Luís Tabuenca EN RESiDÈNCiA a l'Institut Escola Antaviana

En aquesta sessió va venir un cineasta, es deia León.

La finalitat d’aquesta sessió era aprendre a fer i a diferenciar diferents plans i  angles de gravació.

Primer, ell es va presentar i va presentar una mica a què es dedicava.

Per començar vam organitzar la classe en parelles o trios. Quan ja estàvem distribuïts, ens va posar una presentació on ensenyava els diferents angles i plans de gravació.

Ens va posar el tros d’una pel.lícula i el vam analitzar, comentant tots els angles i plans, l’escenari, els colors, la música…Ens va explicar les parts que té la filmació d’una pel·lícula: preproducció, producció i postproducció-

La preproducció és la part més llarga, on es planteja la pel.lícula, la sèrie, el curtmetratge… Es parla de tot el que faran: dels actors i les actrius, del material, de la roba, dels escenaris…

La producció és la part on es grava i potser la part més curta.

La postproducció és la part on s’edita, on es solucionen els errors que no s’han vist…

PREPRODUCCIÓ

Després d’aquesta presentació, amb el meu grup, que era la Paula, vam pensar com interpretar el meu somni, utilitzant els diferents plans, fent un guió parlant de qui actuava, en quin espai ho gravaríem…

Quan ja tots els grups ho havíem pensat, vam explicar-li al León la nostra idea, i ens va ajudar a millorar-la.

PRODUCCIÓ

Després vam passar a la producció d’aquest vídeo, vam sortir a l’amfiteatre i cada grup va gravar el seu vídeo. A nosaltres se’ns va complicar, perquè no teníem ben clares les idees, però al final el León ens va gravar i ens va ajudar a aclarir els dubtes que teníem.

POSTPRODUCCIÓ

Quan tots el grups tenien ja totes les gravacions fetes, vam tornar a l’aula on el León va utilitzar una programa al seu ordinador per posar juntes totes les peces gravades. Ens va explicar el funcionament del programa i va començar a editar pel nostre video. Ens va muntar el començament del vídeo. Això també ho va fer amb els altres grups, va muntar els començaments del vídeo dels tres grups.

Nerea: Al principi estava nerviosa, però després en vaig quedar satisfeta.

Dayana: Fent la contaminació estava bastant nerviosa. Moltes vegades m’entraven ganes de riure, sobretot quan vam posar el meu àudio i no recordava alguns àudios que havia gravat, i em van fer gràcia. Crec que el resultat final va ser molt bo.

Paula: Aquell dia estava molt nerviosa, i cada vegada més, però jo crec que ens va sortir bastant bé.

Aitana: Des del meu punt de vista, aquesta sessió m’ha ajudat a adonar-me del sentit que té tot el que hem treballat i a veure una mica més enllà del que és escriure en un paper, fer sonar un instrument o enregistrar un so o una imatge.

Serhii: A la contaminació el que vam fer era presentar a tots els professors de l’escola tot el procés que hem fet a EN RESIDÈNCIA.

Em vaig sentir nerviós perquè tot sortís bé, però, al mateix temps, estava a gust.

1a Sessió. Dimecres.

A la sessió del 22 de febrer, el Lluís ens va explicar com seria la contaminació, l’ordre en què hauríem d’explicar, un resum d’allò que hem fet durant aquest temps  i més coses.

Ens van donar una escaleta amb l’ordre de sortida per fer les presentacions de les parts de la contaminació.

A mi em va tocar explicar els textos efímers que havíem fet i havia de dirigir la meva partitura.

Vam començar a practicar amb els instruments i els no-instruments amb els quals faríem l’experimentació sonora. ( Experimentar amb el so de diferents coses).

Alguns dels instruments i no instruments que vam utilitzar van ser: la kalimba, la bossa de café ecològic, el tub de trons, el tub de PVC, el pot amb cigrons, el bol tibetà, etc. Vam assajar l’ordre d’entrada a la Sala Multiusos (on tindria lloc la contaminació) i la pujada a l’escenari.

Vam estar estona practicant-t’ho.

Després vam practicar l’ordre de sortida per  a explicar les nostres parts (no teníem la presentación escrita,  així que només sortíem, però no explicàvem què fèiem).

Per acabar la sessió vam assajar les partitures.

2a Sessió. Dilluns.

