Un gest: calar una xarxa. Un gest per fer visible una forma de vida minoritària, una activitat gairebé extingida al front marítim del barri del Poblenou. Agafar una xarxa i calar-la en un mar que ja no és mar, que estava vora les fàbriques i les barraques, que va ser un abocador de runa i deixalles, que rebia les aigües residuals de la ciutat, on s’hi han acabat construint zones verdes i gratacels. Un gest: caminar juntes en una acció performativa i col·lectiva.
Agraïm als pescadors del Poblenou, a totes les persones que han participat de l’acció i a totes les persones que l’han fet possible.
A l’Arxiu Històric del Poblenou-AHPN, a la Base Nàutica de la Mar Bella, a Maria Favà, a l’Ángel Matamoros, al Pep Maulini, al Restaurant Els Pescadors, al MUHBA Oliva Artés.
Hem decidit que la xarxa serà l’eix central de la nostra acció final d’En Residència.
Encara estem perfilant la nostra acció final, però de moment pren fora la idea de fer un recorregut pel barri amb la xarxa reivindicant Poblenou com un barri que també va acollir pescadors.
Vam descobrir que darrere la base nàutica de la Marbella hi havia un petit espai pels pescadors del Poblenou.
Vam tenir l’oportunitat de poder entrar-hi, veure les casetes dels pescadors, els materials que utilizaven per pescar, els diferents tipus de xarxa,…, i sobretot vam tenir la sort de poder conèixer l’Ángel, un dels pocs pescadors que segueix en actiu avui en dia.
Va ser un moment clau pel nostre projecte, a poc a poc ens anàvem apropant al passat pescador del nostre barri.
El passat dijous 30 de març, vam anar a visitar l’Arxiu Històric de Poblenou, on tres voluntàris, en Ramón, en Quique i en Rosendo ens van explicar com va néixer el barri, i com ha anat canviant fins avui dia. Vam quedar sorpresos com utilitzaven els mapes per veure el creixement del barri, com canviaven els camins, com la terra va guanyar terreny al mar…
Després de la sortida vam tornar a l’aula i vam compartir totes les sensacions que ens havien generat les diferents descobertes fins al moment. Compartim amb vosaltres una imatge de com va quedar la pissarra!
El dimecres 1 de març vam compartir als docents del centre el procés que fins ara havíem fet amb l’artista Marta Bisbal, les derives pel barri, la plaça Prim, les trobades amb persones del barri…
També vam fer una pràctica que havíem fet en una de les primeres sessions, que per nosaltres representa el procés que fins ara hem anat teixint.
El Pablo i el Fèlix expliquen que hem estat estudiant algunes coses sobre els pescadors i li expliquem a la maria que estem fent en el projecte en residencia i que hem llegit dues de les seves entrevistes.
La maria ens explica una mica sobre el barri antic del Poblenou, ens explica que l’institut hi treballaven nens molt petits i en parla sobre la fàbrica, ens parla de l’arxiu.
Ens diu que li va començar a interessar el periodisme per un còmic i que quan ja va estar jubilada la va conèixer, a ella ja li agradava escriure.
Parla de la gentrificació i que abans hi havia peixateries i mercats i ara quasi no hi ha. Ens parla dels pescadors i que la seva vida és molt dura i que a l’ametlla hi ha alguns pescadors, parla que les tonyines només es poden pescar cada 15 dies i que són molt cares.
Ella ens diu que l’educació ha canviat molt i que els professors ara s’esforcen molt perquè ella quan era petita li feien aprendre i memoritzar les coses.
Ens posen unes preguntes, una llista de paraules i conceptes per poder organitzar bé el que farem. També ens expliquen les hores i quan serà.
Hem estat parlant sbre què hem estat fent fins ara, resumint el trimestre (o inclús tot el curs), a on hem viatjat, quins temes hem tractat (i quins no), dient paraules clau.
