Compartint les nostres intervencions artístiques

El passat dimecres 31 de maig a les 13:30h vam presentar el nostre procés de creació Utopies per a un present distòpic, compartint les intervencions artístiques a l’espai públic dels Jardins de les Tres Ximeneies, amb la participació de l’alumnat i docents de 3r i 4t d’ESO i de Batxillerat de l’institut, veines del barri i agents educatius i culturals de la ciutat.

JAQUE A LA SILLA

BROTS

FINESTRA DE VENT

Utopies per a un present distòpic

Desde la creación colectiva, cada grupo ha decidido un espacio para intervenir y transformar escogiendo diversas prácticas artísticas, desde la fotografía y la instalación hasta la ilustración y el diseño. Estas intervenciones resignifican los espacios desde las miradas de estos jóvenes que habitan estos sitios y que no responden a sus necesidades. En este sentido, la presentación final consiste en tres intervenciones en los Jardines de las Tres Chimeneas que, en el contexto de la emergencia climática, invita a reflexionar a la ciudadanía sobre el espacio y el momento que vivimos.

Estas intervenciones muestran el presente con ironía, humor, creatividad y compromiso eco-social. A través del uso de la ficción, este grupo de alumnos es capaz de mostrarnos la incoherencia de un mundo alienado y alejado de la naturaleza para invitarnos a hacer una pausa y dar paso a la contemplación, la reflexión y el respeto por nuestro entorno.


BROTES

Como brotes de un árbol nacen estas instalaciones en los árboles del Parque de las Tres Chimeneas, a través del uso de la ilustración y la fotografía.

Esta intervención parte de la sensibilidad del grupo de estudiantes ante varios árboles pintados con spray. Los árboles tienen vida ¿por qué no prueban sus latas en otro lugar?

Inspirados en el personaje de Sprout (Brote, en castellano) del video juego Brown Star, este grupo de jóvenes pone rostro y emociones a los árboles utilizando la estética de este personaje de ficción e instalándola en diversos árboles pintados. Sprout llora ante el descuido, sus lágrimas brotan sobre los colores del árbol coloreado.

.

Una segunda instalación está inspirada en la misma premisa. Este grupo de estudiantes usa la fotografía para dotar de rostro a estos árboles enfadados con las personas que no los tienen en cuenta. La cara humana del árbol nos recuerda que las actividades humanas y la falta de conexión con su entorno natural ha tenido un impacto global tal sobre los ecosistemas de nuestro planeta que nos ha llevado a adentrarnos en una nueva era geológica, el Antropoceno.


VENTANA DE VIENTO

Esta intervención fotográfica invita a agudizar los sentidos, escuchar a las nuevas generaciones, a jugar con el viento y a contemplar fuentes de vida imprescindibles para las personas y otros seres vivos: el aire y el sol.
A su vez, estas mismas fuentes son capaces de generar energía renovable. Utilizarlas de forma responsable sin dañar los ecosistemas nos permitirá mirar por la ventada hacia un futuro lleno de vida. ¡Que la fuerza del viento nos acompañe!


JAQUE A LA SILLA

Tres sillas marcadas por su uso en un instituto contrastan con una gigante silla de concreto sobre la que están instaladas. Una escalera apoyada en este monumento invita a la audiencia a subir y contemplar un jardín diseñado con plantas que contribuyen a contribuir a mitigar los efectos del cambio climático absorbiendo dióxido de carbono, atrayendo a los tan necesarios polarizadores y

a las personas que desean salir del trepidante ritmo del sistema de crecimiento continuo.

Sentarse, detenerse y contemplar pueden ser hoy considerados actos revolucionarios.

Esta instalación disparatada nos muestra el absurdo de cómo se concibe el arte público, de cómo se construyen las ciudades y lo poco que se tiene en cuenta la necesidad de las que las personas que las habitamos.

En una deriva realizada con los y las estudiantes por el Poble Sec/Raval, este grupo de chicas percibió la falta de espacios verdes en esos espacios que diariamente transitan. Su respuesta fue hackear esta obra de arte público para transformarla en otra que contribuya a las necesidades de crear un arte que responda a la vida.


Deriva, Creació col·lectiva i Emergència climàtica

Entre el dins i el fora de l’institut, amb la pràctica de la deriva hem estat capaços d’entendre algunes de les relacions de la ciutat, del barri on vivim en la seva complexitat social i ambiental. Com comenta la Majo (docent) “…una caminada sense objectiu determinat, per descobrir llocs i valorar-los segons les emocions que ens desperten… hem anat caminant per zones del barri de Poble-Sec i Raval per fixar-nos en els espais comuns des d’una mirada diferent. Trencant la rutina dels recorreguts habituals, descobrim llocs que puguin inspirar-nos, que despertin les ganes de canvi i lluita…”. https://agora.xtec.cat/iesconselldecent/general/projecte-en-residencia/

Desprès d’aquesta exploració, per grups hem decidit uns espais dels Jardins de les Tres Xemeneies, que estem intervenint i transformant mitjançant diverses pràctiques artístiques com la fotografia, la instal·lació, la il·lustració i el disseny, amb la intenció de resignificarar-los des de les mirades de joves que habitem aquests llocs i que no responen a les nostres necessitats.

