Oriana Eliçabe EN RESiDÈNCiA a l'Institut Consell de Cent

Shakra “Un cop la performance va tenir lloc, i un cop el nostre objectiu es va complir, ja era hora d’editar els vídeos que vam gravar durant l’esdeveniment. 

En aquest, a través de l’acció de trencar els calendaris gegants que vam crear durant les sessions anteriors, ens vam acabar reivindicant. Aquesta manera d’expressar-nos no la teníem prevista, però va acabar sent una molt bona idea, alegre i divertida, per a alliberar aquests malestars que teníem.”. 

“A continuació, tota aquesta experiència viscuda durant el projecte la vam voler compartir amb el professorat de 4t d’ESO, i així va ser. Per fer-ho, ens vam organitzar en quatre grups i cadascun tenia la responsabilitat d’explicar alguna determinada part del procés.”. 

Durant la sessió de contaminació l’alumnat va proposar a l’equip docent una acció de participació: escriure preocupacions, sentiments, malestars que viuen en relació amb el temps a l’institut, i després enganxar els postits en els mesos de juny i juliol.

A la setmana següent, a l’aula, es va reflexionar sobre com una part de la comunitat (alumnes i docents) que habita l’institut, pot arribar a compartir algunes de les mateixes preocupacions, sentiments, malestars que es viuen.

En les últimes setmanes del trimestre i abans de marxar de vacances, hem pogut culminar el procés de creació que l’alumnat de 4t d’ESO B ha estat portant a terme a durant aquestes primeres setmanes.

A partir d’aquest punt, ens hem hagut de plantejar què fer amb l’obra: l’exposem?, a on?, per a qui?, quan?

És en aquest punt on hem descobert altres camps de l’art contemporani com la performance o el happening, disciplines desconegudes per a nosaltres i que ens han mostrat una manera de veure i entendre la producció artística contemporània. El fet de ser disciplines que tenen com a característica principal l’ara i l’aquí, també ens hem hagut de plantejar com documentar-les.

L’Oriana ens ha proposat fer un acte de psicomàgia, és a dir, una performance que intenta, a partir de les obres creades, una acció que ens permeti alliberar d’una forma alegre i festiva aquell sentiment que ens preocupen i amb el qual hem estat treballant perquè d’alguna manera, la creació que hem portat a terme tingui un efecte sanador en tots nosaltres.

Per acabar hem celebrat la fi del projecte com es mereix. El primer contacte amb L’Oriana i en Joan han estat del tot enriquidors i ha estat molt satisfactori poder fer un projecte amb cara i ulls amb procediments i tècniques de l’art contemporani.

Durant el mes de novembre, es continua explorant entorn als valors del temps que les alumnes viuen a l’institut. Per grups, es posa en comú una pluja d’idees en relació a les emocions que donen resposta quan ens preguntem com ens sentim en els diferents mesos de l’any. Un dels primers objectes quotidians que intervenim és el calendari de paper. Aquest simbolitza el pas del temps, i amb les accions creatives esdevé un possible marc i lloc des d’on treballar amb les nostres emocions temporals situades en aquest context educatiu.

En paral·lel, l’Oriana comparteix alguns recursos d’edició i impressió d’imatges (gigantografies) que poden ser interessants de cara a la producció de la pràctica artística que estem dissenyant. La idea és representar les emocions que sentim en diferents moments del curs posant els cossos en el centre del procés de creació, i amb les imatges resultants generar cartells / pòsters impressos en gran format.

Durant les primeres sessions de treball, per grups s’ha reflexionat entorn als interessos, preocupacions i necessitats de les alumnes, assajant actituds crítiques en relació als contextos i realitats que ens envolten. Amb paraules de l’Oriana: Compartir con el alumnado esta práctica colaborativa será sin duda una forma de intervenir en nuestras propias vidas.

D’aquesta manera s’ha començat a dissenyar un projecte d’acció fotogràfica col·lectiva que parteix de malestars situats a: El temps a l’institut, les relacions familiars, la falta de recolzament emocional i les motivacions de vida.

Després de posar de manifest les veus de les alumnes, s’ha decidit focalitzar l’eix de recerca a El temps a l’institut preguntant-nos Quin tipus de temps és? De quina manera el vivim? Com ens sentim? El podem canviar? …

Oriana Eliçabe ja ha iniciat el procés de creació EN RESiDÈNCiA a l’Institut Consell de Cent, amb un grup d’alumnes de 4t d’ESO, el professor Joan Carrasco i la professora M. José Guijosa, i amb la mediació d’Experimentem amb l’ART. En aquest blog podreu anar seguint moments clau d’un procés obert, amb un final no pre-definit. Fins molt aviat!