El que ha sortit per ara és: presentar-nos amb quadres contemporanis. Quan la Marta ens va contar que era l’art contemporani. El viatge a Granollers a una exposició d’art contemporani. Quan vam decorar les llibretes. Sortida a la plaça Prim. Quan vam anar caminant a Can Felipa. Posar les estrelles als maons de la xemeneia de Can Saladrigues i els fils de llana per tota la classe.
Algunes paraules clau que han sortit són: exploració, art, fabricar, Poblenou, novetat, connectar-se amb el passat, excursions, treballs manuals, passeig, carrers, creativitat, imaginació, relacionar-se, passat, mobilitat, indagar, procés, futurista, recerca, experimentar, escapada, intriga, anàlisis, observació, vincles, coneixement, diversió, història, contemporani, antic i modern.
El restaurant els Pescadors era una antiga casa de menjar que encara té les taules de marbre i els bancs de fusta adossats a la paret, on solien reunir-ser els pescadors i treballadors del poblenou. El restaurant Els pescadors van veure la llum un 21 de març de 1980. 4 amics (Ramon de la Torre, Mercè Managuerra, Pep Maulini i la Toya d’Uràn), una antiga taverna de pescadors i ganes de crear un espai on fer una xerrada en bona companyia són els inicis de crear un projecte nou. Les cases feien uns 20×20 m2 per unes 5 persones, i edificis baixos amb façanes blanques (poc espai).
Tot aquest panorama és un retorn al passat; a la vida d’un poble costaner protagonitzat pel peix fresc dut dels pescadors. El Pep ens va introduir el restaurant dels pescadors i ens va explicar com era antigament. El lloc era molt bonic, i la barra era plena de begudes com vi, aiguardent, etc. Ens va fer una introducció del lloc i un tour sobre les antigues cases en les quals vivien els pescadors amb les seves famílies. Ens va explicar com era viure com un pescador antigament i quant cobraven cadascun.
On està situada?
La casa dels pescadors, el restaurant que vam visitar, està situada a la plaça prim, en el carrer Fernando Poo número 61-63 Aquesta localització és l’última casa dels pescadors en tota Espanya, que té com a propietari el Pep Maulini.
El Pep ens va mostrar el restaurant tot ordenat i ja quasi llest per tornar a obrir i vendre menjar, també es va ensenyar com era viure com un pescador antigament, i ens va explicar com era el barri Va ser intrigant, i a més a més vaig veure la meva antiga casa a l’illa del costat i vaig recordar molts moments de petit fins que vaig fer els tres anys i mudar-me al costat del nostre institut.
Observar, reflexionar i anotar. Les consignes per a la sortida són:
Registrar en la llibreta d’artista tres llocs que us cridin l’atenció:
●Registre fotogràfic
●Registre gràfic
●Registre escrit
Posar atenció en els comerços i en l’arquitectura:
●Aspectes històrics o del passat.
●Confluència de diferents èpoques.
●Construccions particulars.
Sortim al carrer per primer cop amb les llibretes d’artistes.
Primera aturada: carnisseria ‘Pont’ que està a cent metros d’El Joncar. És un comerç que porta quatre generacions hi ha clientes que ja hi venien des des petites i ara tenen 80 anys! Ens fixem en un gran dibuix el qual és un facsímil d’una foto dels anys 50.
Ens sorprenen les llambordes dibuixades i que el taulell encara éstà al mateix lloc.
Observem diverses superposicions temporals:
●El dibuix i la impressió tenen cinc anys però representa més de 70.
●A sobre del dibuix hi ha una pantalla de número de cua que contrasta amb el dibuix antic. El terra és nou però emula l’antic mosàic hidràulic.
Unes passes més endavant ens sorprén el feix de cables del telèfon i internet enganxats a la façana d’un edifici d’habitatges de principi del segle XX.
Més enllà d’opinar si ens agrada o no o si és lleig, observem el vessant estètic i el significat.