En el context actual d’emergència climàtica en el qual s’emmarquen les nostres accions, volem convidar a la reflexió ciutadana entorn a l’espai i el moment que estem vivint, apostant per un art i un barri que escolti la vida.

Vídeos #RompeTusMales i Contaminació

Shakra “Un cop la performance va tenir lloc, i un cop el nostre objectiu es va complir, ja era hora d’editar els vídeos que vam gravar durant l’esdeveniment. 

En aquest, a través de l’acció de trencar els calendaris gegants que vam crear durant les sessions anteriors, ens vam acabar reivindicant. Aquesta manera d’expressar-nos no la teníem prevista, però va acabar sent una molt bona idea, alegre i divertida, per a alliberar aquests malestars que teníem.”. 

“A continuació, tota aquesta experiència viscuda durant el projecte la vam voler compartir amb el professorat de 4t d’ESO, i així va ser. Per fer-ho, ens vam organitzar en quatre grups i cadascun tenia la responsabilitat d’explicar alguna determinada part del procés.”. 

Durant la sessió de contaminació l’alumnat va proposar a l’equip docent una acció de participació: escriure preocupacions, sentiments, malestars que viuen en relació amb el temps a l’institut, i després enganxar els postits en els mesos de juny i juliol.

A la setmana següent, a l’aula, es va reflexionar sobre com una part de la comunitat (alumnes i docents) que habita l’institut, pot arribar a compartir algunes de les mateixes preocupacions, sentiments, malestars que es viuen.

De la idea a la performance: la culminació del nostre primer projecte artístic

En les últimes setmanes del trimestre i abans de marxar de vacances, hem pogut culminar el procés de creació que l’alumnat de 4t d’ESO B ha estat portant a terme a durant aquestes primeres setmanes.

A partir d’aquest punt, ens hem hagut de plantejar què fer amb l’obra: l’exposem?, a on?, per a qui?, quan?

És en aquest punt on hem descobert altres camps de l’art contemporani com la performance o el happening, disciplines desconegudes per a nosaltres i que ens han mostrat una manera de veure i entendre la producció artística contemporània. El fet de ser disciplines que tenen com a característica principal l’ara i l’aquí, també ens hem hagut de plantejar com documentar-les.

L’Oriana ens ha proposat fer un acte de psicomàgia, és a dir, una performance que intenta, a partir de les obres creades, una acció que ens permeti alliberar d’una forma alegre i festiva aquell sentiment que ens preocupen i amb el qual hem estat treballant perquè d’alguna manera, la creació que hem portat a terme tingui un efecte sanador en tots nosaltres.

Per acabar hem celebrat la fi del projecte com es mereix. El primer contacte amb L’Oriana i en Joan han estat del tot enriquidors i ha estat molt satisfactori poder fer un projecte amb cara i ulls amb procediments i tècniques de l’art contemporani.

Acció Fotogràfica: com vivim el temps a l’institut?

Durant el mes de novembre, es continua explorant entorn als valors del temps que les alumnes viuen a l’institut. Per grups, es posa en comú una pluja d’idees en relació a les emocions que donen resposta quan ens preguntem com ens sentim en els diferents mesos de l’any. Un dels primers objectes quotidians que intervenim és el calendari de paper. Aquest simbolitza el pas del temps, i amb les accions creatives esdevé un possible marc i lloc des d’on treballar amb les nostres emocions temporals situades en aquest context educatiu.

En paral·lel, l’Oriana comparteix alguns recursos d’edició i impressió d’imatges (gigantografies) que poden ser interessants de cara a la producció de la pràctica artística que estem dissenyant. La idea és representar les emocions que sentim en diferents moments del curs posant els cossos en el centre del procés de creació, i amb les imatges resultants generar cartells / pòsters impressos en gran format.

Acció Fotogràfica: quins són els nostres malestars?

Durant les primeres sessions de treball, per grups s’ha reflexionat entorn als interessos, preocupacions i necessitats de les alumnes, assajant actituds crítiques en relació als contextos i realitats que ens envolten. Amb paraules de l’Oriana: Compartir con el alumnado esta práctica colaborativa será sin duda una forma de intervenir en nuestras propias vidas.

D’aquesta manera s’ha començat a dissenyar un projecte d’acció fotogràfica col·lectiva que parteix de malestars situats a: El temps a l’institut, les relacions familiars, la falta de recolzament emocional i les motivacions de vida.

Després de posar de manifest les veus de les alumnes, s’ha decidit focalitzar l’eix de recerca a El temps a l’institut preguntant-nos Quin tipus de temps és? De quina manera el vivim? Com ens sentim? El podem canviar? …