Aquest dia vam anar puntuals a la Sala Multiusos per a poder practicar la contaminació.

Com era dilluns no hi havia el Luís, així que només hi havia el Quim. Vam arribar a la Sala Multiusos i vam agafar el nostre no-instrument o instrument corresponents per a posar-nos a practicar. No vam tardar molt en acabar de fer aquesta part, ja que ja coneixíem l’ordre de les presentacions.

Després ens vam posar a practicar l’ordre de sortida i més o menys què diríem en cada part.

Vam assajar davant dels nostres companys pensant que era el públic per no equivocar-nos i perdre la vergonya. A més a més, vam assajar les partitures de les nostres companyes per saber a quin volum i a quina velocitat les volien. També vam practicar el vídeo del fum que consistia en posar so amb instruments a un vídeo sense àudio . Van sortir molt bé els assajos i les nostres creacions.

PRIMERA SESSIÓ

Amb l’Èlia Genis, que és ballarina, vam treballar amb el moviment del cos, deixar-se anar i moure’s.

La primera classe la vam començar amb una roda de presentació, amb una pilota, i vam fer diferents jocs amb la pilota: passar-la sense que caigui al terra, passar-la movent el cos…per tal d’escalfar i entrar en la dinàmica del moviment.

Després vam fer moviments amb el cos, dibuixar línies horitzontals i verticals en relació a l’espai amb el nostre moviment, fer diferents formes i desplaçaments al terra. Gran part de la sessió ens la vam passar fent figures, moviments i composició.

També vam fer parelles, on un manava i feia moure el cos de l’altre mitjançant l’impuls o posar resistència a l’impuls de l’altre i evitant caure al terra.

Una petita part de la classe , cap al final, la vam dedicar a fer un ritme, amb els cos. Primer cadascú ho feia pel seu compte, però després vam fer una rotllana i vam sortir a mostrar el nostre ritme amb el cos a la resta de companys i companyes.

Per acabar la classe vam fer una última activitat, fer una pila de cadires ( una escultura) i veure fins quan aguantava. Estàvem tots asseguts als esglaons que hi ha a l’Espai Àgora i sortíem quan volíem, d’un en un, per agafar una cadira i colocar-la al centre de l’espai fins acabar fent una torre.

Ja per a acabar la classe, ens haviem d’introduir a la torre, i colocar-nos-hi com si fóssim una cadira més, vam fer unes quantes posicions d’això i després ja vam marxar.

Durant tota la sessió,Perquè hi hagués una mica més d’inspiració ens van posar una música suau i baixeta quan estàvem ballant.

SEGONA SESSIÓ

La segona sessió la vam començar igual que la primera, amb el joc de la pilota, fent moure la pilota amb el cos, amb moviments fluïds i evitant que caigués al terra.

Després vam passar a fer moviments amb el cos ocupant tot l’espai.

Un exercici consistia en estar tots apilonats, en grup, i havíem de passar pel mig de dues persones avançant en una direcció com a grup sense topar amb la resta de persones que constituïen la pinya. L’espai que hi havia entre les persones era cada vegada més petit i costava més no topar amb la resta..

Posteriorment, en parelles, vam fer una activitat de seguir una altra persona, els moviments que feia, i després d’haver-ho fet per lliure, vam fer-ho mig grup i mig grup, mentre un grup ho feia, l’altre grup mirava.

Vam fer una composició entre tots, apilonats, i després una altra composició, en línia.

Per la majoria de nosaltres va ser el primer contacte amb la dansa comtemporània.

Ens vam posar en grups de 3-4 persones. Amb aquest grup havíem de posar so a un vídeo.

En una carpeta de Drive hi havia tots els vídeos (cada grup tenia 4 vídeos diferents).

El meu grup va escollir un vídeo d’una bossa que volava amb el vent.. Per fer el so vam utilitzar: una bossa (que feia de bossa), un tambor (que simulava com de prop estava la bossa de la pantalla).

Per poder recordar tot això vam escriure una “partitura”(la nostra era una partitura de dibuixos).

Després la vam presentar davant de tots.

Un altre grup va agafar un vídeo abstracte (era com pintures, aigua). 

Van fer servir un gong, un plat i dos globus.

Un altre grup va fer ús del mateix vídeo (el vídeo abstracte), però van usar diferents sons ja que van fer servir uns altres instruments: plàstic de bombolles, una cosa que era com una pinya petita que gairebé era inaudible  i un paper de llimar verd.