Pel vessant estètic observem unes caixes negres i grises, desiguales, del tamany d’una capsa de sabates, enganxades a uns 3 metres, però de manera irregular, és a dir sense cap pretensió d’ordre ni harmonia. De les caixes surten cables negres que s’enfilen pel mur fins que troben una cornisa i des d’aquesta van cap a l’esquerra o la dreta. La façana té arcs de mig punt, uns gravats que representen pedres i cornises i balconades. En el seu conjunt segueix una composició concreta amb sentit harmònic. Sobre la façana trobem nombrosos cartells que anuncien productes, el nom comerç, etc. El contrast entre elements moderns i desendreçats i antics i harmònics és evident. Ara toca preguntar-se quin significat en podem extreure.
Cent metres més endavant a la dreta s’obre un carreró que es diu carrer de l’Ebre. Aquest carreró antic i estret sembla com si no tingués sortida, però una antiga porta d’un taller mecànic que ja no existeix, dona entrada a un gran parc diàfan, lluminós i envoltat d’edificis moderns. El contrast és molt gran. Curiosament, l’antic nom del “Garage Saladrigues” dur el mateix nom que l’antiga fàbrica tèxtil que allotja ara el nostre institut.
Al fons del carreró ens trobem una porta i una finestra tapiades. La porta encara conserva el número 4 del carrer. I un pam amunt hi ha un cartell que prohibeix jugar a futbol.
Algun alumne es pregunta què ha passat o què hi ha darrere del mur ara. Observem l’estètica de l’abandonament: la humitat està pelant la paret i fa caure el ciment i deixa veure diferents capes i el maó. La paret és totalment grisa, però no de color sinó d’abandó. També unes herbes creixen davant de l’antiga porta.
Quan travessem el carrer Pujades ens trobem una farmàcia que deduïm que deu ser tan antiga com la carnisseria. A aquesta conclusió arribem perquè a la façana es manté un gran rètol d’època fet amb rajoles. Aquest rètol destaca en la sobrietat de la resta de l’edifici. El text és en castellà, inclús el nom del barri. El rètol fet de rajoles atrau més l’atenció que no pas els rètols lluminosos. Observem l’esgrafiat representant una balustrada.
Arribem a Can Felipa, una antiga fàbrica dedicada al sector tèxtil que avui dia allotja equipament municipal. La fàbrica és diferent de la resta de fàbriques de l’època, ja que no està construïda de maons. Més aviat sembla una casa d’indians. La gran façana blanca queda interrompuda per edifici annex més modern. Hem observat els grafits sobre l’edifici annex i n’hem parlat: són obres d’art o vandalisme? Els alumnes ho tenen clar: són obres d’art. A un alumne no li agrada no poder veure la fàbrica sencera.
Can Felipa va ser el punt més llunyà de la ruta. La tornada la fem per la Rambla, que té edificis més ornamentats i balconades. Un alumne observa que algú ha enganxat sobre un arbre diverses cartolines amb collages. La cartolina barreja text, amb imatges antigues i noves. El missatge és reivindicatiu: és una denúncia de la pèrdua de memòria del barri en favor de la gentrificació i el turisme. És una gran troballa!!!
Les llibretes ja estaven quasi acabades, era l’hora de triar les llibretes que tindria cadascú.
Es va fer a sort amb la ruleta de la pantalla táctil de la classe. A cada persona li va correspondre un número i quan sortia el teu, era el teu torn per escollir una llibreta.
Un cop que sortia el teu número, havies de decidir quina llibreta volies. Això no era gens fàcil ja que aquesta seria la llibreta per a tot l’any. Hi dibuixarem i hi apuntarem tot el que sigui important.
Els materials per cosir-la:
Com a materials per acabar la llibreta utilitzaríem: fil de corda per enquadernar, cola, agulla, i un tros de fusta per comprovar que els forats estan ben posats.
Procediment:
Primer s’havia de moure el fil amb l’ajuda de l’agulla per a passar-lo pels forats d’una forma específica com mostra el tutorial del Youtube.
Després tallar el fil restant i aplicar-hi cola.
Finalment comprovar que els forats estiguin alineats per si de cas. I ja tenim acabada la llibreta d’artista.
