vam repartir amb diferents grups, cadascun feia una cosa diferent. Aquell mateix dia, ja vam començar a classificar cada dibuix dins de la seva categoria segons com ens semblava el grup atenent a factors com el moviment o l’harmonia. Alguns grups van començar a fotografiar.
La pròxima classe vam acabar de fotografiar les il·lustracions, vam omplir els buits per contribuir a l’harmonia del moviment a l’hora de l’animació i vam començar a editar les animacions i afegir-li els sons, aquests havien de ser amb la boca o amb objectes de l’aula.
Finalment vam aconseguir una animació per cada grup tenint en compte la forma o el concepte. Aquí us deixem algunes i també un reportatge fotogràfic del procés.
Aquí tenim tots els dibuixos de les alumnes abans de agrupar per conceptes o formes.
Martina Rogers ja ha iniciat el procés de creació EN RESiDÈNCiA a l’Institut Sagrera Sant Andreu, amb un grup d’alumnes de 4t d’ESO, la professora Ana Noguera, i amb la mediació de L’Afluent. En aquest blog podreu anar seguint moments clau d’un procés obert, amb un final no pre-definit. Fins molt aviat!