Quan la sessió de dimecres va començar, el Lluís ens va dir que havíem de presentar els vídeos que havíem fet a la sessió anterior (no era la sessió anterior perquè havia sigut un dilluns).

Els vídeos que havíem de presentar eren uns vídeos que no tenien so, i nosaltres amb un grup que ens havia tocat, havíem de posar-li so a un d’aquell vídeo que havíem escollit.

En el meu grup érem: l’Ona, el Kenneth, la Paula. Nosaltres vam escollir un vídeo que durava un minut i poc més, el vídeo que havíem escollit era un vídeo abstracte.

En aquella sessió vam començar nosaltres presentant el nostre vídeo amb el so i el Lluís ens va dir les coses que hauríem de millorar. Per exemple, a nosaltres ens va dir que ho poséssim tot una mica més coordinat.

Quan ja havíem acabat de presentar el nostre vídeo, va començar a presentar el següent grup i després l’altre grup

En aquesta sessió el Lluís no va poder venir, però el Quim ens va explicar tot el que havíem de fer.  Ens va explicar que havíem d’entrar en un programa de creacions sonores que es deia Reaper. 

Havíem de treballar (editar)  amb els sons que havíem gravat feia un temps amb els nostres grups,  els havíem de pujar al Reaper i crear una banda sonora pel final d’un relat que havíem escrit alguns, o escriuríem. Amb el Reaper podíem fer el que ens vingués de gust.  Com era la primera vegada que utilitzaven aquest programa, no sabíem com fer algunes coses. Llavors vam haver de buscar tutorials a YouTube i mirar-los per tal de fer la nostra banda sonora: la banda sonora havia de ser d’un minut més o menys.

Jo el que vaig posar a la meva banda va ser el riure de la Nerea, l’Arnau cantant i el soroll d’un cotxe.

Aquests sons van ser els que més vaig utilitzar.

En aquesta sessió se’ns va començar a explicar què faríem. Se’ns va dir que en aquella sessió veuríem un documental (pel·lícula).

El documental es deia Baraka que va ser dirigida per Ron Fricke i va ser estrenada el 24 de setembre de 1993. El documental el va gravar un home fa temps mentre donava la volta al món. El Luís ens va comentar que al documental no hi hauria text,  el so seria l’ambient del documental. El documental era sobre les coses bones i les coses dolentes que havia fet la humanitat, mostrava imatges de diferents cultures, i recorria tots els continents i dels continents anava a diferents països, sortien diferents cultures i el que feien en algunes d’aquelles cultures. També sortien diferents paisatges del món, el director havia de demanar permís a la gent per si els podia gravar, ja que sortiran a un documental i potser hi hauria gent que no voldria sortir i si els gravava sense consentiment es podia ficar en un embolic.

A la tercera sessió vam fer quatre grups de tres persones. Ens van donar un sobre amb paperets on posava diferents sons (cop de porta, gotes d’aigua, el crit d’un animal,…) que havíem de trobar per l’institut i/o a l’amfiteatre que és un espai a l’aire lliure que està davant de l’institut. Quan trobàvem els sons els havíem de gravar amb el mòbil.

Ens van donar trenta minuts per a trobar els sons i tornar a trobar-nos a l’amfiteatre que era el punt de trobada, i un cop ja els teníem, tornàvem. Quan vam arribar a l’amfiteatre s’havia afegit una companya nova al grup de En Residència: l’Iqra.

En el punt de trobada, és a dir, a l’amfiteatre vam fer una altra activitat en què havíem d’estar cinc minuts en silenci i havíem d’apuntar en un full en blanc què escoltàvem (les fulles del arbres, algun ocell, un avió,…)

Més tard, quan vam arribar al mòdul que és el lloc on habitualment fem les classes, ens vam posar en grups i vam connectar els mòbils a uns altaveus per a reproduir els sons i sorolls que havíem gravat. Vam fer-ho així per a posar en comú els sons amb tot el grup de En Residència.

La nostra opinió d’aquesta sessió és que ens ha agradat perquè ha sigut més dinàmica que les altres, ja que en les sessions anteriors ens quedàvem dins del mòdul. A més a més, hem sentit més llibertat quan hem realitzat les activitats.